Els trastorns de la conducta alimentària són un problema de salut amb una incidència important entre els nostres adolescents, observant que al llar dels anys, afecten a nens i nenes cada cop de menor edat.
Potser un cop el trastorn està ben establert és relativament “fàcil” arribar a un diagnòstic. No obstant hi ha alguns signes d’alarma que es poden instaurar subtilment i que podran suggerir a les famílies de que alguna cosa no va bé
Us adjuntem un llistat d’aquests signes d’alarma que tant a nivell familiar com escolar es poden detectar
En relació amb l’alimentació
• Utilització injustificada de dietes restrictives.
• Estat de preocupació constant, que pot arribar a l’obsessió, per tot el que estigui relacionat amb l’alimentació.
• Interès exagerat per receptes de cuina, dietes, taules de calories, etc.
• Preferència per no menjar en companyia.
• Interès per cuinar per als altres i hàbit de trobar excuses per no menjar.
• Sentiment de culpabilitat pel fet d’haver menjat.
• Comportament alimentari estrany (menjar a peu dret, esmicolar el menjar en trossos molt petits, jugar-hi, amagar-lo, etc.).
• Marxar de taula i tancar-se al bany després de cada àpat.
En relació amb el pes
• Pèrdua de pes injustificada o detenció de l’augment.
• Por i rebuig exagerats respecte al sobreprès.
• Pràctica del vòmit autoinduït o del dejuni i utilització de laxants o diurètics amb l’objectiu de controlar el pes o de perdre’n.
En relació amb la imatge corporal
• Percepció errònia de tenir un cos gras.
• Intents d’amagar el cos amb la utilització de roba ampla, evitant el banyador, etc.
En relació amb l’exercici físic
• Fer exercici en excés i mostrar nerviosisme si no se’n fa.
• Utilització de l’exercici per aprimar-se.
En relació amb el comportament
• Insatisfacció personal constant.
• Estat depressiu i irritable, amb canvis d’humor freqüents.
• Disminució de les relacions socials, amb tendència a l’aïllament.
• Augment aparent de les hores d’estudi.
• Dificultat de concentració