La varicel.la és una malaltia vírica, gairebé coneguda per tothom. Es tracta d’uns granets amb líquid ( podem arribar a tenir de 250 a 500), que fan crostes i piquen. Així de simple és el que pensen moltes persones.
De vegades però, no és tan senzilla. La malaltia també pot donar problemes greus. Pel propi virus a lactants per sota dels 12 mesos, a persones amb baixa de defenses i a tots per infeccions afegides per microbis.
Les hospitalitzacions son de 2-3 casos per cada 1000 casos, les complicacions es consideren que poden succeir a 1 de cada 100000 infants i els casos de mort a 1 de cada 60000 .
El fet de tenir les lesions a la pell, fa que aquesta, tingui menys possibilitats de defenses enfront d’infeccions secundàries per microbis. Aquests utilitzen les lesions de la varicel.la com a porta d’entrada i disseminar-se per l’organisme. Poden produir-se lesions de tipus necrosant, que requereixen actuacions quirúrgiques ràpides. Però les lesions per microbis poden no restar únicament a la pell i teixits subcutànis. El pulmó, la pleura, les articulacions són llocs on també produeixen lesions supurades. El microbi principalment responsable és l’estreptococ, que produeix greus toxines.
El propi virus de la varicel.la també pot provocar inflamacions del sistema nerviós o alteracions de la coagulació. Totes les complicacions poden incrementar-se en individus immunodeprimits.
La durada de la malaltia és d’una setmana. El virus s’encomana durant el dia o els dos dies previs a l’aparició de l’erupció i ho continua fent fins que les lesions estan totes amb crosta. Això suposa una limitació de la vida social de l’ infant durant aproximadament una setmana, tan per protecció pròpia, com per evitar problemes a les persones de l’entorn. Limitació, en la que també l’entorn està implicat. La família s’ha de planificar per tenir cura de l’ infant. Per tan, pèrdua de jornades laborals o contractació de persones.
Tot això durant la infància, però el risc s’incrementa per sobre dels 15 anys. A l’edat adulta la mortalitat s’incrementa 15 vegades. Durant les primeres 20 setmanes d’embaràs pot ocasionar la mort fetal o la síndrome de la varicel.la congènita amb atròfia o cicatrius a les extremitats amb possibilitat d’afectació neurològica i ocular. La infecció a partir de les 20 setmanes de gestació pot donar lloc a una varicel.la fetal assimptomàtica i herpes zòster en època precoç de la infància. Si la mare desenvolupa la varicel.la 5 dies abans del part o 2 dies després el nadó desenvolupa una forma greu de varicel.la.
S’ha de recordar també que la varicel.la no és només que la primera infecció per aquest virus, que roman dorment i que es pot reaparèixer en forma de la segona forma de la infecció, coneguda com herpes zòster.
Vist tot això, la conclusió que es pot treure, es que no es tracta exclusivament d’uns granets que piquen.
La vacuna és la millor opció per la prevenció de la infecció pel virus de la varicel.la a la persona immunocompetent. És una vacuna segura i ben tolerada.
Pot existir varicel.la en vacunats amb una sola dosi, pel fet de la disminució de protecció a llar termini o per falla primària de la resposta vacunal (7,3% enfront del 2,2% en vacunats amb 2 dosis). Per tant és important la doble dosi.
La varicel.la, en aquests casos de vacunats, acostuma a ser amb un número baix de lesions, unes 50, poca febre i recuperació més ràpida.
Article original del Dr. Martínez Roig, pediatra especialista en Malalties Infeccioses i consultor clínic de la Fundació Hospital de Nens.