La laringitis aguda o crup és una causa freqüent d’obstrucció de les vies aèries superiors durant la infància. Clínicament es caracteritza per tos de gos, estridor (soroll inspiratori), afonia i dificultat respiratòria. De forma general, la laringitis aguda es classifica en dos grans grups: la laringitis o laringotraqueïtis aguda infecciosa i la laringitis espasmòdica o crup.
· Laringotraqueïtis infecciosa
Apareix de forma freqüent en infants entre els 6 mesos i els 3 anys d’edat amb una màxima incidència a la tardor y l’ hivern, època en la qual hi ha un major predomini del virus parainfluenza, principal responsable del procés. El mecanisme de contagi del virus es produeix mitjançant les secrecions infectades. El virus produeix una inflamació de la mucosa de laringe i tràquea determinant un estretament de les mateixes i una menor mobilitat de les cordes vocals, fets responsables de l’estridor i l’afonia típiques de la malaltia
Des del punt de vista clínic, el quadre s’inicia com una infecció respiratòria de les vies altes que, en un període de 2-3 dies, evoluciona cap a tos de gos, afonia, estridor i dificultat respiratòria d’intensitat variable. La laringitis aguda infecciosa pot allargar-se fins a un total de 7 i la febre pot estar present en qualsevol moment.
El diagnòstic de la laringitis aguda infecciosa es basa en la història clínica del pacient i l’exploració física detallada. En rares ocasions es precisen exploracions complementàries del tipus analítica sanguínia o radiografia de tòrax. Malgrat ser una entitat relativament fàcil de diagnosticar, és important descartar patologies potencialment greus com epiglotitis, faringitis o abscessos de la zona, infeccions bacterianes tributàries de tractament antibiòtic d’intensitat i durada variables.
La valoració clínica de la severitat del procés es realitza mitjançant l’escala de Westley o el score de Taussig que, alhora, permeten monitoritzar la resposta al tractament. La determinació de la pulsioximetria és una dada objectiva complementària que ens permet detectar situacions de baixa oxigenació de la sang.
Score de Taussig
En cas de tractar-se d’una laringitis aguda lleu, mesures com la ingesta abundant de líquids i antitèrmics en cas de febre solen ser suficients fins a la resolució del procés. Malgrat la manca d’evidència científica, respirar aire humit o fred sembla ajudar a controlar la simptomatologia. Resta a criteri del professional responsable l’administració d’una dosi única de corticoide oral (dexametasona o prednisolona). Si el quadre és d’una intensitat moderada, el pacient haurà de ser tractat amb budesonida nebulitzada amb sèrum fisiològic i oxígen. Si el pacient no respon o la dificultat respiratòria és clínicament evident, el tractament nebulitzat es farà amb adrenalina podent ser necessàries fins a 3 dosis en un interval de 30 minuts en cas de resposta parcial. Si la simptomatologia és severa, amb dificultat respiratòria greu, hipoventilació i alteració del nivell de consciència, és necessari realitzar una monitorització acurada de les constants mentre administrem adrenalina nebulitzada en dosis continuades, budesonida nebulitzada de suport i dexametasona via parenteral (endovenosa o intramuscular) alhora que s’organitza el trasllat medicalitzat a una unitat de cures intensives.
· Laringitis espasmòdica o crup
La causa exacta del crup no és ben coneguda. La clínica és pràcticament idèntica a la laringitis aguda infecciosa tot i que el component febril acostuma a mancar. Com el seu homònim infecciós, el crup predomina a l’hivern, afecta al mateix grup d’edat presentant en aquest cas predisposició familiar i un elevat índex de recurrència. El procediment de valoració clínica i el tractament no difereixen de la laringitis aguda infecciosa.
Font: Laringitis aguda (crup). ML Arroba Basanta. An Pediatr, Monogr 2003;1 (1): 55-61
Article del Dr. Ferran Cachadiña, Director d’Organització, Qualitat i Planificació; pediatre de Consultes i d’Urgències