Les estadístiques són irresistibles: Encara que tant nens com nenes gaudeixen amb l’esport i de les activitats a l’aire lliure, hi ha molts més nens que nenes que practiquen esport.
Sense dubte és una de les moltes àrees on la bretxa de gènere té impacte. És de gran importància ja que sabem que la pràctica esportiva és beneficiosa per als dos gèneres i perquè al llarg de la vida, les barreres per poder realitzar esport seran molt més marcades en les dones.
Des de l’antiga Grècia, on se celebraven les primeres Olimpíades i les dones no només no participaven, sinó que eren severament castigades si s’atrevien a veure les competicions, hem avançat una mica, però no tant com seria desitjable.
Encara l’esport femení no es fa visible de forma adequada. En un estudi recent de la Universitat Carlos III de Madrid es demostra que les mencions a les dones esportistes o a les categories femenines només constitueixen un 5% dels apunts en les notícies esportives!
Amb aquest panorama, no és estrany veure com el percentatge d’abandonament de l’esport entre les nenes sigui molt elevat a mesura que van arribant a l’adolescència.
L’esport entén de gènere?
Radicalment NO: no hi ha esports per a nens i esports per a nenes. Tant nens com nenes poden practicar qualsevol tipus d’esport. L’elecció dependrà de característiques lúdiques i socials, així com la possibilitat de conèixer l’esport i poder-se veure reflectit. Així l’elecció d’esports de competició o d’un altre tipus hauria d’estar condicionada per les preferències i pels valors que pot aportar a cada nen i cada nena la pràctica de les diferents disciplines.
Està clar que la fisiologia d’homes i dones és diferent. Per això en la majoria de disciplines s’imposa la segregació. Aquesta segregació per gèneres és molt discutida durant la infància, en la qual les influències hormonals encara són minoritàries i les nenes són capaces de desenvolupar activitats al mateix nivell d’exigència que els nens.
A mesura que es produeix el canvi durant la pubertat, serà evident que els nois -com grup- tenen més massa muscular i per això solen ser més forts i veloços que les noies. Això no impedeix que amb entrenament, moltes noies siguin capaces de superar en els registres a molts nois de la seva edat.
En els grups a aquestes edats, cal ser sensible als canvis que els cossos de nois i noies presenten per influència hormonal. I no són menys importants, els canvis emocionals i socials. En la meva etapa adolescent, teníem un professor de gimnàstica a l’institut que pretenia que les noies correguéssim amb la mateixa intensitat i velocitat que els nois. El no aconseguir-ho era frustrant per a les noies ja que a més era motiu de conya per part de la secció masculina del grup. En el seu dia a les noies ens provocava enuig i ara ja com adulta, penso que era una actitud tremendament masclista i inadequada. Encara que hi havia noies que tenien capacitat de córrer a la mateixa velocitat o més que alguns nois, com a grup els nois eren més ràpids que les noies. Una cosa que és fisiològica. Em pregunto quantes actituds d’aquest tipus entre professors, entrenadors i de vegades pares, han frustrat les expectatives de nenes i noies al llarg de la història.
Empoderar-les, fer-les saber que poden practicar l’esport que vulguin, que poden estar al nivell dels nois i arribar a ser tan “famoses” és fonamental per minimitzar les diferències.
Article de la Dra. Amalia Arce. Servei de Pediatria. Novembre de 2018
