A partir dels 2 anys, molts pares noten que els seus fills comencen a menjar menys o rebutjar certs aliments que abans acceptaven. Això pot ser motiu de preocupació, però en la majoria de casos es tracta d’un comportament normal en el desenvolupament del nen. En aquest article, explorarem les raons darrere aquest canvi en l’alimentació, com diferenciar entre un comportament típic i problemes de salut, i quines estratègies poden ajudar a fomentar una alimentació equilibrada.
Per què els nens de 24 mesos poden començar a menjar menys?
Un dels principals motius és que, a aquesta edat, la velocitat de creixement es desaccelera. L’augment de pes és menor en comparació amb els dos primers anys de vida, per la qual cosa les seves necessitats energètiques també disminueixen. És normal que la gana disminueixi en conseqüència.
A més, els nens als 24 mesos comencen a desenvolupar autonomia i preferències alimentàries. En molts casos, una ingesta excessiva de begudes ensucrades o dolces pot reduir la gana per aliments més nutritius, com ara fruites i verdures. Aquest rebuig a certs aliments pot frustrar els pares, però és crucial mantenir una actitud pacient. Forçar o insistir que mengin pot generar una experiència negativa i portar a l’aversió a certs aliments.
Com distingir entre un comportament normal i un problema de salut?
És important que els pares diferenciïn entre una fase normal del desenvolupament i possibles problemes de salut. Si el nen presenta bon aspecte general, té energia i continua desenvolupant-se adequadament, la disminució de la gana sol ser un canvi fisiològic normal.
No obstant això, durant les revisions pediàtriques, es pot avaluar si hi ha altres causes darrere de la pèrdua de gana, com ara malalties, intoleràncies o al·lèrgies alimentàries. Si el pediatre detecta algun problema orgànic, oferirà recomanacions específiques.
Estratègies per estimular la gana i una alimentació equilibrada
Per promoure una alimentació saludable, els pares poden implementar algunes estratègies clau:
- Establir 5 àpats al dia: Això ajuda a crear un hàbit i evita que el nen passi massa temps sense menjar. No obstant això, és important moderar els aperitius perquè no afectin la gana als àpats principals.
- Evitar picar entre hores: Si el nen menja snacks fora dels àpats, és possible que no senti gana quan arribi l’hora de dinar.
- Involucrar el nen en el menjar: Fer que participi en la preparació dels menjars o en tasques senzilles com parar taula pot augmentar el seu interès pel menjar.
- Mantenir una atmosfera agradable durant els àpats i evitar que la conversa se centri només que el nen mengi.
- Limitar el temps dels àpats: És recomanable no allargar gaire l’hora de dinar. Donar-li un temps raonable per menjar i després retirar el plat sense fer un drama és més efectiu a llarg termini.La influència de les rutines familiars en el comportament alimentari del nen
El comportament alimentari d‟un nen de 24 mesos està molt influenciat pel seu entorn familiar. A aquesta edat, els nens aprenen observant. Menjar en família, amb una actitud positiva i oferint els mateixos aliments que el nen, pot ajudar a acceptar aliments que li resulten més difícils.
Si la família segueix hàbits alimentaris saludables, és més probable que el nen també els adopti. A més, compartir el menjar i no aïllar el nen en moments de rebuig reforça els hàbits positius.
El paper dels factors emocionals a l’alimentació
Els factors emocionals com l’estrès o els canvis a la rutina també poden afectar la gana d’un nen petit. Un ambient estressant durant els àpats pot fer que el nen associï aquest moment amb tensió. D’altra banda, un entorn relaxat i tolerant pot tenir un efecte positiu en el comportament alimentari.
És important que els pares s’enfoquin a crear un espai agradable, sense distraccions com la televisió o dispositius electrònics, i sense baralles o càstigs relacionats amb el menjar. El suport emocional i la paciència són essencials per fomentar una relació saludable amb el menjar.
Conclusió
És normal que els nens de 24 mesos redueixin la gana i desenvolupin preferències alimentàries. Mentre el nen mantingui un bon estat de salut general, aquest comportament sol ser una part del desenvolupament normal. Amb el suport adequat, però, els pares poden fomentar hàbits alimentaris saludables que promoguin una dieta equilibrada, sense forçar ni generar experiències negatives relacionades amb el menjar.
