Varicel·la

Què és?
La varicel·la es una malaltia contagiosa i la més freqüent de les anomenades “malalties exantemàtiques”.

Quina es la causa?
La produeix un virus de la família dels herpes, anomenat virus de la varicel·la-zòster.

A qui afecta?
Afecta sobretot a infants, entre 2 i 10 anys d’edat ,als quals confereix immunitat per a tota la vida. Els que no la van patir durant la infància en contacte amb malalts de varicel·la la poden presentar d’adults, normalment en forma més greu.

Com es contagia?
Es transmet per via respiratòria per inhalació de les gotetes de saliva que expulsa la persona amb varicel.la al respirar o parlar i per contacte directe amb les lesions cutànies.

Es contagiosa des d’aproximadament 2 dies abans de que aparegui l’ erupció fins que totes les lesions es converteixen en crostes, el que succeeix aproximadament en 1 setmana.

També pot contagiar-se de pacients amb herpes zòster.

Quins símptomes té?
Des del contagi, té un període d’incubació (sense símptomes) d’unes 2 setmanes. Poden presentar febre, cansament, debilitat, mal de cap, mal de panxa o pèrdua de gana durant 1 o 2 dies abans de l’erupció persistint entre 2-4 dies després.

L’erupció es caracteritza per l’aparició de vesícules amb un fluid transparent que després es torna tèrbol i que al assecar-se generen una crosta de color marró. Les lesions apareixen a abdomen, cara o esquena i després s’estenen a quasi totes les parts del cos, incloent el cuir cabellut, la boca, el nas, les orelles i els genitals.

Com es diagnostica?
Pels símptomes i la presència de l’erupció característica. Si hi ha algun dubte, els exàmens de sang i de les vesícules poden confirmar el diagnòstic.

Es pot complicar?
Les complicacions són possibles en els nens. Les més habituals son les infeccions de les lesions de la pell. Altres complicacions poden ser les pneumònies, encefalitis, miocarditis, artritis transitòries i inclús hepatitis causades pel propi virus de la varicel·la. De totes maneres, les complicacions greus són més freqüents en els adults o en pacients inmunodeprimits.

Quin pronòstic te?
La varicel·la té molt bon pronòstic en la majoria dels casos en nens. Les crostes acaben de desaparèixer en uns mesos sense deixar senyal si no s’han gratat.

Després de la infecció, el virus de la varicel·la queda emmagatzemat en certes parts del sistema nerviós, i per tant es pot reactivar en determinades circumstàncies quan hi ha una disminució de la immunitat, podent donar lloc a l’aparició d’un herpes zòster.

Com es tracta?
El tractament de la varicel·la es dirigeix a reduir la picor amb locions cutànies o amb antihistamínics via oral si es necessari. Cal evitar el gratar-se per evitar les sobreinfeccions de les vesícules i les cicatrius. També poden ser útils els olis o cremes amb ”rosa mosqueta” per reduir les possibles cicatrius residuals.

Per la febre s’administra paracetamol. Evitem la utilització d’ibuprofè. 

En alguns casos determinats pot ser necessari el tractament amb aciclovir. En cas de que la utilització d’aciclovir estigui indicada, és convenient iniciar el tractament en les primeres 24 hores de l’aparició de les lesions de varicel.la. 

Els nens amb varicel·la han de quedar-se a casa fins que tota l’erupció estigui en fase de crosta (7-8 dies desprès de l’inici de l’erupció) ja que fins llavors són altament contagiosos. S’ha d’evitar el contacte especialment amb persones inmunodeprimides i dones embarassades. 

Prevenció amb vacunació 

Des de juliol de 2016, la vacuna de la varicel.la està inclosa en el calendari de vacunació sistemàtic pels nens i les nenes a Catalunya. La vacunació contra la varicel.la es realitza mitjançant dues dosi: una als 15 mesos i la segona als 3 anys. Els nens més grans que no han sigut vacunats a aquestes edats i no han passat la malaltia, es vacunen als 12 anys.  

Consells en cas de tenir varicel.la

  • Tallar les ungles dels nens amb varicel.la per evitar altres lesions per gratat.
  • Pot donar-se una dutxa suau i breu al nen evitant  trencar les vesícules. Per secar la pell fer-ho amb tocs suaus amb una tovallola seca.
  • Mantenir al nen en un entorn més aviat fresc, ja que la calor i la humitat empitjoren la picor.
  • Vacunar als nens i persones de risc del voltant. 

 

Revisat i actualitzat a l’agost de 2016.