Signes d’alerta d’Al·lèrgia en nens

Són diverses les causes que poden provocar al·lèrgia i, alhora, són molt variats els símptomes quant a tipus i quant a intensitat.

Quan l’al·lergen afecta el nas, apareixeran símptomes de rinitis al·lèrgica: esternuts, mucositat, picor de nas i tamponament nasal. Si la substància estranya genera reacció als ulls, es produiran símptomes de llagrimeig, picor que fa que el nen es fregui els ulls amb el dit o amb el puny de la mà.
En cas que l’al·lèrgia respiratòria se centri en els bronquis, apareixeran símptomes d’asma: tos, dificultat respiratòria i xiulets al pit.

La major part dels símptomes digestius es manifesten amb dolor abdominal, vòmits o diarrees, i solen aparèixer com a conseqüència de la ingesta d’un medicament o aliment.

Les lesions a la pell més comunes són la urticària: habons que causen envermelliment, inflamació o picor, l’angioedema: inflor de la cara i la dermatitis atòpica o de contacte.

Quan la reacció al·lèrgica causa símptomes generalitzats a diferents parts del cos afectant diversos òrgans es tracta d’una anafilàxia. I pot produir tots els símptomes esmentats anteriorment i es pot acompanyar de descens de la tensió arterial, marejos, visió borrosa, sensació d’angoixa, de mort imminent, arribant a la pèrdua de consciència, o fins i tot a les convulsions, fins i tot arribar a xoc.

Quines són les proves més comunes a la consulta d’Al·lergologia pediàtrica?

La prova més realitzada per arribar al diagnòstic de lèrgia és el prick test, una prova cutània sobre la pell. Consisteix a aplicar una gota de l’extracte a la cara anterior de l’avantbraç. Tot seguit s’efectua una lleugera punció amb una llanceta. La resposta s’inicia en pocs minuts i transcorreguts quinze minuts es farà la lectura de la prova.

També s’utilitzen de proves de laboratori, pegats a la pell, proves de provocació a les mucoses, proves de funció respiratòria, proves d’exposició controlada a aliments i medicaments, entre d’altres.

Si estem a l’estiu, a quina mena d’al·lèrgens es podria exposar un nen?

 

Les al·lèrgies que més problemes poden causar a l’estiu són:

  • Al·lèrgies a la pell per l’exposició al sol, la suor o el clor: l’estiu comporta una sèrie de riscos per a la pell dels nens, sobretot dels que pateixen dermatitis atòpica o urticària crònica.
  • Al·lèrgies a picades d’insecte: Els nens són més vulnerables a patir-les ja que solen caminar més temps descalços per la gespa de les piscines o platges i solen portar roba més menuda a l’estiu i colors més vistosos.
  • Al·lèrgies alimentàries: durant l’estiu es passa més temps fora de casa i això implica l’exposició a nous aliments en fer més menjars en un entorn fora de l’habitual.
  • Al·lèrgia al làtex: el làtex és un material que pot ser present a les ulleres de bussejar, gorres o altres materials de bany, com els flotadors o maneguets, pilotes i són d’ús freqüent a l’estiu.

 

Avui dia, les al·lèrgies es podrien considerar com a malaltia mediambiental?

Tota al·lèrgia comença al sistema immune de la persona que identifica com a nocives substàncies habitualment tolerades per la majoria, les considera com una amenaça per l’organisme i la resposta que produeix són una sèrie d’alteracions inflamatòries en diferents òrgans que originen els diferents símptomes de la al·lèrgia.

Fa anys que l’OMS alerta d’una xifra molt preocupant: cap al 2050, la meitat de la població mundial patirà algun tipus d’al·lèrgia.

Certament, hi ha un increment progressiu de patir una malaltia al·lèrgica. Això pot ser degut a factors genètics, però sobretot a factors ambientals que afavoreixen el desenvolupament d’aquestes patologies: l’exposició al fum del tabac, la contaminació ambiental i el canvi climàtic. L’al·lèrgia depèn de la genètica i l’ambient.

L’augment global de les temperatures i de les altes concentracions de diòxid de carboni a l’aire afecta el cicle de vida de les plantes, provocant un augment de la producció de pòl·lens i un avenç de la floració.

Els factors ambientals que repercuteixen en el canvi climàtic afecten la salut infantil. A la contaminació, cal sumar-hi la sequera que hi ha actualment a Espanya. Estudis recents realitzats a la Península Ibèrica han descrit una associació significativa entre sequera i afeccions en la salut respiratòria i circulatòria.

Què cal fer davant d’un atac d’al·lèrgia?

Els nens diagnosticats d’al·lèrgia alimentària s’exposen diàriament i de manera inadvertida a riscos que poden desencadenar reaccions potencialment greus, a viure amb l’angoixa o la por continuada de patir una reacció. Si presenten símptomes d’erupció cutània (pruret -picor-, eritema, urticària) han de prendre antihistamínics orals i si la clínica cutània s’acompanya d’edema important (inflor) han de prendre corticoides orals.

Tothom que pateix algun tipus d’al·lèrgia alimentària ha de portar a sobre adrenalina autoinjectable. Per això, en cas que presenciem un atac al·lèrgic d’anafilàxia, el que hem de fer és administrar-la i trucar als serveis d’emergències, perquè són pacients que necessiten observació i control mèdic.

Quan apareixen els símptomes de manera aguda d’asma bronquial es fan servir medicaments broncodilatadors, que relaxen els músculs bronquials contrets, i fan que els bronquis s’eixamplin perquè passi millor l’aire. Quan apareixen els símptomes de rinitis es fan servir medicaments antihistamínics fonamentalment.

És imprescindible conèixer on es pot trobar la substància a què es té al·lèrgia, com arriba a entrar al cos, i quines mesures seguir per evitar-la. L’evitació d’al·lèrgens és una part fonamental del tractament de la causa de les malalties al·lèrgiques.

En les substàncies de fàcil evitació, les mesures a efectuar poden ser suficients per eliminar totalment els símptomes i no necessitar medicació. En aquells al·lèrgens més difícils de controlar, l’evitació en la mesura del possible és un component més del tractament.

 

Més informació Servei d’Al·lergologia infantil HM Nens