Mononucleosi infecciosa, la “malaltia del petó”

La mononucleosi es coneix popularment com la “malaltia del petó” pel seu mecanisme de transmissió i per l’edat en què es produeixen més nombre de casos.

És una malaltia que es caracteritza per febre, mal de coll, ganglis i cansament. Està causada pel virus d’Epstein Barr.

Existeixen 2 edats en què és més freqüent: durant la primera infància en nens que assisteixen a l’escola infantil i durant l’adolescència. Moltes persones la passen de forma asimptomàtica, en canvi en altres casos, els símptomes poden durar diversos dies.


mononucleosi

Com es produeix el contagi?

Es transmet a través de la saliva (d’aquí el nom de malaltia del petó), a través de les secrecions de les vies respiratòries. Cal un contacte íntim. Poquíssimes vegades la via de transmissió és la sang. Es pot eliminar el virus durant diversos mesos després d’haver patit la malaltia, de manera que en cas d’un diagnòstic confirmat, es recomana no compartir coberts, plats ni gots amb la persona afectada.

El període d’incubació és de 15 a 50 dies. Per tant una persona pot estar infectada amb el virus setmanes o mesos abans que aparegui qualsevol símptoma. Els primers símptomes es poden confondre amb una grip, ja que solen ser bastant inespecífics i comuns a altres malalties produïdes per virus.

Manifestacions clíniques de la mononucleosi infecciosa

Els símptomes típics d’una mononucleosi són:

  • Febre, suau o alta, però està present en la majoria dels casos
  • Adenopaties (augment dels ganglis, habitualment els laterals del coll)
  • Mal de coll, de vegades amb plaques blanquinoses similars a les plaques de pus.
  • Cansament, que en ocasions pot ser intens, especialment en adolescents.
  • Altres símptomes que poden trobar-se són: hepatoesplenomegalia (fetge i melsa augmentats de mida) i exantema (taques a la pell), normalment relacionades amb l’administració d’antibiòtics com l’amoxicil·lina o ampicil·lina. En els més petits, tal com avançàvem, la malaltia sol manifestar-se com qualsevol quadre viral.

Poden existir persones infectades amb el virus d’Epstein-Barr que no presentin cap símptoma però siguin capaços de transmetre-ho a altres individus. Aquesta característica juntament amb el període llarg d’incubació de la malaltia fa que el control epidemiològic sigui pràcticament impossible.

Aquesta capacitat de passar “desapercebuda” fa que molts adults estiguin immunitzats contra la malaltia, encara que no recordin haver-la passat.

Diagnòstic de la mononucleosi

  • Clínic: Presència de la simptomatologia detallada com febre, augment de la mida dels ganglis i faringoamigdalitis.
  • Laboratori: La presència d’anticossos Epstein Barr Ig M positius ens donarà el diagnòstic definitiu. Aquest resultat no s’obté de manera immediata, precisa d’uns dies. Altres proves més ràpides que ens poden orientar el diagnòstic de mononucleosi infecciosa són certes elevacions en paràmetres de l’hemograma com els leucòcits i limfòcits. També és comú trobar els anomenats “limfòcits atípics”, que són cèl·lules immunitàries amb una mida una mica superior a l’habitual.

Hi ha una prova de laboratori ràpida per al diagnòstic de mononucleosi infecciosa, mitjançant un reactiu anomenat “Paul Bunnell”. Si aquesta prova resulta positiva ens sol confirmar la malaltia però té com a limitació que sol ser negatiu en lactants i nens / es menors de 4 anys.

Així mateix, freqüentment trobem les proves hepàtiques alterades.

Quin és el tractament de la mononucleosi infecciosa?

La mononucleosi és generalment una malaltia autolimitada i només s’utilitza tractament de suport simptomàtic en la fase aguda com líquids abundants, analgèsics o antitèrmics (tipus ibuprofèn i paracetamol). Es recomana descans durant la fase aguda de la malaltia i quan els símptomes aguts hagin desaparegut (1-2 setmanes) es pot reiniciar l’activitat normal. Es recomana evitar esforços importants i esports de contacte fins que la mida de la melsa es normalitzi, per evitar el risc de trencament esplènic. Els antibiòtics no s’utilitzen per ser ineficaços contra les infeccions virals.

Hi ha forma de prevenir-la?

No és necessari l’aïllament dels malalts. És important mesures d’higiene habituals com el rentat de mans i evitar el contacte amb la saliva del malalt a través de gots i coberts. En el cas d’escoles infantils, es recomana el rentat freqüent de joguines.

 


Dra. Amalia Arce. Servei de Pediatria. Octubre 2017