Meningitis

És una inflamació de les meninges que són unes membranes que recobreixen l’encèfal o cervell i la medul·la espinal.

· Quines són les causes?
· Quins símptomes apareixen?
· Amb què ens trobarem a l’explorar un nen amb meningitis?
· Quines proves haurà de realitzar el metge davant la sospita de meningitis?
· Quin tractament requereix?
· Què hi ha de les vacunes contra la meningitis?

Quines són les causes?

Aquesta inflamació meningea pot ser deguda a una gran varietat d’agents, alguns benignes però d’altres potencialment greus.

Aquests agents poden ser:

· Virus (freqüent)
· Bactèries (freqüent)
· Micobactèries (menys freqüents)
· Fongs (rar)
· Paràsits (molt rar i degut a una reacció toxoal·lèrgica secundària a la toxina alliberada pel paràsit).

 

Quins símptomes apareixen?

Els símptomes variaran en funció de l’agent causal, podent ser des de subtils i dissimulats fins a símptomes molt evidents.
Atenent a les meningitis de causa més freqüent, podrem trobar-nos amb símptomes com:

·NOUNATS: Irritabilitat o, pel contrari, sopor, hipotonia; rebuig de l’aliment; vòmits i pot existir o no febre.
·LACTANTS: Febre, vòmits, i irritabilitat o sopor.
·NENS GRANS: Febre, mal de cap i vòmits.

No obstant, en pediatria, aquests símptomes poden ser comuns a diverses malalties i, així, per exemple, en un nounat amb irritabilitat, rebuig de l’aliment i vòmits, haurem de descartar també una infecció urinària.

Serà competència del pediatre descartar els diferents quadres possibles.

Alguns gèrmens, de forma més o menys precoç, produeixen unes taques bastant característiques a la pell acompanyant als símptomes citats anteriorment. Es tracta de taques vermelles violàcies que al principi acostumen a ser puntiformes i poden anar augmentant de tamany, no desapareixen si les presionem amb el dit i reben el nom de petèquies.

Els gèrmens poden penetrar a l’organisme i assentar-se directament a les meninges o pasar-se un període de temps a la sang abans de colonitzar-les. En aquest últim cas, que denominem sèpsia o bacterièmia, l’aparició de petèquies, pot permetre una actuació mèdica abans de que arribi a produir-se la meningitis.

Amb què ens trobarem a l’explorar un nen amb meningitis?

Si es tracta d’un nounat o d’un lactant, tindrà la fontanel·la bombada.

La fontanel·la és la membrana que podem palpar al cap del nadó i que es tanca normalment entre els 12 i 18 mesos de vida.

A partir d’aquesta edat, a l’exploració, detectarem rigidesa de nuca com a indicador de meningitis: el nen estarà completament estirat, l’explorador col·locarà una mà a nivell de la nuca i l’altra sobre els genolls del nen i en intentar flexionar-li el cap no ho conseguirà i, en forçar la maniobra, veurem que el nen flexiona els genolls.

Tot i així, hem d’aclarir que encara que la rigidesa de nuca s’associa principalment a la meningitis, altres malalties també poden causar la rigidesa de nuca, com la amigdalitis, pneumònia i qualsevol malaltia amb febre alta. És per això que, abans d’efectuar els exàmens complementaris per descartar la meningitis, haurem de descartar l’existència d’aquests processos.

Quines proves haurà de realitzar el metge davant la sospita de meningitis?

Un cop realitzada una correcta exploració física que descarti altres processos, haurà de practicar-se:

· Anàlisi de sang: ens orienta sobre si la causa de la infecció és vírica o bacteriana i ens permet recollir una mostra per al cultiu que ens ajudarà a poder determinar el nom del germen causant del quadre i a quins antibiòtics es sensible.
· Anàlísi d’orina: només en nens petits doncs, com ja s’ha comentat, els símptomes podríen ser secundaris a un problema urinari.
· RX tòrax: així descartarem que no es tracti d’una pneumònia.
· Punció lumbar: consisteix en realitzar una punció entre les vèrtebres de la zona lumbar per obtenir una mostra de LCR (líquid cèfalo-raquidi) que circula pel cervell i la medul·la espinal, i s’altera en cas de meningitis. L’anàlisi d’aquest líquid ens ajudarà a establir la causa i gravetat del procés.


Quin tractament requereix?

Davant d’una meningitis sempre es requereix l’ingrés hospitalari.

En cas d’una meningitis vírica, també anomenada limfocitària, aquesta serà de curta durada ja que no precisa de cap tipus de tractament específic i evolucionen molt bé en poc temps.
Les altres causes de meningitis requereixen diferents medicaments i inicialment per via intravenosa, per tant, l’ingrés serà de més llarga durada.

Segons l’estat general del pacient, a vegades es requereix l’ingrés en una unitat de cures intensives.

Què hi ha de les vacunes contra la meningitis?

Actualment es disposa d’algunes vacunes que protegeixen contra determinats gèrmens, però tots els gèrmens són potencialment productors de meningitis i, per desgràcia, i de moment, no hi ha vacunes per a tots ells.

A les vacunes contra virus i bactèries ja conegudes i utilitzades des de fa anys (diftèria, tètanus, xarampió, …) s’hi han d’afegir les vacunes contra 3 altres tipus de bactèries:

· Haemophilus Influenzae tipus b
· Minigococ C
Aquestes estan incloses en el Calendari de Vacunacions del Departament de Sanitat des de fa alguns anys.
· Pneumococ.

 

Revisat i actualitzat el Novembre del 2007