La coixesa en el nen

La coixesa és un motiu freqüent de consulta a urgències, i el significat i transcendència poden ser molt variables.

Hi ha diferents tipus de coixesa en el nen?

Habitualment podem diferenciar dos tipus de coixesa, la traumàtica i la que tradueix una alteració mecànica del membre inferior. Així, és diferent una coixesa produïda per un cop a nivell de cama o peu que la produïda per una alteració no traumàtica a nivell de maluc.

En qualsevol cas, davant la mínima sospita de coixesa en el nen, hem de visitar el nostre pediatra o especialista (Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia infantil) ja que és important diferenciar situacions banals d’afeccions de caràcter progressiu i pronòstic més greu.

 

Quines són les causes més freqüents de coixesa en el nen?

Podem classificar les coixeses en dos grans grups tenint en compte l’edat del pacient:

1) Abans dels 2 anys d’edat, qualsevol caiguda o traumatisme, habituals quan el nen madura la seva capacitat de deambulació, pot traduir-se en petites lesions a nivell de cama o peu (fractures o distensions al peu i turmell o, fins i tot, fractures ocultes a nivell de tíbia) que es manifesten amb coixesa evident sense localització de signes inflamatoris.

Ocasionalment, podem observar luxacions o subluxacions de maluc ja que, encara que l’exploració inicial del maluc pel pediatra sigui normal, una discreta inestabilitat o displàsia de maluc pot evolucionar desfavorablement.

És per aquest motiu que hem d’insistir en la necessitat de fer controls successius dels malucs durant els primers 6 mesos de vida, sobretot quan hi ha factors de risc (primer fill, sexe femení, parts distòcics…).

En altres situacions poden observar-se seqüeles d’una infecció de maluc que hagi passat inadvertida dins d’un procés infecciós general.

2) A partir dels 3 anys, a més de les patologies anteriorment citades, poden observar-se coixeses produïdes per afeccions característiques com poden ser la sinovitis transitòria del maluc, la malaltia de Perthes i alguns processos anomenats genèricament osteocondrosi.

· Sinovitis transitòria de maluc
Representa una de les consultes més habituals dels serveis d’urgències, quan es produeix una coixesa, sense característiques traumàtiques, habitualment sobtada en un nen de 3 a 8 anys. Habitualment, es troba un antecedent de procés respiratori de tipus viral.

Apareix en forma de dolor de maluc referit a la cuixa o genoll amb coixesa evident.
En qualsevol cas, és un procés autolimitat que requereix control radiològic i evolutiu per part del metge que ha de fer un diagnòstic diferencial amb altres patologies de caràcter infecciós o inflamatori amb evolució menys favorable.

·Malaltia de Perthes
La malaltia de Perthes pot aparèixer en nens de 3 a 9 anys i es tracta de l’afectació d’un maluc (ocasionalment pot ser bilateral) de caràcter avascular. És a dir, es produeix una interrupció de la irrigació sanguínia normal del cap del fèmur per causes no determinades que es converteix en una petita fractura anomenada subcondral amb col.lapse del cap femoral i es manifesta com una coixesa produïda pel dolor i inflamació del maluc.
Aquest procés evoluciona en fases progressives fins arribar a la resolució encara que, l’evolució favorable o no dependrà de diferents factors com, l’edat del nen (com més gran, pitjor pronòstic), el grau d’afectació del cap del fèmur (com més afectació, pitjor pronòstic) i el grau de subluxació del cap del fèmur respecte del maluc.
En qualsevol cas, és necessari un seguiment estricte per part del metge especialista per actuar a cada moment segons correspongui.

·Osteocondrosi
Són afectacions que es produeixen en aquells punts on els tendons s’uneixen a l’ós, en zones que es corresponen amb els centres d’ossificació secundaris dels óssos, produint per microtraumatismes repetits inflamació i aparició de dolor i coixesa. Habitualment, apareixen als genolls (malaltia d’ Osgood Schlatter) i als peus (malaltia de Sever, malaltia de Freiberg…) encara que poden aparèixer a altres llocs i donar manifestacions clíniques a edats diferents.
No hem d’oblidar les situacions en què la coixesa pot ser manifestació d’una alteració de tipus neurològic que pot necessitar l’estudi i tractament coordinat de diferents especialistes (pediatra, neuròleg, ortopeda, rehabilitador, …).

En resum, hem de tenir present que l’observació d’una coixesa en els nostres fills ha de ser considerada com una manifestació clínica d’un procés patològic més o menys greu, que requereix el control i l’estudi per part del metge especialista, sobretot en aquells casos en què va acompanyada de signes clínics evidents com la febre o inflamació.

 

Última revisió i actualització Juny 2012