En el XVI Congrés de Pediatria Extrahospitalaria celebrat a Palma de Mallorca, i entre múltiples taules rodones i ponències, una parlava sobre la influencia del nostre entorn en la salut dels nostres nens i adolescents a curt i llarg termini. L’objectiu era sensibilitzar als pediatres per fer un diagnòstic i tractament precoç, però sobretot per posar les mesures preventives necessàries perquè els nostres nens i adolescents tinguin una millor qualitat de vida.
En els últims anys, en els països desenvolupats, hem controlat determinades malalties infeccioses i nutricionals però ha augmentat l’incidència d’asma, al·lèrgies, càncer, leucèmies, trastorns neurològics i discapacitacions.
L’augment dels tòxics a l’ambient són responsables, en part, d’aquests canvis en els patrons de les malalties. Actualment, els nens estan exposats a més de 15.000 productes químics sintètics, la majoria desenvolupats durant els últims 50 anys. Aquestes substàncies son utilitzades àmpliament en els productes de consum i dispersats a l’ambient. Més de la meitat no son adequadament investigats sobre el seu potencial tòxic.
Els nens son més vulnerables que els adults als tòxics per la seva major exposició i susceptibilitat biològica.
· Respiren més aire, beuen més aigua i mengen més aliments per Quilo de pes que els adults.
· Els seus òrgans immadurs estan en desenvolupament, i això dificulta la metabolització i excreció dels contaminants.
· Els nens tenen mes activitats a l’aire lliure, pitjor higiene, estan més a prop del terra i no saben protegir-se, això facilita una gran accessibilitat a les substàncies tòxiques, una gran part d’elles s’acumulen a poca distancia del terra.
· Temps perllongat d’exposició. La majoria de tòxics, nous i poc coneguts, actuaran des de l’època fetal fins a l’edat adulta, facilitant el desenvolupament de malalties com el càncer i el Parkinson.
Així pues és important conèixer a què estan exposats els nostres nens i adolescents: Que respiren?, que beuen?, que mengen? i com influeix en la seva salut diferents agents com les radiacions (camps elèctrics i magnètics); els canvis climàtics (fred i calor extrema); els sorolls; els accidents; etc., etc. …
Pol·lució atmosfèrica per contaminants químics
Els contaminants industrials, actualment, són constants i progressius. Estan saturant i sobrepassant la capacitat autodepurativa que te la natura. La societat industrialitzada està produint en les ultimes dècades mes de 100.000 substàncies químiques sintètiques que s’alliberen a l’atmosfera, moltes d’elles persistents i acumulatives. Els principals contaminants químics són:
· TABAQUISME: En els països desenvolupats el 50-60% dels nens viuen en cases amb alguna persona fumadora, a més a més estan exposats a altres ambients com cafeteries, restaurants, escoles, transports… Les principals malalties associades al tabaquisme son: Infeccions respiratòries, otitis, asma i síndrome de la mort sobtada.
· PARTÍCULES: Mescla de components sòlids i líquids en aerosol que estan en suspensió en l’aire atmosfèric. Les seves mides son molt petites i entren amb facilitat en les vies respiratòries i en les mucoses provocant bronquitis, conjuntivitis, etc…
· INSECTICIDES:
Organoclorats, es van prohibir durant la dècada dels 70 , malgrat això és segueixen utilitzant en països del tercer mon en collites que després s’exportaran als països industrialitzats.
Organofosfatats, el seu us és freqüent en països desenvolupats i poden donar alteracions a nivell de sistema nerviós.
Carbamats, semblants als anteriors, d’ús freqüentment domèstic i d’acció a nivell del sistema nerviós però durant un període de temps mes curt.
Aigua
Hem de tenir en compte que el 70-75% del pes corporal del lactant és aigua, que les necessitats d’aigua guarden relació amb el consum calòric i que aquest passa a ser del 10-15% del pes corporal en el lactant al 2-4% en l’adult. Tot això ens fa pensar que hem de vigilar l’aigua que beuen els nostres nens i adolescents.
La contaminació microbiològica de les aigües pot donar diarrees.
Les aigües riques en nitrats poden donar alteracions a la sang.
L’aigua amb una concentració de calci entre els 50-150 mg/L és una bona font de calci en la dieta dels nostres fills.
Contaminants mediambientals en l’alimentació
Podríem classificar-los en:
· BIOLÒGICS: bacteris, paràsits,….
· QUÍMICS:
a) restes de pesticides utilitzats en la producció i manipulació dels aliments.
b) colorants, conservants i altres additius afegits als aliments. Poden tots ells produir reaccions al·lèrgiques.
c) substàncies químiques que s’incorporen als aliments: aflatoxines, PBC, metalls (mercuri, cadmi, plom, manganès), nitrats i compostos orgànics.
L’entrada sempre és per via oral excepte durant l’època fetal que és per via placentària.
L’exposició crònica pot donar lloc a alteracions neurològiques (pèrdua de memòria, alteracions en la coordinació i en la visió); a una disminució en el nº d’espermatozoides i per tant alteracions en la reproducció; alteracions inmunològiques que augmentarien les infeccions i predisposició a determinats tipus de càncer i leucèmies.
Camps electromagnètics (CE)
Poden ser de diferent freqüència i les principals fonts d’exposició estan relacionades amb la formació, distribució i ús de l’energia elèctrica, els sistemes de transport, les instal·lacions de telecomunicacions i els aparells relacionats amb ella (telèfons mòbils, aparells de radar, antenes d’emissió de radio i TV).
L’exposició és quasi universal i augmenta gradualment en relació amb el desenvolupament.
· CE DE MOLT BAIXA FREQÜÈNCIA generada per línies d’alta tensió i per la corrent elèctrica que circula per la xarxa i aparells elèctrics. Sembla que els estudis demostren que aquests C.E no signifiquen un risc per a la salut directament, però s’ha observat a nivell de laboratori i en determinats animals que si poden produir alteracions en la secreció de determinades substàncies que poden facilitar l’aparició de determinats tumors.
· CE D’ALTA FREQÜÈNCIA: les fonts son les terminals i monitors de vídeo, els telèfons mòbils, les antenes de radio i de TV, els forns microones, les estacions de comunicació de microones i el sol. L’efecte mes important és el d’escalfament en camps de freqüència molt alta, superior a 1MHz. No sembla que existeixi cap tipus de tumor relacionat amb aquestes freqüències, però si es va arribar a la conclusió que fan falta mes estudis i que aquests presenten dificultats ja que han de ser a molt llarg termini.
Davant de tota aquesta informació no voldríem crear una actitud pessimista i de desànim sinó tot el contrari provocar una actitud d’éssers conscients, no només als Pediatres als qui anava dirigida la ponència i que son els que aconsellen les primeres pautes d’alimentació i de forma de vida en els nostres nens, sinó també a tots els pares i mares.
Els pares i mares hauríem d’ensenyar als nostres fills la forma correcta d’alimentar-nos i de conservar el món que ens envolta d’una forma racional i amb visió de futur. No només viure “el plaer ràpid del moment” com marca la societat. Hauríem d’ensenyar als nostres nens “una forma de vida”, encara que de vegades impliqui actituds antieconòmiques.
· Cal disminuir el consum de tabac.
· Cal un consum racional de l’aigua.
· Cal conservar els nostres rius i mars.
· Cal saber que i com mengem.
· Cal reciclar les deixalles.
· Cal tants cotxes? Perquè potenciar els cotxes de gasoil, malgrat siguin més econòmics, si contaminen mes?.
· El telèfon mòbil, un gran invent. Tots els necessitem?. Quin us es fa d’ells?.
· No creieu que vivim en una societat molt sorollosa? Cal cridar tant quan parlem? Val la pena que vigilem el soroll dels motors i aparells domèstics?
La llista podria ser interminable. Som uns privilegiats perquè vivim en una societat industrialitzada i acomodada on no i manca pràcticament de res, però pensem que no cal tenir de tot, molt i en tot moment. Hem de gaudir de la vida, però de forma responsable. Les nostres actituds s’han de parlar i discutir davant dels nostres fills. No dubtem que una de les bases de l’educació serà sempre l’exemple que els pares, principalment, i professors, monitors, etc., donen als nostres fills. Tot això serà perquè els nostres nens gaudeixin d’un present i un futur mes sa i millor.
Treball elaborat el Febrer del 2006
Dra. Josefina Llagostera
