La hipomineralització és una alteració en la qualitat de l’esmalt que afecta als primers molars permanents podent afectar o no als incisius.
Durant la maduració i formació de les dents, es produeix una alteració als ameloblasts (cèl·lules que formen l’esmalt) els quals deixen de rebre, en algun moment, substàncies necessàries per produir un esmalt de qualitat. Aquest procés de formació és llarg i susceptible al canvis ambientals, ja que comença a la quarta setmana de gestació i acaba al primer any de vida.
Es pot presentar tant en nens com en nenes i els estudis estableixen la prevalença fins al 20% de la població estudiada.
Com són aquestes dents?
Les dents amb HIM tenen taques o zones d’un color diferent (blanc o groc) al esmalt normal , aquest defecte varia des de taques petites fins a ocupar tota la superfície. Per altra banda són dents amb més sensibilitat al fred i al dolç, i en molts casos capten com estímuls dolorosos activitats normals tals com raspallar-se les dents. Aquest esmalt debilitat i sensible, és mes susceptible a la aparició de càries.
Quan apareix?
Aquesta patologia no es detecta fins que no erupciona la dent o dents afectades en la dentició permanent. Existeix una patologia semblant (DHM) en dentició temporal que afecta als segons molars i els canins temporals, i encara que no és un indicatiu que aparegui l’HIM sí existeix una alta probabilitat que aparegui.
Quines són les causes?
No existeixen evidencies científiques que determinin una causa concreta, però sí que existeixen factors relacionats amb la patologia. Podem trobar alteracions ambientals pre-natals com poden ser: infeccions, complicacions al part, baix pes al naixement, metabolisme alterat… Per altra banda en les associades al primer any de vida, podem trobar: malalties que provoquin febres molt altes.
Què hem de fer quan ho detectem?
Tant si ho detectem a les dents de llet, com a la dentició definitiva hem de consultar amb l’odontopediatra perquè pugui valorar el risc i determinar el tractament adequat.
Quin és el seu tractament?
L’objectiu principal de l’odontopediatra és evitar l’aparició de càries, és per això que és tant important detectar l’HIM el més aviat possible; d’aquesta manera es podrà adaptar el pla de prevenció a cada cas.
Si encara no ha aparegut la càries, es recomana pastes reforçades amb calci i fluor per ús diari (a més del consell dietètic) i aplicacions de vernís de fluor periòdicament a clínica.
En el cas que la càries hagi aparegut, variarà el tractament depenent de la profunditat de la lesió i el desenvolupament radicular.
Dra. Lara Concellon, 2016.
