L’hàbit és una forma de fer incontrolada i involuntària, repetitiva i permanent, que ens podria provocar una modificació de la posició de les dents i de la forma i relació dels maxil·lars.
Com hàbits de succió no nutritiva es coneixen a tots aquells que, mitjançant la succió, no compleixen una finalitat alimentària (com seria la lactància) sinó que busquen un plaer en l’instint primari de succió.
Dins d’aquest grup trobem:
- Ús de xumet
- Succió digital (dit)
Xumet
L’ús del xumet és un hàbit molt freqüent en la societat actual. Es recomanen xumets de forma anatòmica i del menor grandària possible independentment de l’edat, per minimitzar així els efectes nocius.
Per evitar que les deformacions provocades pel xumet siguin grans i totalment irreversibles, s’hauria d’abandonar l’hàbit abans dels dos anys.
Succió digital
Aquest hàbit és molt complicat d’eradicar ja que en moltes ocasions ja s’ha adquirit durant el període prenatal i pot anar associat a problemes psicològics.
Igual que el xumet, idealment s’hauria d’abandonar abans dels dos anys. En moltes ocasions l’abandonament de l’hàbit requereix de la col·locació d’algun tipus de dispositiu en boca o al dit que ajudaria a portar a terme la succió per part del nen.
Alteracions associades
Les alteracions associades tant per l’ús del xumet com per la succió digital van a anar canviant i agreujant-se a mesura que el nen va creixent, passant d’alteracions reversibles a deformacions esquelètiques ja permanents, difícilment solucionables mitjançant tractament convencional.
Inicialment s’estableix una mossegada oberta anterior a causa de la interposició del dit o el xumet entre les arcades dentals superior i inferior. Això comporta una posició baixa de la llengua no permetent així que aquesta es doni suport al paladar durant la deglució de manera que la força centrífuga que podria exercir està anul·lada, limitant així la capacitat d’expansió transversal del maxil·lar superior. D’altra banda, la constant succió exerceix una força centrípeta feia dins de l’arcada superior provocant així la compressió de la mateixa que, sumat a la no expansió del maxil·lar per part de la llengua, comporta una mossegada creuada posterior per la limitació del desenvolupament transversal.
Com a efectes a mig termini destaquem la protrusió dental d’incisius superiors i retrusió dels incisius inferiors pel suport tant del dit com del xumet.
I ja a llarg termini les alteracions destacades són a nivell esquelètic amb una posterotación mandibular i una protrusió de la premaxil·la.
Totes elles es van a combinar amb alteracions funcionals a nivell de la posició lingual mitjançant la deglució, el que va a perpetuar el problema i per això el tractament va associat a rehabilitació miofuncional mitjançant logopèdia.
Estratègies d’abandonament de l’hàbit
Tant l’hàbit de xumet com el de succió digital són difícils d’eradicar, especialment el segon. Idealment s’hauria d’abandonar als dos anys.
El reforç positiu en els nens és una alternativa molt eficaç sempre que l’edat del nen sigui l’adequada.
En el cas dels més petits deteriorar el xumet de manera que no s’aconsegueixi fer la bona succió és un “truc” que funciona molt bé. Tenint només un xumet a casa perquè no tingui alternativa possible, es pot perforar la tetina així al succionar aquesta es col·lapsa i no s’aconsegueix la succió plaent per al nen.
L’hàbit de succió digital és una mica més complicat d’eliminar. Existeixen productes amb mal gust que es poden aplicar en el dit o dits. Normalment no solen funcionar molt. Altres opcions són les que van dirigides a complicar l’accés al dit com poden ser manyoples cosides a les mànigues del pijama o manyoples que immobilitzen el dit. A nivell d’ortodòncia també podem ajudar amb la col·locació d’un aparell fix al qual se li afegeix una bola de resina col·locat just a les arrugues palatines, que és la zona del paladar on es recolza el dit durant la succió.
Article de la Dra. Cristina García Villa, Servei d’Ortodòncia. Juliol 2017
