Es tracta de la manifestació clínica més freqüent de la infecció primària pel virus herpes simple (VHS).
És molt freqüent en lactants i nens petits amb una incidència màxima en nens d’un a tres anys encara que pot aparèixer a qualsevol edat.
· Que causa aquesta malaltia?
· Quins són els símptomes?
· Què podem observar en l’exploració?
· És possible diagnosticar de forma senzilla l’agent causal?
· Existeix tractament específic?
· Com podem prevenir aquesta malaltia?
Que causa aquesta malaltia?
A més a més del virus de l’herpes simple solen estar involucrats altres virus com coxsachie i enterovirus. Altres causes són bacteris, fongs, traumatismes, carències vitamíniques o trastorns immunitaris.
Quins són els símptomes?
El començament és brusc, amb dolor bucal, irritabilitat, augment de la salivació, alè fètid, dificultat per l’alimentació i febre que sol ser alta.
Què podem observar a l’exploració?
A l’exploració poden observar-se erosions doloroses, úlceres, butllofes que afecten a la mucosa de cara interna de galtes, genives, llavis, llengua i amb menor freqüència en la part posterior de la faringe. També és freqüent l’augment dels ganglis del coll.
Les genives poden estar lleugerament inflamades, vermelles, ulcerades i sagnar amb facilitat.
Quan la causa és viral les lesions bucals poden durar de 7 a 10 dies encara que la resolució dels símptomes generals es produeix amb antelació.
És possible diagnosticar de forma senzilla l’agent causal?
Podem fer el diagnòstic si es tracta del virus de l’herpes simple, però les tècniques utilitzades no són simples. Aquests virus deuen transportar-se i cultivar-se en mitjans adequats. Els resultats s’obtenen als 15 dies aproximadament.
També es disposa de tècniques diagnòstiques ràpides, com la tinció directa del contingut de les vesícules amb anticossos fluorescents.
Existeix tractament específic?
El més freqüent és que la gingivoestomatitis es resolgui espontàniament i només precisi tractament simptomàtic.
S’ha de prestar especial atenció en els nens a la hidratació oferint-los líquids de forma fraccionada, freds o a temperatura normal, evitar els aliments àcids, salats o rics en espècies. S’ha de calmar les molèsties que produeixen i el dolor amb paracetamol o ibuprofè per via oral. Poden ser útils preparats tòpics que ajuden a la cicatrització de la mucosa.
Si es sospita infecció per fongs, l’aplicació tòpica amb nistatina vàries vegades al dia sol ser eficaç. No és necessari el tractament amb aciclovir en la infecció lleu, d’evolució limitada en nens inmunocompetents.
Com podem prevenir aquesta malaltia?
Les infeccions orals per virus de l’herpes simple són freqüents en els nens escolaritzats. La majoria d’aquestes infeccions són asimptomàtiques, amb excreció del virus en la saliva en absència de malaltia clínica.
Els nens amb gingivoestomatitis per virus de l’herpes simple que no tenen control de les secrecions orals han de ser exclosos de la guarderia mentre presenti simptomatologia.
La millor forma de profilaxi és el rentat estricte de mans, evitar el contacte directe amb les lesions i no compartir vasos ni utensilis.
Revisat i actualitzat a l’Agost de 2016
