A ningú ja no se li escapa que el creixement de les comunicacions aèries, i molt especialment la irrupció de les anomenades línies aèries de baix cost, ha generat en les últimes dècades un augment considerable dels viatges, sia per negocis, educació o altres propòsits, però especialment per turisme, molt sovint familiar. Això ha generat un gran nombre de situacions i de dificultats que abans no es coneixien, a les quals estan cada vegada més exposades les famílies que viatgen.
Aquests factors contribueixen a exposar un gran nombre de persones a riscos de contreure malalties, que, si no fos així, no tindrien.
La tan «mediàtica» globalització, habitualment social, cultural, política i econòmica, ha d’incorporar avui, més que mai, la connotació epidemiològica sanitària. A tall d’exemple, encara que simple però molt molest pel nombre de pacients afectats, les picades provocades pel mosquit tigre, molt habituals a les nostres latituds, constitueixen un exemple de la globalització pel que fa a malalties, en aquest cas importades.
Cada any, 2.000 milions de persones viatgen en les línies aèries de tot el món; d’aquest nombre impressionant, 50 milions ho fan des dels països industrialitzats i una destinació habitual són les zones i els països que encara estan en via de desenvolupament. El risc adquireix més rellevància com més gran és la diferència entre la forma de vida habitual, el lloc de la destinació i la durada del viatge. És obvi que els qui viatgen a una destinació turística, s’allotgen en hotels internacionals proveïts de les comoditats habituals als seus països —especialment la seva alimentació— i es desplacen amb autobusos moderns i mitjans de transport segurs corren pocs riscos.
No obstant això, un gran nombre de turistes pateixen malalties i lesions diverses, a vegades per manca d’informació i protecció. A tall d’exemple, es creu que entre el 40 i el 50 % d’ells pateix la diarrea del viatger, generalment benigna encara que molt evident i molesta, però que en els més petits resulta potencialment perillosa a causa del risc de deshidratació.
Consells bàsics
· Quan hi hagi afeccions prèvies (asma, intoleràncies o al·lèrgies alimentàries, diabetis, al·lèrgies farmacològiques, etc.) que necessitin cures especials, s’haurien de rebre els consells oportuns per part del pediatre i/o especialista; a vegades és útil dur un informe mèdic amb un resum de la medicació i la pauta d’actuació en descompensacions i situacions d’urgència.
· La família ha de ser alertada sobre la provisió necessària dels medicaments que utilitza; han de ser suficients per al tractament fins a l’últim dia del viatge i, per tant, cal prevenir retards imprevistos i pèrdues.
· Convé conservar la medicació en els envasos originals; d’aquesta manera, s’evitarà la possibilitat de conflictes amb les autoritats.
· Si porta ulleres o lents de contacte (no s’ha d’utilitzar aigua de l’aixeta per netejar-les), li recomanem que en dugui de recanvi i una còpia de la prescripció de l’oftalmòleg.
· Si viatja per Europa, especialment als països de la Unió Europea, no oblidi la targeta sanitària, que és suficient per utilitzar la xarxa sanitària pública en cas d’emergència o urgència. Tanmateix, és més segur tramitar la targeta sanitària europea, que es pot adquirir al centre de la Seguretat Social que correspongui pel districte (és important recordar que té un any de caducitat i que no és vàlida d’un any per al següent). Per a la resta de països, és útil conèixer els noms de centres mèdics on el pacient pugui acudir a les ciutats que visitarà. Hi ha assegurances d’atenció mèdica per mitjà de diferents organitzacions mèdiques (asseguradores) i de targetes de crèdit. Al consolat o a l’ambaixada del seu país el poden ajudar a trobar un metge de confiança.
· Una fotocòpia del carnet de vacunes dels nens pot ser d’utilitat, especialment per evitar la repetició innecessària d’algunes vacunes (com ara l’antitetànica).
· És imprescindible connectar-se a la pàgina web del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació (www.maec.es), en la qual pot trobar tota la informació necessària sobre el país que es visitarà. És totalment imprescindible anar als enllaços «Situación sanitaria mundial por países» i «Centros de vacunación internacional» per províncies de tot Espanya per obtenir la informació fidedigna i detallada de vacunes obligatòries, vacunes aconsellades i nivells de protecció per a possibles pandèmies/epidèmies, com, per exemple, el paludisme. Referent a això, hi ha serveis hospitalaris específics per a aquests temes en hospitals infantils.
Farmaciola
Lògicament, és molt oportú preparar una farmaciola amb elements essencials per ser utilitzats durant el viatge:
· Analgèsics i antipirètics: paracetamol (oral i via rectal) i ibuprofèn solució.
· Antihistamínics orals, hidroxicina, difenhidramina, etc., que poden prevenir reaccions al·lèrgiques i disminuir els efectes locals de les picades d’insectes, encara que cal tenir en compte que poden produir somnolència.
· Factor de protecció solar 15 o 30 aplicat uns 30 minuts abans de l’exposició solar. Es pot utilitzar una crema de corticoides per alleujar possibles cremades solars.
· Sals de rehidratació oral, que cal preparar amb aigua bullida o embotellada en casos de diarrea del viatger.
· Repel·lent de mosquits pediàtric, essencial per a viatges a països tropicals.
· Desinfectants tòpics d’ús extern, com ara la povidona iodada (Betadine®, Topionic®), per a les ferides. És útil no oblidar les imprescindibles tiretes, i preferiblement del tipus sutura dèrmica superficial, tipus Steri-srip, per a petits talls superficials. Una bena elàstica per a torçades i esquinços.
· En cas de predisposició als mareigs es recomana portar dimenhidrinat.
· Són útils, així mateix, pinces per extreure ocasionals agullons o cossos estranys.
Situacions específiques
Molt esquemàticament, les situacions de prevenció mèdica més freqüents que podrem trobar-nos en un viatge solen ser les següents:
· Embaràs i lactància: encara que viatjar durant la gestació no és aconsellable, no està contraindicat. El viatge amb avió sol imposar restriccions després de la setmana 35 i després del postpart fins a la primera setmana. Es desaconsella el viatge en situacions com ara altures superiors als 2.500 metres, regions amb endèmies o amb brots d’infeccions transmeses per insectes o per aliments, zones on el Plasmodium falciparum resistent a la cloroquina és endèmic, i zones on es recomana vacuna amb virus vius, com, per exemple, per a la febre groga. La lactància materna proporciona, entre altres avantatges, una protecció addicional davant de les infeccions, especialment la diarrea, alhora que no hi ha la preocupació per l’esterilització dels biberons i la disponibilitat d’aigua potable. Quan s’ha d’afegir una fórmula suplementària en pols, cal preparar-la amb aigua bullida o embotellada, després de l’esterilització prèvia del biberó i de la tetina. Tal com s’ha dit, la lactància ajuda a disminuir la incidència de la diarrea del viatger en els bebès. Si la mare en patís, ha d’augmentar la ingestió de líquids i sals de rehidratació oral i continuar alletant el seu bebè.
· Barotitis: és una lesió de l’orella mitjana produïda pels canvis de pressió atmosfèrica, en aquest cas, de la cabina de l’avió. Quan es produeix un augment brusc de la pressió ambiental, tal com ocorre en els descensos, l’aire s’ha de desplaçar de l’orella mitjana a la nasofaringe per equilibrar les pressions a banda i banda del timpà. Si la trompa d’Eustaqui està obstruïda (refredats, al·lèrgies), es produeix una disminució de la pressió de l’orella mitjana, amb la consegüent retracció del timpà; a vegades, es pot produir un trencament del timpà amb hemorràgia a l’orella interna i dolor intens. Els adults poden equilibrar les pressions mastegant xiclet, empassant saliva o badallant. En bebès, aquest problema es pot obviar donant de mamar al nen o donant-li el biberó, especialment en enlairar-se i en el descens/aterratge. S’entén així com n’és de convenient per als nens viatjar sense l’habitual refredat nasal. Un altre aspecte que cal considerar en els viatges amb avió és que la majoria de les companyies aèries permeten als passatgers dur els cotxets de nen als armaris de cabina, però cal informar-se’n prèviament.
· Diarrea del viatger: entre el 40 i el 60 % dels viatgers amb destinació a països en desenvolupament acabarà patint diarrea, causada per un bacteri, un virus o un paràsit endèmic de l’aigua del lloc, i que es caracteritza per tres o més deposicions líquides o pastoses; a vegades s’hi afegeix dolor còlic abdominal, febre o la presència de sang en la femta, senyals que demostren l’origen infecciós del quadre. Per prevenir aquest problema, les mesures més eficaces són: rentar-se molt bé les mans amb aigua i sabó; beure únicament aigua bullida, embotellada o begudes carbonatades en llaunes (no s’ha d’oblidar netejar la llauna personalment) o ampolles, i evitar fer-ho directament de les llaunes o les ampolles i no afegir-hi glaçons, tret que s’elabori amb aigua bullida o enllaunada; no beure aigua de les aixetes, ni rentar-se les dents amb aquesta aigua, ni tampoc de les fonts; coure els aliments i pelar-se la fruita i els vegetals un mateix, i ingerir productes només quan es tingui la certesa d’una pasteurització correcta. Si malgrat aquestes mesures la diarrea apareix en els nostres petits, s’han d’aplicar d’entrada les mesures terapèutiques habituals per a les gastroenteritis: rehidratació oral amb sèrums d’hidratació oral (fraccionada si hi ha vòmits) i alimentació amb dieta astringent. Cal anar al metge si la diarrea és considerable, va acompanyada de deposicions amb sang o febre alta o quan és impossible mantenir la hidratació adequada.
Treball elaborat el Maig de 2007