Els tubs de drenatge transtimpànic són cànules fenestrades amb dilatacions a les extremitats que en faciliten la retenció a la membrana timpànica. La finalitat d’aquestes cànules és la d’impedir el tancament d’aquesta membrana per tal que l’oïda mitja romangui ventilada permanentment.
Els drenatges poden ser de diferents materials, formes i mides. La col.locació d’un tipus de drenatge o d’un altre dependrà de la durada del tratament.
Indicacions
1) Otitis mitja serosa: de més de tres mesos d’evolució que no es resol mitjançant un tractament mèdic. Aquesta otitis es podria manifestar com:
- Hipoacúsia
- Dificultat en l’aprenentatge
- Alteracions de la parla i del llenguatge
2) Alteracions estructurals de la membrana timpànica: com la retracció timpànica que, a mesura que evoluciona, pot formar bosses de retracció i colesteatoma (tumor benigne de l’oïda mitja que pot provocar diverses complicacions).
3) Complicacions supuratives: complicacions intracraneals (meningitis) o intratemporals (paràlisis facials, mastoiditis).
4) Otitis mitja aguda recurrent: L’ús de drenatges ha demostrat ser vàlid com a alternativa de la profilaxi antibiòtica, si tenim en consideració la contribució d’aquests drenatges en el desenvolupament de resistències bacterianes.
5) Fissura del paladar: En nounats amb fissura palatina s’ha de posar el drenatge com més aviat millor per prevenir les seqüeles que apareixen degut al mal funcionament de la trompa d’Eustaqui.
6) Síndrome de Down: És freqüent que coexisteixi una disfunció tubárica amb la síndrome i és per això que hi ha repercussions auditives importants que només es poden corregir mitjançant la col.locació de tubs de drenatge.
Tècnica quirúrgica
Es fa una incisió a la membrana timpànica (miringotomia) amb anestèsia general i amb microscopi per poder aspirar el contingut mucós de l’oïda mitja i posar el drenatge al timpà per evitar-ne el tancament espontani.
Preguntes més freqüents
Quins resultats té l’ús dels drenatges transtimpànics?
· Recuperació de la pèrdua auditiva.
· Prevenció d’una nova retenció de la mucositat a l’oïda mitja.
· Evitar l’adherència i l’erosió de la cadena osicular.
· Disminució dels episodis d’otitis mitja recurrent.
És l’únic tractament que existeix?
· Fins al moment, és la millor solució quan el tractament mèdic no té èxit.
Quins riscs implica la utilització dels drenatges transtimpànics?
· El perill potencial és mínim però quan no s’apliquen els drenatges, hi pot haver irreversibilitat al timpà i a la cadena osicular.
Es poden tornar a posar?
· Quan la trompa d’Eustaqui no funciona correctament, s’han de tornar a posar tantes vegades com sigui necessari.
Quan de temps romanen els drenatges al timpà?
· La mitjana de permanència oscil.la entre els 6 i 12 mesos.
· Els drenatges de permanència llarga es mantenen entre 3 a 5 anys.
S’han de treure els tubs?
· El millor és esperar la sortida espontània dels tubs, deguda a la migració epitelial de la capa externa timpànica.
· Si romanen col.locats durant un temps excessiu es poden extreure si el motiu pel qual es van col.locar ja està solucionat.
Quines cures requereixen?
· Evitar l’entrada d’aigua a l’oïda externa perquè a través del drenatge es podria filtrar líquid a l’oïda mitja i provocar una supuració o otorrea. Per solucionar això hi ha diferents models de motlles de silicona.
Quines complicacions comporta la cirurgia?
· Les lesions a la cadena osicular són una possibilitat remota per a un cirurgià amb experiència i quan es fa la cirurgia sota les millors condicions pel que fa a la tècnica, equipament i anestèsia.
· Els sagnats són poc habituals i s’autolimiten espontàniament.
Revisat i actualitzat a l’abril de 2016
