Baby-Led Weaning

Què és el baby-led weaning?

És una tècnica que s’aplica al procés de començar l’alimentació juntament amb la lactància materna. Aquest mètode se sol iniciar a partir dels 6 mesos, quan el nadó és capaç de mantenir una postura dreta sense suport i pugui agafar amb la mà un tros d’aliment de la mida d’un dit i endur-se’l a la boca. L’alimentació complementària dirigida pel nadó (blw) fa referència al fet que és el nadó qui dirigeix ​​el procés de canvi cap a l’alimentació variada.
En aquest procés d’iniciar l’alimentació sòlida, el baby-led weaning es tracta de menjar de manera autònoma amb les mans. Es basa en donar els aliments sòlids a trossos que puguin agafar amb la mà i així menjar-los directament. Això permet que el nadó comenci a distingir textures, formes i olors, fent més agradable i autodidacta lexperiència de lalimentació complementària.

 

Quins avantatges té el baby-led weaning?

  • Menys rebuig al menjar: en interactuar amb els aliments amb les pròpies mans fa que sigui més fàcil que toleri tot tipus d’aliments sense oposar-se a provar coses noves.
  • Autoregulació de la gana: en menjar de forma independent, el nadó aprèn a conèixer quan està saciat o quan en necessita més.
  • Desenvolupament de capacitats motores: quan menja amb les mans directament això fa que millori la seva coordinació vista-mà-boca, millora la seva masticació i coordinació en empassar.
  • Conèixer diferents tipus de cuinat: podem donar els aliments al forn, al vapor oa la planxa, això produeix una millor acceptació de totes les textures i sabors.
  • El bebè menja al seu ritme, segons adquireix habilitats. Mai se’l força. Això disminueix molts conflictes familiars.

 

És cert que hi ha risc d’ennuegament o és un mite?

Sí, és cert que hi ha risc d’ennuegament. Per això cal evitar els aliments durs i petits com els fruits secs, les olives, la pastanaga o la poma crues. I per descomptat, mai deixar-los sols a l’hora de dinar, és bo fomentar seure a menjar en família i així controlar la ingesta d’aliments sòlids.
També és cert que el risc d’ennuegament va disminuint amb el pas del temps. Això es produeix perquè en gestionar ells mateixos els aliments sòlids, tenen un control més gran sobre la seva masticació i la seva coordinació en empassar. De manera que si els trossos són molt grans, els escupen, tossin o directament se’ls treuen de la boca amb les mans.