La celiaquia o enteropatia induïda per gluten és una de les malalties cròniques gastrointestinals més freqüents en els nens.
La Dra. Jané, especialista del Servei de Gastroenterologia, ens respon als dubtes més freqüents en la malaltia celíaca.
Que és la celiaquia?
Es tracta d’una intolerància permanent al gluten que produeix un trastorn de l’intestí prim proximal mentre és present en la dieta.
Encara no és clar perquè el gluten és tòxic per a determinades persones. Es produeix una reacció immunològica anormal a aquesta proteïna dintre de la mucosa de l’intestí prim. Perquè això succeeixi el gluten ha d’estar present en la dieta i, a més, l’individu ha d’estar genèticament predisposat.
Quins són els seus símptomes?
Els símptomes són molt variables. En els menors de tres anys se sol presentar en la seva forma més clàssica: vòmits, diarrea, estancament ponderal, canvi de caràcter amb irritabilitat, desganat, distensió abdominal… Aquests símptomes poden aparèixer tots junts o solament algun d’ells. En altres ocasions els pacients refereixen restrenyiment en lloc de deposicions dispèptiques.
En els majors de tres anys es pot presentar com a augment de transaminases o com anèmia ferropènica que no corregeix amb l’administració de ferro. També com a estancament en el seu creixement o com a osteoporosi.
Com es diagnostica la celiaquia?
Ara per ara el diagnòstic definitiu es realitza amb la demostració de l’alteració histològica de l’intestí prim proximal. No obstant això, existeixen característiques de laboratori molt sospitoses com són trobar marcadors de la malaltia, que son els anticossos antitransglutaminasa o antiendomisio positius.
Quin tractament té?
L’eliminació del gluten de la dieta és el seu únic tractament. Sol produir-se una resposta clínica ràpida, encara que no sempre és així. En una primera fase podria ser convenient eliminar també la lactosa de la dieta, perquè l’alteració de l’intestí podria acompanyar-se d’un dèficit secundari de disacaridases.
Una vegada es diagnostica definitivament no existeix curació. Es tracta d’una intolerància permanent al gluten.
Que és el gluten i en quins aliments està present?
El gluten és una proteïna que es troba en la majoria de cereals, excepte en l’arròs, blat de moro i tapioca. Cal tenir en compte que la majoria d’aliments elaborats que existeixen a la Unió Europea contenen gluten com a espessint, conservant, etc.
Quines complicacions més freqüents presenten els celíacs?
Si segueixen bé la seva dieta, si no fan transgressions, no tenen cap complicació relacionada amb la malaltia. Per contra, si es produeixen petites transgressions de forma més o menys continuada tenen risc de desenvolupar osteoporosi, anèmia, infertilitat i, fins i tot, altre tipus de malalties autoimmunes com diabetis, alteracions de la tiroide, etc.
Quines situacions es poden associar a la malaltia celíaca?
Existeixen una sèrie de situacions que ens han de posar en alerta davant aquesta malaltia com són: el dèficit d’IgA, la intolerància severa a la lactosa, les infeccions intestinals per giàrdia làmblia de repetició.
Les persones amb síndrome de Down o amb algun tipus de malaltia autoimmune (diabetis, tiroïditis, artritis reumatoide, etc.) són pacients de risc. Haurien de fer-se controls de forma periòdica davant la possibilitat d’intolerància al gluten amb el mesurament d’anticossos antitransglutaminasa en sang.
S’ha de realitzar algun estudi als familiars d’un celíac?
Els familiars de primer grau també són un grup de risc per a la malaltia. Aconsellem fer un estudi amb marcadors als pares i germans. Si és possible, l’estudi familiar del grup HLA podria ajudar-nos a discernir quin parent té major risc de desenvolupar la malaltia.
