Dr. Luis Cavero, especialista del Servei d’Oftalmologia infantil de l’Hospital de Nens de Barcelona, amb les seves respostes ens aporta algunes idees bàsiques sobre les necessàries revisions oftalmològiques i la patologia oftalmològica més freqüent en la infantesa.
Tots tenim molt clar que si notem algun dèficit o alteració visual en els nostres fills hem d’acudir a l’oftalmòleg, però… Quan ha d’acudir un nen sa a l’oftalmòleg?
Les revisions rutinàries recomanades són les següents:
· Durant el primer mes de vida (pediatre)
Descartar malalties oculars greus i malformacions (glaucoma o cataracta congènita).· Als 7 mesos (pediatre)
Diagnòstic de l’estrabisme.· Als 18 mesos (oftalmòleg)
Diagnòstic del retinoblastoma (tumor intraocular maligne més freqüent en la infantesa) i diagnòstic precoç de l’ambliopia.
Fons d’ull normal Retinoblastoma · Als 4 anys (oftalmòleg)
Agudesa visual i defectes de refracció.· Cada 2 anys fins a complir els 14 anys (oftalmòleg)
L’ambliopia, coneguda com a ull gandul, és aquell que no s’ha desenvolupat normalment durant la infantesa i com a conseqüència té menys visió que l’altre ull. L’ambliopia afecta un 4% dels nens. Sol ser detectada en exploracions rutinàries de la visió pel pediatre o per l’oftalmòleg pediàtric ja que causa molt pocs símptomes i sol passar desapercebuda per als pares.
Les seves causes més importants són l’estrabisme, els defectes de refracció i, més rarament, malalties oculars que impedeixen que la llum arribi normalment a la retina (cataracta).
El tractament consisteix a a forçar el nen a utilitzar l’ull gandul mitjançant l’oclusió de l’ull bo.
Perquè és important la seva detecció precoç?
Perquè només pot ser tractada abans dels 8-9 anys d’edat, si no, dóna lloc a un sever i irreversible defecte visual.
Què és l’estrabisme?
L’estrabisme és la desviació anormal d’un o ambdós ulls en alguna de les posicions de la mirada. Pot ser una desviació horitzontal (l’ull es desvia cap a dins o cap a fora) o una desviació vertical (l’ull es desvia cap a dalt o cap a baix).
Tots els nens que desviïn un ull de manera intermitent han de ser visitats als 6-7 mesos d’edat. Els nens que tinguin una desviació permanent han de ser visitats fins i tot abans d’aquesta edat.
L’estrabisme pot ser corregit amb ulleres, cirurgia o ambdues coses. La cirurgia consisteix a aïllar els músculs encarregats de la mobilitat de l’ull i situar-los en un altre lloc per debilitar o reforçar la seva acció. És una cirurgia senzilla, però que en nens requereix anestèsia general.
Quins defectes de refracció són més freqüents en els nens?
Els defectes de refracció són els que normalment anomenem defectes d’ulleres. A un ull normal els raigs de llum convergeixen sobre la retina donant lloc a imatges nítides. Així doncs, els defectes de refracció són aquells que impedeixen que els objectes es vegin amb claredat. Els tres més importants són: hipermetropia, miopia i astigmatisme.
És important detectar-los precoçment ja que poden provocar un baix rendiment escolar.
Un bebè ja pot ser explorat per detectar aquests defectes, malgrat que no sigui capaç de parlar.
És aplicable la cirurgia refractiva als defectes de refracció en nens?
La conjunció de l’elevada prevalença dels defectes de refracció en l’edat pediàtrica amb la vertiginosa progressió de la cirurgia refractiva en l’última dècada ha generat un interès creixent per la cirurgia refractiva pediàtrica (CRP).
Les indicacions de la cirurgia refractiva pediàtrica són escasses perquè el sistema visual encara està en desenvolupament.
Podem sistematitzar les indicacions en tres categories:
La indicació obligatòria engloba aquells casos d’ambliopia anisometròpica (diferent graduació entre ambdós ulls) refractària a tractament convencional (amb pegat o penalització amb gotes). Amb major motivació en tres situacions: trastorns del sistema nerviós central, malformacions craniofacials i malformacions del cristal·lí com el coloboma (defecte congènit amb absència de fibres zonulars però sense pèrdua del teixit del cristal·lí) que indueix un gran defecte de graduació.
Coloboma del cristal·lí
La indicació funcional engloba nens en els quals l’ús d’ulleres o lents de contacte (LC) impedeix realitzar activitats de tipus esportiu o recreatiu. L’anomenada “intolerància” a l’ullera o LC, les grans ametropies o la tricomegàlia en la qual les pestanyes contacten amb el vidre de l’ullera.
Tricomegàlia
La indicació electiva es refereix a aquells pacients que usen ulleres o LC sense problemes, però amb desig de no dependre de la correcció òptica convencional.
La CRP és un concepte nou amb limitacions i peculiaritats. La seva principal indicació és l’ambliopia anisometrópica i els resultats preliminars són esperançadors.
En quins casos i a quines edats poden ser útils les lents de contacte?
Com a norma general se solen aconsellar a partir dels 12 anys. Hi ha excepcions com els nens operats de cataracta congènita o quan hi ha anisometropia (molta diferència de graduació entre ambdós ulls).
Actualment s’està experimentant amb lents de contacte per a millorar el rendiment esportiu en esportistes d’elit, i fins i tot amb lents de contacte que podran mesurar la glicèmia en pacients diabètics.
