El Dr. Alfons Malet responsable, juntament amb el Dr. Pedemonte, del Servei d’Al·lèrgia del nostre hospital ens respon a les preguntes més habituals plantejades per pares amb fills que pateixen algun tipus d’al·lèrgia.
Dr. Malet, què és l’al·lèrgia?
És un fenomen d’hipersensibilitat en el qual una substància externa denominada al·lergen ocasiona una resposta en l’individu sensibilitzat en forma d’anticossos. Aquests anticossos ocasionen l’alliberació d’unes substàncies que són responsables de les malalties al·lèrgiques.
Existeix un increment de malalties al·lèrgiques els últims anys?
És evident que les malalties al·lèrgiques tenen un predomini actual i els estudis epidemiològics ens indiquen que en les pròximes dècades el 50% de la població del món occidental i principalment en ambients urbans, patiran algun tipus de malaltia al·lèrgica.
Quins factors creu que incideixen en aquest increment de patologia d’origen al·lèrgic?
Referint-nos a la teoria higienista, que és la que està més valorada en l’actualitat, ens indica que en el món occidental en disminuir la incidència de la patologia infecciosa, el sistema immunològic prioritza la seva activitat a detectar les substàncies ambientals sensibilitzadores denominades al·lergens. Altres factors, com la contaminació, humitat, partícules ambientals irritatives, així com aliments (no naturals, transgènics, etc.) fàrmacs, additius…, poden contribuir a incrementar el desenvolupament de les malalties al·lèrgiques.
Quan hem de sospitar que el nostre fill pateix una malaltia al·lèrgica?
En presentar símptomes de forma reiterada sense una causa aparent; per exemple, els èczemes de la pell de repetició, les intoleràncies a aliments, els processos respiratoris de repetició, els efectes adversos postteràpia amb fàrmacs, etc.
Quines proves diagnòstiques es fan habitualment al Servei d’Al·lèrgia?
Rere la imprescindible història clínica de cada nen en què és necessari l’interrogatori dels símptomes amb la col·laboració dels pares, es procedeix a verificar la simptomatologia mitjançant un estudi immunoal·lèrgic individualitzat a cada nen. Aquests estudis es poden elaborar des del mateix dia del naixement. En aquest estudi es fan habitualment les proves “in vivo”, proves “in vitro” i test d’exposició-provocació a l’al·lergen sospitós.
Els tests més rellevants i imprescindibles a fer en qualsevol edat del nen són els tests cutanis, que es fan habitualment a l’avantbraç, és indolor i de valoració immediata per l’al·lergòleg al cap de 20 minuts de la inoculació dels al·lergens a testar. Es complementa l’estudi mitjançant tests d’exposició (test de provocació conjuntival, test de provocació nasal i test de provocació a fàrmacs i aliments). També es programen proves complementàries inclusives, l’estudi immunològic, les proves funcionals respiratòries i la radiologia.
La negativitat en les proves d’al·lèrgia en els nens més petits descarten l’etiologia al·lèrgica?
La negativitat en les proves d’al·lèrgia en els nens més petits descarten evidentment l’etiologia al·lèrgica en el moment d’aquesta realització, però no existeix la possibilitat de predir amb exactitud si en el futur existirà etiologia al·lèrgica. S’ha de reconèixer que en l’etiologia dels processos respiratoris dels lactants la causa més freqüent correspon als virus.
Quina patologia al·lèrgica s’observa més freqüentment al Servei d’Al·lèrgia?
Generalment depèn de l’edat, amb els grups d’edats següents:
1. Nens de 0 a 2 anys:
– Al·lèrgia alimentària (proteïnes llet de vaca, ou, peixos, fruites, llegums, etc.)
– Dermatitis atòpica que acostuma a iniciar-se en l’època del lactant i és convenient descartar la sensibilització alimentària a l’inici i la prevenció de la possible sensibilització respiratòria posterior.
2. Nens de 2 a 5 anys: asma bronquial al·lèrgic ocasionat per àcars de la pols domèstica, epiteli d’animals i fongs ambientals (alternària).
3. Nens de 5 a 14 anys: rinitis al·lèrgica, asma bronquial al·lèrgic, i asma induït per exercici; ocasionats pels mateixos al·lergens afegint-se en aquestes edats les induïdes pels pòl·lens.
Altres patologies menys habituals són les següents:
– Efectes adversos postteràpia farmacològica (antibiòtics betalactàmics i fàrmacs analgesicoantiinflamatoris, etc).
– Urticària i angiedema, en què s’ha de descartar la induïda per aliments o additius alimentaris.
– Dermatitis amb component autoimmune.
Quin tractament utilitzeu habitualment en l’asma bronquial d’origen al·lèrgic?
En les malalties al·lèrgiques hi ha dos tipus de tractaments: el de la causa de la malaltia (tractament etiològic) i el dels símptomes que ocasiona la malaltia (tractament simptomàtic).
El tractament de la causa consisteix en unes normes de control ambiental per evitar el contacte amb l’al·lergen responsable de la simptomatologia i la immunoteràpia específica (denominada per l’OMS vacunes terapèutiques).
Pel que fa al tractament simptomàtic, disposem de fàrmacs broncodilatadors, antiinflamatoris tòpics, cromones i antagonistes dels leucotriens. Amb aquests tractaments s’incrementa notablement la qualitat de vida dels nens asmàtics que poden portar el mateix ritme de vida que els nens no asmàtics, amb excepció de la situació en les fases crítiques.
És la immunoteràpia desensibilitzant efectiva en el tractament de les al·lèrgies respiratòries?
La immunoteràpia és l’únic tractament que evita el desenvolupament evolutiu natural de les malalties al·lèrgiques. En el món científic avui en dia ja ningú discuteix l’eficàcia de la immunoteràpia i queda totalment explícit a partir de les últimes metaanàlisis publicades sobre l’efectivitat de la immunoteràpia (Abramson, Cochrane) i l’article d’opinió de l’ OMS (1998).
És la immunoteràpia sublingual, més còmoda per al pacient, igual d’efectiva que la immunoteràpia per via subcutània?
La immunoteràpia per via subcutània s’administra des del 1911 i hi ha suficient documentació bibliogràfica sobre la seva eficàcia. La immunoteràpia sublingual s’administra des de fa una dècada i ja se’n disposa de bibliografia que ens assegura la seva eficàcia. No existeix en l’actualitat treballs científics rigorosos comparatius que ens indiquin la superioritat de l’eficàcia clínica de la immunoteràpia administrada per les dues vies diferents. En el nostre servei aconsellem la immunoteràpia sublingual en els nens petits i en els que no poden rebre volums elevats de dosis per via subcutània, sempre i que l’entorn familiar pugui garantir un estricte compliment de les dosis a administrar.
Es cura l’al·lèrgia?
La malaltia al·lèrgica és conseqüència d’una reacció immunològica en què els nens predisposats presenten una producció d’anticossos davant una substància denominada al·lergen. El nen al·lèrgic serà al·lèrgic tota la vida, però amb els tractaments de què disposem avui en dia aconseguim fer desaparèixer en molts casos els símptomes de les malalties al·lèrgiques. Hi ha diversos estudis que confirmen que aquests tractaments modifiquen l’evolució natural de les malalties al·lèrgiques.
