Traumatismes dentals en la pràctica de l’esport infantil i juvenil

odontopediatria

Els traumatismes dentals són la segona causa més freqüent d’atenció odontopediàtrica després de la càries dental, encara que està augmentant la seva incidència. Els estudis revelen que entre el 4 i el 30% dels nens han patit algun tipus de traumatisme a les dents anteriors (incisius) durant els accidents escolars i les activitats esportives.

Què es considera un traumatisme dental?

Són lesions de les dents o teixits tous produïdes per una acció violenta sobre la cavitat bucal (una caiguda, un xoc o un cop a la boca), podent ocasionar la fractura o pèrdua d’un o diversos dents. Podem trobar-nos davant un traumatisme que afecta la dentició temporal, dentició mixta (durant el canvi de dentició) o dentició permanent, implicant als teixits dentaris (esmalt, dentina, polpa), periodonci i l’os alveolar. També poden produir alteracions estètiques, riscos d’infecció, alteracions de la funció, modificació de l’oclusió dentària i episodis de dolor.

Segons les estadístiques, s’estima que entre el 13% i el 39% de les lesions dentals ocorren mentre es practiquen esports. Les lesions dentals esportives afecten tant a nens com a adults i professionals de l’esport. Lionel Messi durant el clàssic Reial Madrid-Futbol Club Barcelona, ​​de l’any passat, va patir un traumatisme a la boca que va necessitar atenció mèdica per acabar el partit (va jugar uns minuts amb una gasa a la boca per aturar el sagnat i durant el descans li van cosir el llavi). Les lesions en parts toves, generalment ferides incisocontuses, contusions, laceracions o abrasions, en la mucosa dels llavis i en el frenet, poden provocar un sagnat abundant.

Normalment relacionem les lesions de les dents amb els esports de contacte com el rugbi o la boxa però en aquests casos els esportistes porten protectors bucals. És en els esports com el bàsquet, el futbol, ​​el hàndbol i la gimnàstica on hi ha més incidència de traumatismes dentals i això es deu al fet que no és obligatori l’ús de casc i protectors bucals.

Traumatismes en la dentició temporal

En la dentició temporal el major nombre d’accidents solen ocórrer durant els tres primers anys de vida. És durant aquest període de temps quan el nen aprèn a ajupir-se, gatejar, posar-se dret i caminar.

Les dents temporals tenen la seva arrel molt a prop de les dents definitives, quan es produeix un traumatisme en la dentició temporal pot afectar la dentició definitiva que s’està desenvolupant, per això és important el seguiment del pacient que ha patit un traumatisme fins que la dent permanent hagi erupcionat.

De vegades ens trobem amb una “dent fosca” i això es deu al fet que el nen va patir un traumatisme fa temps i ara la seva dent ha canviat de color i és gris o marró, ha deixat de ser un incisiu de color blanc i s’ha enfosquit (dent fosca). Generalment és per què presenta afectació de la polpa (nervi dental) per causa d’un traumatisme i ha de ser valorat pel odontopediatra.

Les dents que segueixen a la boca però que s’han trencat són un altre motiu de consulta freqüent: els incisius superiors són les dents que amb més freqüència pateixen una fractura de la corona en els traumatismes (dent trencada). Segons el tipus de fractura que presenti la dent l’odontopediatra realitzarà el diagnòstic i el pla de tractament (reconstruir la dent, polir l’angle que ha quedat …)

Quan ens trobem davant una dent temporal avulsionada (que ha sortit del tot de la boca) no es reimplanta pel perill de lesionar la dent definitiva.

Traumatismes en dents definitives

Les dents definitives avulsionades (que han sortit per complet de la boca) han de ser reimplantades immediatament. Com més temps passin fora de la boca pitjor serà el seu pronòstic.

Al voltant del 10% dels accidents esportius tenen lloc al cap i la gravetat d’aquests traumatismes depèn en gran mesura de l’edat i el tipus de pràctica esportiva que es realitzi. Segons l’Associació Dental Americana (ADA) més de 200.000 danys bucals es prevenen mitjançant l’ús de protectors bucals esportius.

En resum…

Recomanacions per al transport d’una dent permanent avulsionada (que ha sortit per complet de la boca):

El millor transport és en llet, si no es disposa de llet la dent pot ser transportat en sèrum fisiològic o en la pròpia saliva del pacient.

Recomanacions i cures generals davant d’un traumatisme dental:

– Repòs i dieta tova

– Aplicar fred (gel local)

– Higiene oral

– Tots els traumatismes dentals s’han de consultar al Odontopediatra.

– Si hi ha fractura mandibular o maxil·lar s’ha de consultar al Cirurgià maxil·lofacial.

 

Article de la Dra. Elvira Ferrés, Àrea Dental

Publicat també a la revista Esportiu Maresme