Picades d’insectes (I)

Segur que a tots vosaltres us ha picat alguna vegada algun insecte. És un esdeveniment molest, però, en general, banal, i que de vegades pot ser difícil de prevenir, sobretot en les èpoques més caloroses de l’any.
Els més petits són especialment susceptibles, en primer lloc perquè a l’estiu acostumen a portar gran part de la seva superfície corporal al descobert, en segon lloc perquè presenten unes característiques immunològiques especials, que fan que la picada es pugui manifestar amb més intensitat que en els adults, i fins i tot transmetre malalties o desencadenar quadres greus. En casos concrets de pacients molt sensibles o al.lèrgics, una picada pot tenir un risc vital (el xoc al·lèrgic o anafilàctic).
Els més menuts, a més, tenen la peculiaritat de no resistir-se al rascat, amb el consegüent risc d’infecció de la picada i alteració de la cicatrització normal.

 

Imatge de rubiodistribuciones.es

 

Tipus d’artròpodes

Els agents que habitualment poden causar picades són de la família dels insectes (mosques i mosquits, tàvecs, abelles, vespes, formigues, puces i xinxes) o de la família dels aràcnids (aranyes i paparres).

Símptomes

La majoria de les vegades no s’és conscient de la picada inicial, sinó que el que s’aprecia és la reacció que produeix al cap d’uns minuts o hores. No obstant això en cas de vespes, abelles i algunes aranyes no sol passar desapercebut.
La lesió inicial sol ser una pàpula vermella (granet), amb més o menys inflamació, al mig de la qual es pot observar un punt central, amb crosta o vesícula (ampolla petita). La picor és un símptoma molt habitual. Si l’ampolla és molt gran, o la lesió es manipula, de seguida apareix una úlcera i una crosta, i aquestes seran les que determinin el grau de cicatriu residual.
En cas que el pacient sigui al · lèrgic a la picada, els fenòmens inflamatoris seran majors, i fins i tot es pot arribar a presentar dificultat respiratòria, dolor abdominal, confusió i esvaïment per fallada cardíaca i fins i tot mort.

Característiques especials d’algunes picades
Puces i xinxes: se solen adquirir en zones rurals i sobretot si hi ha animals de granja, les primeres, o en cases antigues, els segons. Es reprodueixen en totes les èpoques de l’any. Solen picar diverses vegades en una mateixa zona (“esmorzar, berenar i sopar”), pel que no és rar trobar diversos granets agrupats. Trien zones calentes i cobertes (cintura, zona de la roba interior).
Mosquits: prevalen en èpoques càlides i zones humides. Se solen trobar picades disperses en les àrees del cos no protegides per la roba.
Aranyes: les verinoses són rares al nostre país. La seva mossegada produeix una crosta per necrosi de la pell.
Paparres: en zones rurals en les quals hi ha animals. La picada pot ser indistingible d’altres, però és habitual trobar l’ artròpode adherit a la pell.

Malalties transmissibles
Tant els mosquits com les paparres són agents transmissors de malalties potencialment greus en el nostre medi. Davant de qualsevol picada que no cura en poques setmanes, davant l’aparició de taques al voltant de la picada o si el nen presenta símptomes generals (marejos, febre, dolors articulars o de cap), consultar el pediatre, informant de l’antecedent de la picada, ja que és important que descarti infeccions parasitàries o bacterianes transmeses a través de la picada.

Primera part de l’article, redactada per la Dra. M.Isabel Martínez de Pablo del Servei de Dermatologia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *