Algunes meduses, corals i anemones posseeixen en la seva superfície una substància “verinosa” o irritant (neurotoxina), que al contacte amb la pell pot provocar erupcions i lesions de gravetat variable. Al nostre país les meduses arriben a la costa sobretot després de l’època de reproducció.
Quins símptomes produeixen?
El primer símptoma sol ser una sensació ardent o elèctrica a la zona de contacte. Posteriorment apareixeran les lesions, en general dibuixant l’àrea de contacte. Es poden presentar en forma de “faves”, butllofes, i fins i tot úlceres, que en general piquen molt o són bastant doloroses. En cas d’afectació d’una important superfície cutània, i sobretot en alguns individus predisposats, es pot arribar a un quadre per toxicitat generalitzada, amb dificultat per respirar, vòmits, rampes musculars i fins i tot xoc.
Què podem fer?
En primer lloc cal comprovar que no queden residus dels tentacles adherits o incrustats a la pell del nen. Si això és així, NO S’HA DE RENTAR LA ZONA AMB AIGUA DOLÇA, AIGUA CALENTA O GEL. Hem d’evitar també fregar la zona o que el nen es rasqui. Tot això pot perpetuar l’alliberament del “verí” i empitjorar el quadre. Si no pot valorar el cas immediatament cap persona qualificada, es netejarà la zona amb vinagre o amb aigua de mar i es cobrirà fins a rebre atenció mèdica. Els residus s’eliminaran acuradament amb pinces o agulles, en condicions higièniques idònies.
Quan està clar que no hi ha residus, en general n’hi haurà prou amb cures antisèptiques (alcohol, iode, clorhexidina …). Per frenar la inflamació s’administraran corticoides tòpics, als quals es pot afegir antihistamínic oral (en cas de picor), o bé paracetamol o antiinflamatoris orals (en cas de dolor). El metge pot recomanar realitzar cures amb antibiòtic en pomades si veu risc d’infecció.
Els casos amb simptomatologia general hauran de ser sempre atesos de forma hospitalària, i fins i tot podria ser recomanable portar un “kit d’emergència”, com en el cas de les al·lèrgies a picades d’insectes.
Quan està clar que no hi ha residus, en general n’hi haurà prou amb cures antisèptiques (alcohol, iode, clorhexidina …). Per frenar la inflamació s’administraran corticoides tòpics, als quals es pot afegir antihistamínic oral (en cas de picor), o bé paracetamol o antiinflamatoris orals (en cas de dolor). El metge pot recomanar realitzar cures amb antibiòtic en pomades si veu risc d’infecció.
Els casos amb simptomatologia general hauran de ser sempre atesos de forma hospitalària, i fins i tot podria ser recomanable portar un “kit d’emergència”, com en el cas de les al·lèrgies a picades d’insectes.
I com podem evitar-ho?
Si és possible, cal evitar els banys en zones amb abundància de meduses. Només els teixits gruixuts semblen protegir del contacte (Neoprè, Lycra gruixuda, …). Eviti que els nens toquin animals o restes marines; tot i que semblin morts poden alliberar el verí.
Entrada escrita per la Dra. M. Isabel Martínez de Pablo, del Servei de Dermatologia.
