Els sistemes d’identificació de pacients són un aspecte clau de la seguretat del pacient. Els casos en què el pacient pateix un esdeveniment advers derivat de l’atenció mèdica que rep en un centre sanitari, comporten l’existència d’un problema de seguretat especialment destacable quan són deguts a un problema amb la seva identificació.
Un estudi dut a terme al National Health System (NHS) va determinar que fins a un 10% dels pacients podien patir esdeveniments adversos com a conseqüència de l’atenció mèdica rebuda en els centres hospitalaris i això es tradueix en 850.000 pacients a l’any al Regne Unit . La meitat d’aquests esdeveniments eren previsibles. Els resultats observats al Regne Unit són similars als d’altres països com Espanya.
No hi ha dades precises de la freqüència i el cost dels errors per identificació incorrecte, però l’evidència disponible indica que han de representar una proporció significativa del total d’esdeveniments adversos. La Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations (JCAHO) va informar que la identificació incorrecta de pacients produïa un 13% dels errors mèdics en la cirurgia i 67% dels errors en les transfusions. El fet que l’any 2004, les millores dels sistemes d’identificació de pacients fossin el primer objectiu del programa de seguretat del pacient, dóna una idea de la importància d’aquests.
La polsera identificativa és el sistema d’identificació més utilitzat en el nostre entorn. Les dades que solen constar-hi són: el nom del pacient, nombre de història clínica, data de naixement, llit, CIP, sexe, servei i altres (data d’ingrés, domicili, telèfon, centre de procedència, etc).
Actualment, hi ha altres sistemes d’identificació que s’incorporen o s’utilitzen
conjuntament amb el braçalet identificatiu:
– Codi de barres. És potser la tecnologia de codificació més coneguda per a la identificació en general. En el moment actual, representa la millor tecnologia per identificar els
pacients en el braçalet.
– Identificació per radiofreqüència. Utilitza la transferència de les dades per radiofreqüència entre un lector i l’etiqueta. Es tracta d’una tecnologia més sofisticada i amb molt potencial que s’està desenvolupant molt ràpid. A llarg termini, la identificació per ràdio freqüència pot representar la millor solució si aconsegueix reduir el seu cost i ampliar l’ús de la seva aplicació i acceptació pública.
– Tecnologia biomètrica (empremtes digitals, escàner de l’iris) . Aquest sistema utilitza un identificador personal i únic en el procés de verificació de la informació amb l’avantatge que elimina la possibilitat d’error en el pas de transferir la informació a un codi de barres o en l’etiqueta de radiofreqüència.
Tot i que potencialment aquestes tècniques milloren quantitativament la seguretat del pacient, sempre hi ha el perill de crear nous tipus d’errors si no van acompanyades de processos de verificació de la informació que siguin ben dissenyats i duts a terme correctament dins d’un marc general de cultura de la seguretat.
Partint d’aquest punt de vista, els procediments elaborats per les entitats sanitàries són la clau de l’èxit. Independentment de l’eina utilitzada (sigui aquesta més o menys sofisticada) la claredat dels passos a seguir és essencial per reduir a la mínima expressió el risc d’una identificació incorrecta
Protocol d’identificació de pacients de la Fundació Hospital de Nens de Barcelona
– Servei d’Urgències
Es procedirà a la identificació mitjançant polsera a aquells pacients que romanguin en règim de “Unitat d’Estada Curta” i aquells pacients que estiguin pendents d’ingressar a la planta d’Hospitalització.
– Hospital de dia
Es procedirà a la identificació del pacient un cop ingressat a la unitat i després de comprovar dades personals.
– Unitat d’Hospitalització
Els pacients derivats del servei d’Urgències cal comprovar si estan correctament identificats mitjançant polsera identificativa.
Els pacients que ingressen per realitzar una intervenció quirúrgica o vénen del domicili amb un ingrés programat, s’identificarà un cop ingressat a la unitat i un cop comprovat les dades personals.
1. – A la polsera identificativa han de constar les “Dades Identificatives inequívoques” són aquelles que pertanyen a un sol pacient i que no poden ser compartides amb altres.
• Nom i cognoms del pacient.
• Data de naixement.
• Nombre història clínica.
A la polsera també hi constarà l’habitació assignada
2. – Abans de col·locar al pacient la polsera, cal informar el pacient i família, reforçar la importància que la porti col·locada durant la seva estada dins de les instal·lacions hospitalàries.
3. – Col · locació de polsera:
• Braç dominant (zona d’elecció).
• Braç contrari.
• Extremitats inferiors començant per la EEII dreta
4 – Reposició de polsera:
Cal reposar la polsera del pacient:
• Per ruptura
• Per deteriorament i / o dades il·legibles
• Dades errònies o canvi de llit
• Quan detectem que el pacient no la porta
5 – Retirar la polsera:
• A l’Alta del pacient
• Intolerància: per al·lèrgia a algun dels components de la polsera
• Per necessitats assistencials: via perifèriques, guixos … (canviar de lloc)
• Negativa de la família: deixar constància en el registre d’infermeria.
 |
| Polsera identificativa de nadó als anys 70 |
Font d’informació: Aliança per la Seguretat dels Pacients a Catalunya
http://www.seguretatpacient.org/cms/index_staging.html
Dr. Ferran Cachadiña, Direcció de Planificació, Organització i Qualitat
