Si bonic és el periple de sortir a passejar amb dos bessons nounats, no menys apassionants són els tràmits burocràtics que s’han de seguir per tenir-ho tot en regla.
Pràcticament tot comença a la sala de parts. Quan encara no t’has recuperat de l’emoció de ser pare per partida doble, t’entreguen uns paper grocs ” No els perdi, són els papers del registre civil”. Total que quasi estàs més pendent dels papers que dels nens o la mare. Inevitablement, te´ls acabes deixant en algun racó i reps la primera reprimenda com a pare despistat.
Un cop a casa i aprofitant algun moment de treva dels bessons, et disposes a la bonica aventura d’omplenar els famosos impresos grocs.
Hi ha dades senzilles com els noms dels pares o el lloc de neixement. El problema arriba amb les dades dels nens. A banda del nom, també cal precisar qui va néixer primer i qui segon i, si barregem la falta de son amb la terminologia oficial, al final, per molt que t´hi fixis, t’equivoques i el diligent treballador del registre t’indica que no pots posar el mateix nom als dos nens o que resulta que segons el que has posat, els dos van néixer primer i que en segon lloc no va néixer ningú.
Un cop passat el tràngol del registre civil, arriba l’hora d’empadronar els bessons al domicili familiar. L’esmentat tràmit es du a terme a l’oficina d’atenció al ciutadà (OAC) i no presenta excessives dificultats. Només cal portar el DNI dels pares, les escriptures de la vivenda i el llibre de família. Fàcil comparat amb la gimcana que suposa la paperassa que es mou a les dependències de la benvolguda Seguretat Social.
Aquí, tot comença demanant cita prèvia per la realització dels tràmits. Després de trucar a diversos telèfons (estatals i autonòmics) i de precisar no poques vegades quins són els tràmits que vols fer, arriben el dia i l’hora de presentar-se a la oficina de l’ INSS. Com que un és previsor de mena, arriba a la cita amb certa antelació i amb tota la paperassa en regla (els detlls donaríen per un post propi) .Bé, doncs tot i així encara t’emportes alguna bronca per alguna cosa que suposadament has fet malament malgrat portar totes les sol.licituds perfectament omplenades, les fotocòpies de DNi, llibre de familia, l’informe de maternitat i el carnet del Club super 3 dels teus nebots per si de cas. “Escolti, que si el neixement implica passar a família nombrosa, m’ha de portar vostè el títol” , apunta el treballador. Amb tota la bona voluntat, li expliques al senyor funcionari (el dia que hi vaig anar ells s’autodenominàven així) que els nens tot just ténen 10 dies de vida i que segons quins tràmits , la cosa va una mica lenta.” Les coses s’han de fer en ordre i a més li han donat cita només per 2 coses i vosté me’n demana 4 i això requereix un temps que no tenim (0 persones a la sala d’espera)” replica. Després d’algun estira i arronsa i un cop solventats els malsentesos, surts de la sucursal amb 4 comprovants (un per tràmit) i amb la promesa que en uns dies rebràs les cartes certificades amb el veredicte de si et concedeixen tot allò que has demanat….i que , ho arribes a dubtar, et correspon. Cal dir que en pocs dies vam rebre les cartes amb tots els veredictes favorables.
Després d’uns dies d’abstinència burocràtica, agafes força i valor i et dirigeixes al departament de Benestar i família de la Generalitat .Allà també hi has d’anar amb paciència i els 74.234 documents que et demanen per sol.licitar el títol de família nombrosa, part múltiple i fills a càrrec. L’atenció no difereix en excés de la rebuda a la Seguretat Social si bé és cert que com que les expectatives no són massa altes, surts menys emprenyat i amb la sensació que aquest cop has guanyat tú pels punts, cosa que , d’altra banda, no sé si és del tot certa.
