Sempre a prop d’aquelles persones que més ho necessiten
Com es va iniciar el carisma vicencià que arriba fins als nostres dies? Aquesta és la pregunta que molts ens fem i que aquest any en que celebrem els 400 anys de la seva creació intentarem donar resposta a la vegada que aprofundirem sobre la seva actualitat.
Era Agost de 1617 quan Sant Vicens de Paul va ser destinat a la parròquia de Chatillon sur Dombes, una terra molt castigada per la recent guerra. Allà Sant Vicens predicava principalment sobre caritat.
Un d’aquells diumenges d’agost abans d’iniciar la missa dominical se li varen apropar unes persones que l’alertaren sobre la necessitat urgent que tenia una família en un camp proper, aquest fet representà un gran canvi per a ell i per a moltes de les persones que l’envoltaven.
Així ho explica el mateix Sant Vincens: “…estava tothom malalt, sense que quedés ni uns sola persona per a assistir a les altres, i totes en una necessitat que és impossible d’expressar. Això em va tocar sensiblement el cor; no vaig deixar de dir-ho al sermó amb gran sentiment, i Déu tocant el cor dels que m’escoltaven, va fer es sentissin tots moguts de compassió per aquells pobres afligits” (Coste IX, 232).
La conseqüència d’aquesta compassió va ser que la família es veié inundada de visites i de queviures per a sobreportar la seva difícil situació, quan sant Vicens va comprovà la situació agraint la generositat de les persones afirmà: “aquesta caritat no està ben ordenada” i aquesta va ser la llavor de l’associació de Caritat, basada en la màxima “la caritat és la marca infal·lible dels veritables fills de Déu” juntament amb un altre criteri de Sant Vicens: “No basta amb fer el bé, cal fer-ho ben fet”.
Aquest és l’inici de l’aniversari que aquest any celebrem del carisma vicencià, amb el lema “vaig ser foraster i em vàreu rebre” (Mt. 25, 35) de tanta urgència d’aplicar avui mateix com ho va ser en aquell moment atendre a la família malalta de Chatillon.
