Vacuna quadrivalent contra el meningococ

Son l’A,B,C,W,X i Y. En aquests moments de 5 d’ells hi ha vacuna disponible per la població. Son les vacunes enfront del B, C i l’anomenada quadrivalent enfront de A,C,W135 i Y.

Son vacunes de tipologia diferent, ja que les existents enfront de l’A,C i quadrivalent son  conjugades i la del B és una vacuna recombinant.

Les seves diferències estan en el  procés d’el·laboració i disseny i sobre la possibilitat d’actuar sobre la colonització nasofaríngea i estat de portadors.

Les conjugades actuen sobre l’estat de portador i per tan poden afavorir la anomenada immunitat de grup en cas de vacunació sistemàtica. Les recombinants no està ben demostrat, en aquest moment, que puguin actuar sobre l’estat de portador i per tant afavorir la immunitat de grup.

A l’estat espanyol la vacuna quadrivalent, existent des de 2010, fins fa pocs mesos no estava a la disposició de tothom a les farmàcies .

Epidemiològicament són importants en el nostre entorn aquests serogrups A, C, W135 i Y?

La distribució mundial dels diferents serogrups varia d’una zona geogràfica a un altre. El serogrup A és pràcticament inexistent a Europa, on hi dominen els serogrups B i C i recentment, des del 2009 al Regne Unit, Austria, Grècia i Itàlia s’ha incrementat  el serogrup W135.

La taxa d’incidència actual de malaltia meningocòccica invasiva, a l’estat espanyol, des de la setmana 41 del 2017 fins a la setmana 7 del 2018, és de 0,28/100000 segons dades del Centro Nacional de Epidemiologia. A Catalunya és de 0,83/100000 any

El serogrup dominant és el B. Les taxes d’incidència pel B del 2016/2017 són de 0,15 i aquest any fins la setmana 7 de 0,09, del serogrup C 0,03, de l’A 0,00 i 0,00, del W 0,02 i 003 i de l’Y 0,02 les dues vegades.

Malgrat aquestes xifres s’ha de comentar, que la distribució del serogrups pot variar en el temps i que el fet dels desplaçaments internacionals pot afavorir la transmissió d’uns països als altres.

Una dada epidemiològica important és que la malaltia és més freqüent a l’edat infantil i que les taxes de portadors sans més elevades estan a l’adolescència, des d’on es trasmeten a la infància i amb menys incidència entre els adults.

Un aspecte interessant a considerar sobre la malaltia produïda pels serogrups  Y i W135 és que de vegades no s’inicia com clàssicament fa el meningococ amb manifestacions meníngies o de sèpsia, sino que ho fa amb manifestacions gastrointestinals, que enlenteixen el procés de diagnòstic precoç, fet important en aquestes malalties.

Què es coneix fins ara de la seva immunogenicitat?

Donat que no es poden dur a terme assaigs clínics entre placebo i vacuna per motius ètics i de número per demostrar la diferència, el que es coneix és la seva immunogenicitat. És a dir, la capacitat de produïr anticossos bactericides.

Amb aquesta vacuna s’obtenen bons nivells d’immunogenicitat, és a dir nivells d’anticossos protectors que minven amb el temps, però que amb una dosi de reforç, el nivell d’ànticossos torna a pujar de forma significativa.

Tot això a nivell individual, però tenit en compte que és una vacuna conjugada, la possible aplicació sistèmica a la població faria que l’efectivitat fos superior, pel que abans hem anomenat immunitat de grup.

Com i a qui es recomana administrar actualment?

Es podria emprar des dels 12 o 24 mesos de forma sistemàtica o individualitzada segons el preparat comercial utilitzat. Al nostre entorn no existeix la indicació sistemàtica. Aleshores les seves indicacions serien individuals i en els següents casos:

1. adolescents a partir dels 14 anys que vagin a estudiar o viure a països on s’ha implementat aquesta vacuna de forma sistemàtica o la seva incidència sigui elevada com EE. UU., Canadà, Regne Unit, Àustria, Grècia i Itàlia
2. infants de més de 6 setmanes que hagin de viatjar a països amb alta incidència de la malaltia produïda pels serogrups de la vacuna (aquí afegiriem al viatgers a la Meca) , en aquests casos s’ha d’administrar 10 dies abans o si ja s’administrat que no sobrepassi els 3 anys
3. infants amb edat superior a 6 setmanes amb alguns factors de risc com absència de melsa, dèficit d’alguns factors del complement, tractament amb eculizumab, episodi previ de malaltia meningocòccica, contactes amb casos de malaltia per serogrups d’aquesta vacuna

Un fet que es podria considerar és l’administració als 11-12 anys com a substitució de la de reforç del meningococ C.

S’ administra intramuscular en 1 dosi única. En cas de presència de factors de risc (falta anatòmica o funcional de melsa, dèficit de complement, tractaments amb eclizumab, antecedents d’altres malalties meningocòcciques prèvies, contactes pròxims a brots comunitaris per aquests tipus de serogrups) en menors de 12 mesos s’han d’administrar 2 dosis separades 2 mesos entre si i 1 als 12 mesos d’edat. En cas de persistència dels factors de risc es pot administrar una dosis de reforç als 3 anys pels menors de 7 anys i als 5 anys pels més grans.

Els nens amb factors de risc que han rebut una primera dosi de vacuna del meningococ C poden revacunar-se amb la tetravalent i la seva pauta d’administració individual des de la primovacunació o administració per primera vegada haura de ser de 2 dosi amb un interval de 3 mesos i els reforços corresponents als 3 anys en menors de 7 anys i als 5 anys pels més grans.

Es pot administrar conjuntament amb altres vacunes?

Es disposen dades de seguretat enfront de l’administració simultània amb vacunes d’hepatitis A, B, febre groga, febre tifoide polisacàrid Vi, encefalitis japonesa, ràbia. A l’actualitat es disposen d’estudis en adolescents d’11 a 18 anys de coadministració amb vacunes tétanos, diftèria reduida, tos ferina acel·lular sola o associada amb la del papil·loma, pneumococ 10-v, antigripal segons les dues presentacions comercials.

Hi ha dues vacunes que inclouen els 4 serotips (A, C, W135, Y) disponibles en el mercat. 

Quins poden ser els seus efectes secundaris?

En general són poc importants.  Locals en el lloc d’administració , però també pot haver mal de cap, mialgies, febre i naúsees en 1 o 2 dies posteriors o irritabilitat, manifestacions gastrointestinals i inapetència