Tenir cura de la visió dels nostres infants des d’edats tempranes és important per diversos motius:
1. La visió vehiculitza el 80% del seu aprenentatge
2. Moltes malalties oftalmològiques són assimptomàtiques i passen desapercebudes sense una adecuada exploració.
3. Patologies greus per la visió es poden tractar i prevenir si es detecten de forma precoç
4. Moltes malalties generals tenen manifestacions oftalmològiques
Per aquestes raons aconsellem fer revisions periòdiques des de la primera infància. La primera revisió de tots els nens hauria de ser als 18 mesos d’edat. En aquest moment es poden descartar patologies com el retinoblastoma, que és el tumor intraocular más freqüent en nens (afortunadamente actualment és curable si es fa detecció precoç, però potencialment mortal si no es diagnostica a temps) i té el seu pic de màxima incidència a aquesta edat, així com possibles malformacions congènites oculars. Les altres patologies que són imprescindibles de descartar a aquesta edat són l’estrabisme i l’ambliopia (ull gandul) i també es podran detectar precoçment problemes refractius (necessitat d’ulleres).
Després en funció de les troballes aconsellem el següent calendari de revisions:
- Semestral: si defectes d’ullera o patologia oftalmològica
- Anual: si hi ha antecedents familiars de defectes de refracció o patología oftamològica
- Bianual en la resta de casos
En cada revisió el nen és visitat per un optometrista que fa diverses proves encaminades a determinar la visió del nen i a detectar problemes refractius. A continuació l’oftalmòleg és el responsable d’explorar l’anatomia de l’ull i detectar patologia congènita o adquirida.
Tot seguit repassarem les principals patologies que poden afectar als infants:
ESTRABISME
L’estrabisme és la desviació anorrmal d’un o d’ambdós ulls.
Quins problemes pot donar?
Ocasiona una visió binocular incorrecta (impossibilitat de fixar ambdós ulls al mateix punt de l’espai) que impedeix la percepció correcta de la profunditat, és a dir, de la visió en 3 dimensions.
Si l’estrabisme apareix en edats molt tempranes causa ambliopia (vegeu més endavant).
Què causa l’estrabisme?
L’estrabisme pot tenir diverses etiologies:
– Patologia orgànica: alteracions com una cataracta o patologia a la retina es poden manifestar com un estrabisme.
– Defectes refractius: es solucionen amb correcció òptica (ulleres)
– Alteracions musculars: si la desviació és important pot requerir cirurgia.
Quin tractament té?
Es pot solucionar exclusivament amb correcció òptica (ulleres), amb cirurgia o amb combinació d’ambdues. Els estrabismes acomodatius es solucionen al receptar unes ulleres al nen i no és necessària cirurgia, d’altres estrabismes però requereixen de cirurgia i ulleres.
La cirurgia de l’estrabisme consisteix en escurçar, allargar o modificar la posició dels músculs de l’ull per restablir el paral.lelisme dels ulls
CONJUNTIVITIS
La conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, capa mucosa que recobreix la superficie de l’ull, i pot ser de causa infecciosa o al.lèrgica, principalment.
La clínica de la conjuntivitis infecciosa és ull vermell, lleganya i molèsties mentre que l’ al.lèrgica causa sobretot picor ocular. El tractament és mèdic, amb col.liris antibiòtics i antiinflamatoris en el primer cas, a més de mesures d’higiene estrictes per prevenir contagis, i col.liris antihistamínics en el segon.
AMBLIOPIA
També es denomina “ ull gandul “ i és aquell amb baixa visió per falta de desenvolupament de la part del cervell encarregada de la visió d’aquest ull.
El sistema visual en els nens és immadur i es desarrolla durant els primers anys de vida. Quan es produeix una alteració durant aquest període pot aparèixer l’ambliopia.
Són imprescindibles la detecció precoç i el tractament de l’ambliopia perquè la recuperació visual només és possible dins dels primers 7-8 anys de vida.
Quines són les seves causes?
Les més comunes són l’estrabisme i l’ anisometropia (diferència de diòptries entre un ull i l’altre). Altres causes poden ser una cataracta o una ptosi (caiguda d’un parpella) que impedeixen l’entrada de les imatges a l’ull. En tots els casos el cervell escull l’ull amb millor visió, abandonant l’altre (no es desenvolupa la part del cervell que controla l’ull gandul)
Quin és el seu tractament?
L’ ambliopia es tracta amb una adequada correcció òptica i amb pegats. El pegat es posa sobre l’ull amb visió normal per forçar que treballi i es desenvolupi l’ull gandul.
DEFECTES REFRACTIUS
Inclouen la hipermetropia, la miopia i l’astigmatisme. Poden ser infradiagnosticats per la capacitat acomodativa tant important dels infants, que són capaços de forçar la vista per enfocar. Aquesta capacitat fa que puguin tenir bona visió però per contra apareixen altres síntomes com mal de cap, dificultats en la lectura, cansament precoç, etc. És important detectar-los a temps per tal que no interfereixin tant en el correcte desenvolupament visual com en el procés d’aprenentatge lecto-escriptor.
Una correcta correcció òptica precisa en la majoria de vegades d’una exploració sota cicloplègia (gotes per dilatar les pupil.les) per bloquejar l’acomodació, que els nens realitzen de forma natural i involuntària, i poder veure així la seva graduació completa.
OBSTRUCCIÓ LLAGRIMAL CONGÈNITA
Un 10% dels nadons neixen amb el conducte lacrimo-nasal obstruït ja que persisteix una membrana interna que impedia el pas de llàgrima mentre eren a l’úter matern. La clínica que observem és llagrimeig, mucositat constant i conjuntivitis de repetició. El tractament en un principi serà mèdic, amb massatge sobre el sac llagrimal en direcció de dalt cap abaix amb l’objectiu d’augmentar la pressió dins del mateix per trencar l’obstrucció membranosa. El 90% dels casos es resolen de manera espontània o amb ajut del massatge durant els primers mesos de vida. En cas contrari, s’haurà de fer una petita intervenció quirúrgica que consisteix en passar una sonda dins de la via llagrimal i així trencar la membrana que l’ obstrueix.
Revisat i actualitzat el Juny de 2016. Dra. A. Monés.
