Laringoscòpia: en què consisteix?

La laringoscòpia és un examen visual de la zona situada sota el paladar, on es troba la laringe, que conté les cordes vocals.

El procediment es realitza mitjançant l’ús de miralls i una font de llum al paladar o mitjançant la inserció d’un instrument prim (laringoscopi) a través del nas o la boca cap a la gola. Aquest tub il·lumina i amplifica les imatges de l’interior de la gola.

La laringoscòpia és un procediment efectiu per descobrir les causes de problemes de la veu i de la respiració, mal de coll o oïdes, dificultats per empassar, estretament de la gola (estenosi) i obstruccions de les vies respiratòries. El procediment també pot ajudar a diagnosticar problemes en les cordes vocals.

És relativament indolor, però la idea d’introduir un tub a la gola pot ser una mica angoixant. Per això, és útil comprendre com s’efectua una laringoscòpia. Els següents punts bàsics l’ajudaran a comprendre que està succeint i a tranquil·litzar al seu fill.


15_Vacuna-contra-lhepatitis-A-

Sobre la laringoscòpia

La laringe és l’òrgan que produeix la veu. Situada al coll, exactament sobre la tràquea, conté dues bandes de teixit anomenades cordes vocals.

Quan respirem, les cordes vocals se separen perquè l’aire entri i surti dels pulmons. Però quan parlem, les cordes s’apropen i fan que l’aire dels pulmons passi a través d’un espai més petit. Això les fa vibrar. El so d’aquestes vibracions puja per la gola i surt per la boca en forma de so.

La laringe també té una funció important en la protecció dels pulmons mitjançant la prevenció de l’entrada de partícules a les vies respiratòries inferiors.

Les tres classes de laringoscòpia són:

  • Laringoscòpia indirecta.
  • Nasofibroscopia (amb fibra òptica flexible).
  • Laringoscòpia directa.

Laringoscòpia indirecta

El procediment indirecte pot realitzar-se en el consultori del metge utilitzant un petit mirall de mà que se sosté directament al paladar. El metge apuntarà la llum cap al paladar, usualment utilitzant una banda que es col·loca al cap i que posseeix un llum brillant. Aquesta tècnica ajudarà al metge a examinar la laringe, les cordes vocals i la hipofaringe (part més baixa de la faringe).

Generalment, la laringoscòpia indirecta no es realitza en nens ja que tendeix a provocar arcades i pot ser difícil de tolerar per a ells.

Nasofibroscopia (amb fibra òptica flexible) / Laringoscòpia directa

Aquest examen permet al metge observar amb més profunditat l’interior del coll mitjançant l’ús d’un fibroscopi flexible o rígid.

Els fibroscopis rígids són usats amb més freqüència en intervencions quirúrgiques per a l’avaluació de nens amb estridors (respiració forta i sorollosa) i l’eliminació de cossos estranys de la gola i les vies respiratòries inferiors. També s’utilitzen per a l’obtenció de mostres de teixit (biòpsia), tractaments làser i la localització de càncer de laringe.

Per a què es realitza la laringoscòpia?

La laringoscòpia s’efectua per:

  • Diagnosticar tos, mal de coll, hemorràgia, ronquera o mal alè persistents.
  • Detectar inflamació.
  • Descobrir un possible estrenyiment o una obstrucció de la gola.
  • Veure una massa o tumor a la gola o en les cordes vocals.
  • Diagnosticar dificultats per empassar.
  • Diagnosticar sospites de càncer.
  • Avaluar causes de mal d’orella persistent.
  • Diagnosticar problemes de la veu, com veu feble, ronca, entretallada o la seva absència.

La laringoscòpia també es realitza per eliminar objectes estranys que s’han quedat encallats a la gola o per obtenir una biòpsia de tumors de la gola o les cordes vocals.

Durant la intervenció

La laringoscòpia indirecta i la nasofibroscopia solen realitzar-se en la consulta del metge de vegades amb anestèsia local. Aquests procediments solen portar només de 5 a 10 minuts.

Laringoscòpia indirecta

Li demanaran al seu fill que se senti en una cadira. La cadira permetrà moure el cap i la mandíbula del nen cap endavant. El nen obrirà bé la boca, a continuació, el metge cobrirà la llengua amb gasa i la sostindrà cap avall. El metge sostindrà un mirall tebi contra el paladar. Amb l’ajuda d’un llum que en general es fixa a una banda que fa servir al seu cap, el metge inclinarà el mirall per observar les diferents àrees de la gola. Podrà demanar-li al nen que emeti sons aguts o greus per poder veure la laringe i el moviment de les cordes vocals.

Nasofibroscopia

A la nasofibroscopia, el metge utilitza un laringoscopi de fibra òptica, un instrument prim i flexible que il·lumina i amplifica les imatges oferint una millor visió de la laringe i les cordes vocals.

El metge determinarà si aquest procediment s’ha de realitzar al quiròfan amb anestèsia general o en el consultori. En general, no és necessària l’estada a l’hospital. De vegades, es ruixa o s’aplica amb una gasa un medicament adormidor al nas o la gola abans de la intervenció.

El tub flexible s’introdueix a través d’un orifici nasal o la boca. El metge examina l’àrea de la gola a través de l’ocular del tub. A vegades les imatges es mostren en un monitor perquè els familiars puguin veure el que està veient el metge.

Laringoscòpia directa

La laringoscòpia directa es realitza en un quiròfan amb anestèsia general. El seu fill no sentirà el tub a la gola.

Abans de la intervenció de laringoscòpia directa, treu-li al seu fill totes les joies i les ulleres. Li demanaran al nen que orini i després es vista amb una bata de tela o paper que se subministrarà en aquest moment.

Dins el quiròfan, el nen romandrà estirat cap amunt i el laringoscopi s’introduirà a través de la boca cap a l’interior de la gola. És possible que s’administrin líquids i medicaments, com antibiòtics o corticoesteroides per via intravenosa. Si cal, el metge retirarà els elements estranys de la gola, obtindrà mostres de teixit, brindarà tractament amb làser o extirparà els tumors de les cordes vocals. L’examen pot durar tan sols de 15 a 30 minuts, però pot demorar molt més si es requereixen tractaments específics.

Què se sent

Laringoscòpia indirecta i nasofibroscopia

Quan el metge col·loca el mirall contra el paladar, poden produir-se arcades. De la mateixa manera, el nen pot sentir-se incòmode mentre el metge pressiona la seva llengua. Si es torna molt dolorós, el nen pot indicar-ho al metge fent senyals, ja que li resultarà difícil parlar.

Si s’utilitza anestèsia local, podrà tenir un sabor amarg i fer al nen sentir que té la gola inflada. Demani al seu fill que respiri normalment i recordi que l’examen final es farà en només uns minuts.

Laringoscòpia directa

En el procediment de laringoscòpia directa, el nen romandrà adormit per l’anestèsia i no sentirà res.

Després del procediment

Si durant l’examen s’utilitza anestèsia local o un esprai adormidor tòpic, l’efecte desapareixerà en uns 30 minuts. El seu fill no ha de menjar ni beure res durant al voltant de 2 hores, fins que l’efecte de l’esprai hagi desaparegut i la gola no estigui adormida.

Laringoscòpia directa

Després d’una laringoscòpia directa, un infermer observarà al nen fins que estigui totalment despert i pugui empassar. Això sol ocupar unes dues hores. En alguns casos, pot ser necessari romandre a l’hospital durant la nit. El seu fill pot tenir nàusees, dolors musculars generals i sentir-se cansat durant un o dos dies.

Fer gàrgares i xuclar caramels per a la gola reduirà el dolor. Si cal, s’administraran analgèsics. El nen podrà tenir veu ronca o respiració sorollosa per uns dies després del procediment. Això és normal, però si la ronquera persisteix o si el nen té dificultats per respirar, consulti al seu metge.

Resultats

El metge explicarà les troballes després de la intervenció. Si es va realitzar una biòpsia, un laboratori analitzarà els teixits extrets i li lliurarà un informe escrit al metge, qui parlarà amb vostè sobre els resultats i opcions de tractament. Usualment els resultats de biòpsia tarden de 3 a 5 dies.

Beneficis

La realització d’una laringoscòpia és una de les millors maneres de trobar i tractar les causes dels problemes de veu, les dificultats per empassar, els mals de coll o les ronqueres persistents o els problemes amb les cordes vocals. La laringoscòpia també és un excel·lent mètode per retirar objectes estranys de la gola, la tràquea o els pulmons o d’alliberar obstruccions en les vies respiratòries.

Riscos i complicacions

La laringoscòpia es considera un examen mèdic altament efectiu. No obstant això, igual que amb la majoria dels procediments, hi ha alguns riscos, com:

Anestèsia

En alguns casos, els medicaments anestèsics poden produir complicacions en els nens. Aquestes complicacions no són freqüents. Les reaccions al·lèrgiques tampoc són freqüents. En cas de produir-se, en general, es manifesten pocs minuts després de l’administració de l’anestèsia. Els metges poden brindar atenció immediata en aquest cas.

Obstrucció de les vies respiratòries

La introducció d’un laringoscopi a través de la gola té el potencial de provocar la inflamació de les vies respiratòries i dificultats per respirar. En alguns casos, la via respiratòria ja es troba obstruïda per un cos estrany o l’afecció que va causar el problema inicialment.

Hemorràgia o infecció

En cas de realitzar-se una biòpsia, hi ha una possibilitat infreqüent d’hemorràgia o infecció en el punt.

És comprensible sentir una mica nerviós mentre se li realitza qualsevol classe d’intervenció a un fill. De totes maneres és útil saber que en la majoria dels casos les laringoscòpies són procediments de rutina i les complicacions són infreqüents.

 

 

 

 

Article del Dr. JJ. Verdegay. Servei d’Otorinolaringologia. Octubre de 2016.