Els prematurs tardans són els nascuts a una edat gestacional entre les setmanes 34+0 y 36+6.
En els últims anys aquests prematurs, nascuts una mica abans de temps, han anat en augment i com a possibles causes s’apunten:
- L’increment dels embarassos múltiples (el 60% dels bessons són prematurs).
- L’augment de les tècniques de reproducció assistida.
- L’increment dels parts induïts (provocats per algun motiu).
- La major edat de les mares.
- El sobrepès de les mares i les seves complicacions com la hipertensió i la diabetis gestacional.
Aquests nens nascuts abans de temps tenen taxes de morbiditat i mortalitat més altes que els nounats a terme (edat gestacional per sobre de les 37 setmanes) a causa de la immaduresa fisiològica i metabòlica, encara que de vegades tinguin el mateix pes que alguns nens nascuts a terme.
En general també tenen taxes més altes d’hospitalització al naixement, de reingrés en el període neonatal i durant el primer any de vida, i corren més risc a llarg termini de presentar alteracions en el neurodesenvolupament.
Aquests prematurs tardans són fisiològica i metabòlicamentt immadurs i es comporten com a tals. Els principals problemes que poden presentar són hipotèrmia, hipoglucèmia, dificultat respiratòria, apnea, icterícia i dificultat per l’alimentació. El reingrés hospitalari sol ser per icterícia, infeccions respiratòries especialment pel virus respiratori sincitial (VRS), dificultats en l’alimentació, escàs guany de pes, deshidratació i apnees.
Un cop donats d’alta aquests prematurs necessiten una cura especial. A molts pares els espanta la sortida de l’hospital, però no cal oblidar que quan es donen d’alta és que ja estan recuperats i compleixen criteris “de seguretat”.
S’aconsella un seguiment específic a tots els prematurs tardans amb malaltia perinatal i seguiment a mig termini a tots els prematurs tardans. La immaduresa cerebral en aquests nens pot ser el principal responsable de les discapacitats neurològiques observades en el desenvolupament neurològic a llarg termini.
Encara que les dades que disposem sobre la maduració del cervell dels prematurs tardans són limitats, en estudis per ressonància magnètica s’ha demostrat que a les 35 setmanes de gestació, el cervell pesa un 65% del cervell d’un nadó a terme i la seva superfície externa té menys solcs. Aquesta immaduresa pot augmentar la vulnerabilitat del cervell a les lesions a llarg termini que faran necessari un seguiment del neurodesenvolupament, ja que s’han descrit retards o discapacitats del neurodesenvolupament en l’etapa preescolar (problemes d’aprenentatge, trastorn del dèficit d’atenció, fracàs escolar, trastorns psicològics conductuals i emocionals).
Dins de les 72 hores després de l’alta el pediatre farà una revisió comprovant la coloració, el pes, els problemes d’alimentació, la regulació de la temperatura corporal, la diüresi, les deposicions i la valoració del neurodesenvolupament. Es planifiquessin revisions setmanals fins a les 40 setmanes d’edat gestacional. Cada mes es practiquen revisions de salut i als 6, 12 i 18 mesos s’efectuarà a més una valoració específica del neurodesenvolupament per detectar les primeres senyals d’alerta de possibles trastorns que podrien perjudicar el creixement social i cognitiu del nen.
Als 2 anys de vida hem d’estar atents a l’evolució del neurodesenvolupament amb exploracions i tests específics.
Encara que la majoria d’aquests petits tenen una bona evolució, el fet de néixer abans de temps, encara que sigui uns dies, ens fa estar més pendents del seu desenvolupament.
Dr. José M. Pérez. Servei de Pediatria. Juliol 2016.
