Pneumònia

És la inflamació del teixit pulmonar que s’acompanya de condensació i organització de secrecions en els espais alveolars.

Existeixen diferents terminologies depenent de la seva localització en el parènquima pulmonar.
D’aquesta manera quan es parla de pneumònia lobular ens indica que la pneumònia està localitzada en un o diversos lòbuls del pulmó (regions o segments en que es divideixen els pulmons, així el pulmó dret està format per tres lòbuls i l’esquerre per dos).

La broncopneumònia fa referència a la inflamació del pulmó que afecta els bronquiols (vies respiratòries de petit calibre) però que afecta gairebé sempre a múltiples lòbuls.

Pneumonitis és el terme general que designa la inflamació del pulmó que pot o no estar associada a condensació.

· Quins agents són els causants d’aquesta malaltia?
· Quina clinica ens fa sospitar aquesta patologia?
· Com es realitza el diagnòstic?
· Quin és el tractament?
· Quines complicacions poden presentar-se?
· Quin pronòstic tenen? Poden deixar algún tipus de seqüela?

Quins agents són els causants d’aquesta malaltia?

Pot presentar-se a qualsevol edat des de la lactància fins a l’adolescència.
Les causes poden ser:

a) Agents infecciosos (virus, bacteris, fongs, paràsits) els quals varien segons l’edat del pacient. No obstant això, la majoria dels agents infecciosos són virus i només en un 10-30% dels casos les infeccions bacterianes són responsables d’aquesta patologia en l’edat pediàtrica.
b) Substàncies tòxiques (hidrocarburs, polsos, agents químics, contingut gàstric, gasos) que s’inhalen o s’aspiren.
c) Amb menor freqüència acompanyen a processos inflamatoris sistèmics com lupus eritematos, sarcoidosi, histocitosi, etc.

Quina clínica ens fa sospitar aquesta patologia?

La presentació clínica varia d’acord a l’edat del pacient però existeixen símptomes comuns com malestar general, febre, tos, augment de la freqüència respiratòria, i també poden observar-se signes previs o simultanis d’infecció de vies respiratòries superiors.

En lactants és freqüent que s’acompanyi de rebuig de l’aliment. Els nens grans i els adolescents poden referir dolor toràcic.

Com es realitza el diagnòstic?

El diagnòstic es realitza mitjançant:

a) Un correcte interrogatori, per valorar: forma i temps de començament dels símptomes (febre, tos, dificultat respiratòria, alteració en l’alimentació, descans, etc.).
b) En l’exploració física observarem l’estat general del nen, augment de la freqüència respiratòria, sorolls i raneres en l’auscultació. 
c) Hemograma complet. Cultius de sang i de secrecions, depenent de l’edat i de l’estat general de pacient.
d) Radiologia de tòrax. Gairebé sempre s’observa una imatge patològica en la radiografia, però en ocasions, sobretot a l’inici, els signes radiològics no es corresponen amb la clínica.

Quin és el tractament?

El tractament de la pneumònia depèn de l’edat del pacient i de la presentació clínica.

Com a norma general per a totes les edats és important mantenir una correcta hidratació oferint-los líquids de manera fraccionada, baixar la temperatura mitjançant l’administració d’antitèrmics i mitjans físics (banys o dutxes d’aigua temperada), assegurar el confort i tranquil·litat del nen i no abrigar-los de manera excessiva.
Tenint en compte l’edat i el garu d’afectació, les pneumònies poden requerir hospitalització per tractament endovenós. 
Si bé la majoria dels pacients es tracten de forma ambulatòria, el tractament sempre és individualitzat tenint en compte l’estat general del pacient, el predomini de gèrmens segons l’edat, els microorganismes que poden ser aïllats, i tota una sèrie de paràmetres que només el facultatiu considerarà en cada cas.

Quines complicacions poden presentar-se?

Una complicació de la pneumònia és el vessament pleural (líquid acumulat entre les membranes que recobreixen el parènquima pulmonar), reactiva al procés pneumònic subjacent, i en ocasions pel pas del germen a l’espai pleural. Existeix un augment en la freqüència en els últims anys, això és degut a un major predomini de bacteris (pneumococ) com agent causal. En aquest cas la terapèutica antimicrobiana pot necessitar complementar-se amb la col·locació de drenatges pleurals d’acord a la quantitat de líquid, i generalment de posterior fisioteràpia respiratòria.

Quin pronòstic tenen? Poden deixar algún tipus de seqüela?

La majoria dels nens es recuperen de forma ràpida i completa. Les imatges radiològiques es normalitzen en un termini de 6 a 8 setmanes.

Només en un petit percentatge, la pneumònia persisteix més d’un mes o pot ser recurrent. En aquests casos la realització d’altres proves ens portarà a les causes i el tractament mes adient en cada cas.

 

 

Revisat i actualitzat a l’novembre 2023