Mort sobtada en l’esportista jove

Què és la mort sobtada?

La mort sobtada és la mort d’una persona, prèviament sana o que desconeixia que patia una malaltia, com a conseqüència d’una parada cardíaca.



 

La incidència de mort sobtada en menors de 35 anys és de 1-3 esportistes per cada 100.000 persones a l’any, el que, segons les enquestes d’activitat física, suposen entre 20 i 40 morts a l’any a Catalunya. Per desgràcia, tots coneixem alguna persona que ha patit una mort sobtada mentre practicava esport.

 

Per què és necessària l’avaluació per la pràctica de l’esport?

 

Les paraules esport i salut sempre van associades, però quan es practica esport de forma intensa i constant sempre convé realitzar-se un examen previ. L’esport genera una sèrie de canvis en el nostre organisme. El sistema cardiovascular igual que el sistema locomotor està format principalment per músculs, el principal dels quals és el cor. Quan el cor s’exercita amb freqüència augmenta el seu volum, es produeix una hipertròfia, i en conseqüència disminueix la freqüència cardíaca ja que és capaç de bombejar una major quantitat de sang en cada batec. Les artèries, els vasos sanguinis que transporten l’oxigen als músculs, augmenten de mida i són capaços de vehicular un major volum de sang. Tots aquests canvis s’observen a nivell del cor en l’electrocardiograma dels esportistes. Les principals troballes són la bradicàrdia (freqüència cardíaca baixa), l’augment del voltatge en les derivacions esquerres, la desacceleració de la conducció auriculoventricular, els canvis en la repolarització, etc. L’electrocardiograma de l’esportista és una mica diferent del no-esportista i és feina del cardiòleg diferenciar què canvis són fisiològics per l’exercici físic i quins poden indicar una anomalia, una arítmia.

 

Arítmies i desfibriladors

 

En la mort sobtada, la parada cardíaca habitualment es deu a una arítmia que s’anomena fibril·lació ventricular. El cor presenta activitat elèctrica però és caòtica, de tal manera que no es realitza adequadament el cicle de sístole-diàstole per la qual cosa el bombeig de sang no és efectiu. En aquest punt el massatge cardíac de la reanimació cardiopulmonar no és suficient i cal disposar immediatament d’un desfibril·lador per així poder “resetejar” el cor. Hem d’insistir que el desfibril·lador salva vides i seria molt convenient que tots els centres esportius disposessin d’un.

Una gran majoria de casos de mort sobtada són prevenibles si es coneix la causa subjacent. La principal és la miocardiopatia hipertròfica. Com he explicat prèviament el cor es hipertròfia amb l’esforç físic, però hi ha una sèrie d’individus, la incidència és major de la que podem pensar (1 de cada 500 persones), que presenten una mutació genètica que genera aquesta hipertròfia. Cal destacar també, per ser la segona causa més freqüent, les anomalies de les artèries coronàries, que són els vasos sanguinis que s’encarreguen de nodrir i aportar oxigen al múscul cardíac. Altres causes de mort sobtada són: miocarditis, malalties del sistema de conducció, displàsia aritmogènica del ventricle dret. En tots aquests casos, la pràctica d’activitat esportiva està contraindicada i el risc de mort sobtada es pot disminuir implantant un desfibril·lador al pit, que actuarà automàticament quan detecti una fibril·lació ventricular.

 

En resum…

 

Com actuar davant d’un desmai sobtat d’un esportista?

  1. Col·locar la persona en un lloc segur
  2. Comprovar que està inconscient
  3. Demanar ajuda i trucar al 112 immediatament per aconseguir un desfibril·lador
  4. Iniciar les maniobres de Reanimació Cardiopulmonar (RCP)

Quan fer un examen cardiovascular i amb quina freqüència?

  • Es recomana a partir dels 10 anys a tots els nens que facin un esport de competició.
  • És recomanable repetir un examen cardiovascular bàsic cada 2 anys o de manera anual en esportistes professionals o que practiquin esports de màxima exigència física.

 

Article del Dr. J. Manuel Siurana. Servei de Cardiologia. Juny 2018