Malaltia celíaca

Què és la celiaquia? 

La celiaquia és una sensibilitat al gluten amb intolerància digestiva del mateix. El gluten és una fracció proteica que es troba al blat, la civada, el sègol i l’ordi. La ingesta del gluten desencadena una reacció immunològica que produeix afectació de la mucosa intestinal amb atròfia de les vellositats.

Quins són els seus símptomes?

De forma clàssica, la celiaquia es presenta com un quadre de rebuig de l’aliment, diarrea, cansament i irritabilitat que s’acompanyen de forma freqüent de distensió abdominal i vòmits. La conseqüència és una afectació del creixement amb un retard pondoestatural evident. L’edat de presentació sol estar per sota dels 2 anys de vida i és més freqüent en el sexe femení. Hi ha casos de celiaquia que es presenten de forma més larvada amb simptomatologia més lleu i menys precisa. Alguns casos s’arriben a diagnosticar en edat adulta.

 

Com es diagnostica?

Davant la sospita clínica de celiaquia, es demanen una sèrie d’anticossos en sang: antigliadina, antireticulina, antiendomissi i antitransglutaminasa. La positivitat d’aquests anticossos obliga a realitzar una biòpsia intestinal. Un aplanament de les vellositats intestinals confirmarà el diagnòstic. Després de realitzar una dieta exempta de gluten durant un determinat període, es realitzarà una nova biòpsia que confirmarà la recuperació de la mucosa intestinal.

És hereditària?

La celiaquia té un fort component hereditari. Així, el germà bessó d’un nen afectat de malaltia celíaca té un 75% de possibilitats de patir la malaltia. Entre un 5-15% dels familiars de primer grau d’un pacient amb celiaquia patiran la malaltia.

Quin és el seu tractament?

Cal excloure el gluten de la dieta de per vida. Estaran contraindicats aquells aliments que portin blat, sègol, civada o ordi. Els pares de nens celíacs han de ser molt curosos i estar molt ben informats de quins són els aliments permesos i quins no. L’arròs o el blat de moro són aliments permesos. El seguiment de l’acompliment de la dieta exempta de gluten es pot dur a terme mitjançant la monitorització dels anticossos antigliadina i antiendomissi. Una disminució o remissió d’aquests confirmarà que el pacient segueix de forma adequada el tractament.

Quines complicacions pot tenir la malaltia?

Si és segueix de forma estricta la dieta sense gluten la possibilitat de patir una neoplàsia de budell és mínima. La malaltia celíaca es pot associar a altres patologies de tipus autoimmune.

 

Treball elaborat el Juliol del 2008