Lactància materna

· Com es produeix la llet?
· Com prèn el nen la llet?
· Com he de posar-me el bebè en el pit?
· Com sabem que està ben agafat al pit?
· Quan i quant de temps ha de mamar?
· Com sabem que ja en té prou?
· Tinc poca llet?
· Com tenir més llet?
· En quines situacions no puc donar de mamar al meu fill?
· Li he de donar aigua ara que fa calor?
· Fins quan he d’alletar-lo?
· Quan he de donar algo més que llet?
· Què ha de prendre a més de llet?
· Què ha de menjar per alletar?
· Com m’he de preparar per donar el pit?
· Vull seguir alletant i he de tornar a treballar: Què faig?
· Que puc fer per tractar les clivelles?

 

Com es produeix la llet?

Quant s’estimula la arèola segrega a la glándula hipófisis una hormona que es diu prolactina, que com el seu nom ens sugereix estimula la producció de llet.

Aquesta és la hormona responsable de que les cèl·lules de la glàndula mamaria produeixin llet.

La prolactina és una hormona amb moltes altres activitats. És important recordar que impedeix l’ovulació y es produeix més durant la nit.

El reflex de prolactina és molt generós ja que ha major estímul de la arèola, es produeix major quantitat de llet.

REFLEX DE PROLACTINA

 

04021201

Com prèn el nen la llet? 

La llet surt del pit de la dona de dos maneres:

Una és una acció fonamental de la mare, gràcies al reflex de l’oxitocina: al estimular la arèola amb la boca, amb la hipofisis es produeix també oxitocina. S’anomena també reflex de sortida de la llet.

Aquesta hormona fa que es contreguin uns múscles (l’úter també es contrau) situats al voltant dels alveols on es produeix la llet, fent que al mateix temps milers de gotes surtin als canalicles de la glàndula mamaria (conductes galactofors) que confueixen la llet fins al si lactifer i a través del mugró a la boca del nen. Moltes dones lactants davant diferents estímuls com els tàctils en el mugró i l’arèola, auditius al plorar el nen o visuals, del bebè, tenen sortida espontànea de la llet, gotejant d’ambdós pits. Algunes dones poden patir més d’un reflex de la sortida de la llet.

REFLEX D’OXITOCINA

L’altre forma que es pot treure llet del pit és la compressió amb la boca del nen als pits, presionanlos de tal manera que surt més llet i de manera més eficaç. La fisiologia de la succió ens mostra que la boca no xupa. Entre el paladar i la llengua es comprimeix una part del pit que es manté dintre de la boca en el que estan situats els sins lactifers. Al estar dintre de la boca, és díficil veure la arèola quant el nen està ben agafat al pit.

Perqué aquesta compressió sigui eficaç la boca ha d’estar molt oberta i la llengua ha d’estar per sota l’arèola, de tal manera que si el mugró estigués fora de la boca aquest es situaria a l’altura del nas.

La pressió de la llengua i el paladar i els moviments ondulatoris de la llengua d’endavant cap en darrere, fa que la llet sorti a través del mugró a la gola.

La col·locació de la boca en el pit es fonamental.

COL·LOCACIÓ EN EL PIT
Correcte Incorrecte
04021204

 

Com he de posar-me el bebè en el pit?

Per que aquesta col·locació de la boca sigui possible, la postura de la mare i el nen s’ha de tenir en compte. Són diverses les posicions que la mare i el nen poden adoptar. Parlarem de les tre més importants. Cada mare i el seu fill han de buscar aquella posició que més els ha favoreixi.

1) Estirats al llit
2) Mare asseguda: Nen agafat en braços/Nen posició Rugby

Estirtats al llit: la mare es troba estirada de costat amb el seu fill davant d’ella recolzat sobre el costat contari. Conseguirem una millor col·locació de la boca si el bebé està ben enganxat a la seva mare, el cap lleugerament tirat cap endarrere amb el mugró a l’alçada del nas, de tal manera que al introduir el pit a la boca aquest passi fregant el llavi superior.

A la postura asseguda amb el nen en braços, la panxa del nen ha d’estar tocant a la mare, el cap recolzat sobre el terç inferior del canell, la mà subjectant la part alta de l’esquena entre els homoplats i apretat cap a la mare, no la mare inclinada cap endavant.

Per aconseguir una bona col·locació a la postura de pilota de rugby, la mare agafa el cos del bebè, aplicant la panxa d’aquest damunt de la banda del pit que ha de mamar, amb l’altre mà aguantarà el cap sense empènyer cap al pit. Aquesta postura és molt pràctica amb gemelos.

Si es pressiona el cap del nen per acostar-lo al pit en totes les posicions, pot ocórrer, que es tiri cap enrrere pel reflex que tenen els recients nascuts i donar la sensació de refús del pit.

Al acostar el bebè al pit de la mare hauria de tenir el mugró a l’alçada del nas del nen i entrar a la boca a prop del llavi superior.

Com sabem que està ben agafat al pit?

Un cop amb la postura i la col·locació de la boca adequades, la mare sap que està ben agafat i traient llet perque no nota la mínima molèstia en el pit i el ritme de moviment de la boca que sent la mare és al principi ràpid i quant es produeix el reflex de la oxitocina la boca s’omple de llet, els moviments de la boca es fan més lents i amplis, amb salves de 6 a 10 i repòs entre elles.

Podem escoltar al empassar i veure com al mamar mou les mandíbules ampliament i se li poden moure les orelles.

La nostre parella ens pot ajudar observant com donem de mamar, i controlant una serie de signes de bona col·locació. Amb les seves referències podem aconseguir que s’agafi millor al pit.

 

Quan i quant de temps ha de mamar?

El pit no té horari.

Igual que els adults, no hi ha normes aplicables a tothom, cada individu té uns hàbits i models que van seguint.

Possiblement, si el nen està ben agafat durant un període entre 10 i 30 minuts, deixarà el pit quedant-se adormit.

És natural que el principi demani de mamar cada hora i mitja i dos hores i posteriorment aquests intervals podrien anar espaiant.

Si el/la nen/a volen mamar en tot moment i no es separen mai del pit, s’haurà de valorar la posició del nen, sobretot si la mare té molèsties al mugró quan mama.

Durant el primer mes el bebè ha de mamar al menys 6-8 mesos al dia.

 

Com sabem que ja en té prou?

Hi ha moltes maneres de controlar-ho. Si un nen mama bé té períodes de vigilia amb freqüència i mostra un desenvolupament neurològic i activitats normals.

Davant l’angoixa materna més frecuent de ¿si té suficient?, la millor manera de analitzar es veient el número de pipis que fa el nen i la consistència de les deposicions: si un bebè fa 4-6 pipis al dia i les seves caques són toves i groguenques, prén tota la llet que li fa falta. “On no n’hi ha no en raja”.

El pes és una altre variable a controlar que angoixa molt als pares. Encara que és una mesura important, s’ha de recordar que és una variable de distribció normal en la població, és a dir, hi ha valors mitjos i valors extrems que no s’han titllar de patológics ja que només són nens, que hem de controlar més intensament i valorar el seu progrés.

Adecuar les taules que estem utilitzant actualment per valorar i comparar els nens, ja que estan realitzades per nens alimentats fonamentalment amb lactància artificial.

És el metge el que ha de valorar el pes com un dels molts paràmetres clínics i proves exploratòries que serveixen per avaluar el benestar del nen/a. El pes no és l’únic.

De totes maneres la millor manera de saber si el bebè té gana es col·locarlo al pit. Si continua mamant és que encara necessita més.

Tinc poca llet?

Aquesta és una pregunta molt frecuent entre les mares, sobretot si les expectatives de tenir un nen “ideal” (menja cada 4 hores, està actiu, dorm bé, no plora, s’engreixa i creix segons el millor dels percentatges… etc) no se cumplen.

Ja hem vist com saber si ja en té prou. Si compleix aquests requisits, encara que tingui poca llet no s’ha de preocupar.

Hi ha periodes de creixement, en els que el nen canvia el ritme de preses que tenia establert i demana amb més assiduïtat. Moltes dones davant aquesta situació i al notar el pit més tou (no s’ha de sentir l’infladura típica dels primers dies), poden pensar que no tenen suficient llet. Això són fases del creixement en les que s’ha d’establir una adaptació mútua amb les necessitats del nen. Si la col·locació és bona, al mamar amb més freqüència, es produirà tota la llet que es necessiti i possiblement es tornarà a la freqüència habitual.

Com tenir més llet?

Com hem comentat abans, quant més s’estimula i es buida el pit, més llet produeix. Si volem produir més llet, hem de posar el bebè a mamar. Si la posició és correcte satisfarà totes les seves necessitats al mateix temps.

Creiem que no existeixen aliments galactògens per donar més llet, encara que algunes dones refereixin major quantitat de llet al menjar alguna aliment en particular. Els aspectes psicològics poden jugar un paper molt important en aquests casos. En alguns fàrmacs s’ha vist un efecte secundari de produir prolactina i en algunes ocasions s’ha utilitzat per produir més llet.

En ocasions es deia que és necessari, prendre molta llet i molt líquid per prroduir més llet. En realitat s’ha de saber que la falta de líquids ( no té perque ser precisament llet), podria produir una menor quantitat de llet, però al prendre més líquids dels que es necessita no produirà més llet. És el nen qui regula la producció de llet.

En quines situacions no puc donar de mamar al meu fill?

Alletar és un dret de la dona, així com ho és del nen el ser alletat per la seva mare.
Si no es vol exercir aquest dret, és una raó per no donar de mamar.

En ocasions la falta o la inadequada informació impedeixen a la mare i al nen d’aquest dret.

Són rares les contraindicacions mèdiques de la lactància. Algunes malalties congènites com la galactosemia ho són. La infecció per HIV (SIDA) en països desenvolupats i mentres no es disposa de més dades científiques també és una contradicció.

NO SÓN CONTRADICCIONS de la lactància materna les mastitis, la ictericia del nen, la majoria de malalties de la mare, ni en el cas gran part dels medicaments.

La consulta de prospectes d’una gran part dels medicaments podria portar a moltes angoixes i a deixar la lactància o suspendre el tractament erròniament. Consulti el seu pediatre.

Davant el dubte respecte algún medicament i la lactància, en el servei d’urgències disposem de la informació actualitzada sobre els medicaments i la seva administració a la mare lactant.

Li he de donar aigua ara que fa calor?

El component fonemental de la llet humana és l’aigua. S’ha comprovat que tot i en climes tropicals i desèrtics, aquells nens que prenen llet materna no tenen problemes de falta de líquids.

No és necessari en el nostre clima administrar cap líquid al bebè, ni encara de recent nascut, a no ser que alguna raó mèdica ho indiqui. Aquestes són molt escasses.

Fins quan he d’alletar-lo?

La decisió d’alletar és de la mare. Ella i el seu fill han de decidir fins quant.

No hi ha límits de duracó de la lactància.

La llet, en general, es considerada, per tots els nutricionistes, com un aliment molt complet. Si aquesta llet és humana i de la seva mare, encara és més important pel petit.

Els etòlegs (científics que estudien i investiguen l’evolució de les espècies humanes) xifren en tres o quatre anys el temps idòni de lactància en l’espècie humana. Són moltes les persones que a partir d’aquesta data deixen de prendre llet perque en el seu intestí els hi falta la encima que digereix la lactosa (sucre de la llet).

L’Associació Americana de Pediatria recomana que la lactancia materna sigui exclusiva dels 6 primers mesos de vida i juntament amb altres aliments almenys un any. Després mentres la mare i el nen volguin.

La OMS a la seva assamblea de maig de 2001 va recomenar que la lactancia fos exclusiva dels primers sis mesos i després d’ almenys dos anys.

Tot és possible i s’ha de pensar que el millor és el que podem fer. Per alletar els nens, quant més millor.

Quan he de donar algo més que llet?

Com hem dit abans la OMS i les societats pediàtriques, no recomanen més que llet materna durant els 6 primers mesos. Possiblement, abans d’aquesta data, administrar un altre tipus d’aliment no té cap benefici en el desenvolupament i la salud del nen.

L’Academia Americana de Pediatria sugereix que el nen està llest per prendre altres aliments quan:

1) Es capaç d’estar sentat per si sol
2) Perd el reflex d’extrusió (reflex que tenen els lactants petits evitant amb la llengua que entrin coses diferents de llet)
3) Mostra d’interès pel menjar dels adults
4) Saben mostrar gana i sacietat amb els seus gestos.

Què ha de prendre a més de llet?

Les recomenacions actuals de la ESPGSN (Societat Europea de Gastroenterologia i Nutrició Pediatriques), es donaven unes recomenacions molt flexibles, no es podia donar res abans dels 4 mesos i en alguns casos podien no prendre res fins els 6 mesos.

La manera d’introduir els nous aliments, quins aliments introduir, i quant, està molt determinada per la cultura de cada àrea. Pot ser molt normal introduir al nostre país les fruites, en primer lloc, ja que tenim una gran varietat d’ellas i estan a l’abast de tothom, mentres que en els països nòrdics, les papilles de cereals són més habituals com primera alimentació complementària.

L’alimentació que ha de rebre el lactant és complementària. Això significa que a més de la llet que està prenent ha de rebre algun altre tipus d’aliment. Poden ser les fruites, els cereals o el que s’administri al nen, no será suplint una presa de llet, sino a més a més d’ella.

El lactant ha d’anar prenent noves coses progressives d’una en una, esperant una setmana abans d’introduir una de nova perque el nen tingui una alimentació similar a la de la resta de la família. La llet és un aliment que com hem dit abans no ha de faltar a la seva dieta, al menys fins els 3 anys.

Què ha de menjar per alletar?

Sempre s’havien posat condicions a la dona sobre el que havia i podia menjar per alletar a un bebè. En realitat aquestes recomenacions intentaben generalitzar una acció que és molt diferent en cada una de les persones.

No és veritat que la dona hagi de beure llet de vaca per produir més llet. La idea de haver d’omplir els dipòsits és una imatge ridícula. Cap altre mamífer pren llet per alletar a les seves cries i la qualitat d’aquesta és perfecte. El risc de la ingesta excessiva de llet està en que es pot provocar en el bebè al·lèrgies a las proteines de la llet de avca a través de la seva mare.

No és veritat que es necessiti menjar per dos. Per produir suficient llet i de la millor qualitat la dona que alleta necessita només 500 caloríes extres. La resta de l’energia per produir la llet l’obté dels dipòsits grassos que ha anat fent durant l’embaràs. Quant la mare menja el necessari, el bebè actúa com el millor dels mderns aparells de liposucció.

No hi ha aliments prohibits. És possible que al prendre alguns aliments, l’olor de la mare i de la seva llet variin, això pot fer que el bebè en un primer moment noti algo extrany i inclus refusi el pit. Els nens que han près pit s’acostumen d’aquesta forma als olors i sabors d’altres aliments, és per això que en general, després ho accepten molt millor.

Com m’he de preparar per donar el pit?

L’art d’alletar és una cosa que passava de mares a filles al llarg de 2 milions d’anys d’història. Aquesta cadena d’informació i recolzament a la lactància materna, en aquest moment està trencada, degut a l’abandó de la lactància que va ahber en els anys 60-70, de tal manera que moltes de les actuals avies, no van experimentar la lactància, això pot originar una falta de recolzament i saber en el tema.

La OMS i la UNICEF el 1992 van llençar un programa d’Hospitals amics dels nens : En aquests hospitals es pretén que promoguin, recolzin i protegeixin la lactància materna. Deu passos són els que es recomanen en tots els hospitals del món per promoure la lactància. Hi ha alguns que ens serveixen per preparar-nos per donar el pit.

1) Pas 3 Donar informació a les embaressades sobre com donar el pit i la importància que aquest té: En aquest punt entraria la informació sobre tots els altres , ja que tots aqusts s’han mostrat útils en la promoció de la lactància materna: Inici precoç, lactància a demanda, Rooming in (habitació compartida), etc.
2) Pas 5 No donar al recient nascut més que la llet materna, a no se que hi hagi una indicació mèdica que ho justifiqui.
3) Pas 10 Demostrar a les mares i recolzar l’existència de grups de recolzament a la lactància materna perque es posin en contacte només sortir de l’hospital.

Buscar el màxim d’informació durant l’embaràs, la lectura de documents, favorables per les Autoritats sanitàries, OMS i UNICEF, en el tema de la Lactancia Materna, la visita pediàtrica abans del part, les classes d’educació sanitària durant l’embaràs i l’assitència en algunes reunions dels grups de mares, ens ajudarà a adoptem el mètode d’alimentar al nostre fill amb la major llibertat, és a dir, amb tota la informació. Serà missió dels sanitaris l’ajudar-nos després a portar a cap la decisió que haguem prés.

Vull seguir alletant i he de tornar a treballar: Què faig?

Compaginar la vida laboral de la dona i els nens és un problema que havia acabat amb moltes lactàncies.

A més de les normatives legals sobre la compaginació de la vida laboral i la familiar recient aparegudes, hi ha alguns aspectes tècnics que seria bo conèixer.

La llet es manté a temperatura ambient unes 10 hores, a la nevera 24 hores i congelada durant 6 mesos.

La tornada a la feina no la podem retrasar, a la feina estarem millor si sabem que els nostres fills estan prenent el millor aliment que els hi podem donar, encara que no estiguem allà.

Que puc fer per tractar les clivelles?

Les clivelles i els dolors en el mugró indican una mala posició de la boca del nen al pit. Millorant la posició d’agafament i evitant els xumets o tetines (produeixen el síndrome de confusió del mugró en el nen i provocan molèsties i dolor a la dona), es millora les clivelles i el dolor. La curació és més ràpida si es coloca llet de la mare extesa por tot el mugró i les lesions, es seca al aire.

NO S’HAN DE RENTAR ELS PITS ABANS I DESPRÉS DE LES TETADES, ja que aquests rentats s’emporten la segregació de les glàndules de Montgomery a l’arèola i produeixen més lesions.

 Revisat i actualitzat abril 2016