Acné Juvenil

L’acné juvenil

L’acné vulgar és provocat per una disfunció de la glàndula sebàcia, i apareix fonamentalment a la cara i a la part superior del tòrax. És un problema cutani molt freqüent en les èpoques properes a l’adolescència. Aquestes edats són fonamentals per al desenvolupament de la personalitat i l’autoestima, per això no és estrany que l’acné ocasioni complexos i inseguretats en qui el pateix. Per això no s’ha de banalitzar l’assumpte. Mai s’hauria de dir al jove amb acné: “És una cosa normal a la teva edat, ja se’t passarà”. A més, alguns tipus d’acné, si no són tractats de manera correcta, poden deixar senyals permanents a la pell, que després seran complicades d’eliminar o dissimular.


15_Vacuna-contra-lhepatitis-A-

En termes generals podem classificar l’acné en:

  1. Comedoniano, quan predominen els punts negres.
  2. Comedoniano, quan predominen els punts negres.
  3. Nòdul-quístic, quan les lesions són més profundes, dures i de vegades doloroses al tacte.

El més habitual és patir un acné mixte, és a dir, que combini diversos dels tipus anteriors, pel que en ocasions convé classificar l’acné segons la seva extensió o risc de seqüeles, és a dir, acné lleu, moderat o sever.

Seria molt extens exposar aquí tots els tractaments disponibles per a cada tipus d’acné. El dermatòleg considerarà si el més convenient serà un tractament tòpic, oral, combinació de tots dos, i si seria necessari associar algun tractament potenciador com peelings, o tractaments més innovadors com làser, llum polsada o teràpia biofotònica.

En qualsevol cas hi ha una sèrie de consideracions bàsiques que serveixen per a gairebé tots els acnes:

  1. És recomanable realitzar diàriament una correcta higiene amb un netejador adequat, per eliminar bacteris que intervenen en l’aparició d’acné, i també per retirar l’excés de sebo.
  2. No s’han de manipular les lesions, ja que així s’afavoreix la sobreinfecció, la formació de crostes i, en alguns casos, podem empitjorar el procés natural de cicatrització. Una excepció és la realització de neteges de cutis per algú experimentat. Consisteix en l’extracció manual dels taps de queratina dels punts negres, que d’altra manera són difícils d’eliminar.
  3. Pot ser convenient exfoliar la pell per reduir l’aparició de punts negres i facilitar la penetració dels productes de tractament tòpic. En casos de lesions molt pustulosas i exudativas (grans supuratives) s’aconsella no exfoliar fins que baixi la fase d’inflamació.
  4. Les restriccions dietètiques són controvertides. No hi ha evidències que sigui beneficiós retirar el cacau o els embotits. En canvi, estudis recents assenyalen la possible implicació d’un excés de sucres o làctics en l’aparició de l’acné.
  5. És evident que l’acné té una influència hormonal. Això no indica que el / la jove que ho pateixi present alteracions hormonals. Només s’indicarà un exhaustiu estudi hormonal en casos d’acne moderat-greu molt precoç.
  6. Actualment pocs són els cosmètics disponibles al mercat que no hagin passat un test de comedogenicitat (tendència a produir acné). Per la qual cosa tampoc hem de prohibir de forma sistemàtica l’ús de maquillatge, ja que pot ser un adequat sistema de camuflatge fins que millori l’aspecte de la pell. Però sempre de han de triar productes lliures de greix (oil free o no comedogènics).
  7. L’estrès és un factor molt important en l’acné juvenil. Tenir un aspecte desagradable acomplexa a l’adolescent, i aquest malestar al seu torn pot empitjorar les lesions d’acné. En ocasions és convenient analitzar no només el problema dermatològic, sinó també el seu estat emocional, abordant cada cas des d’un punt de vista global.

Com a conclusió, podem afirmar que l’acné vulgar és un fenomen habitual, sobretot en l’adolescència i preadolescència, encara que no per això menys important. Intervenen diversos factors i hi ha diferents tractaments disponibles per a cada tipus d’acné. Trobar el més adequat per a cada pacient, així com un correcte compliment del mateix serà fonamental perquè el procés culmini amb les menors seqüeles físiques i psíquiques possibles.

 

Dra M.Isabel Martínez De Pablo. Servei de Dermatologia. Desembre de 2016