La càries dental

La càries dental és una malaltia infecciosa caracteritzada per la destrucció dels teixits durs dentaris. Està produïda per múltiples factors entre els quals destaquen els bacteris que produeixen àcids (streptococcus mutans), les dents susceptibles, els hidrats de carboni fermentats presents en la dieta (galetes, cereals ensucrats o brioixeria), el temps que les dents estan exposats a aquests àcids i la qualitat de la higiene oral.


La càries, encara que és una patologia prevenir i curar, és la malaltia infantil crònica més comuna.


Segons l’última Enquesta Nacional sobre Salut Oral del 2010 la prevalença de càries en nens de sis anys és del 36% i en nens de 12 anys és del 55%.

 

 

Per què es produeix la càries?

Els bacteris cariogènics (streptococus mutans) presents a la placa dental utilitzen els hidrats de carboni de la dieta com a font d’energia. Al metabolitzar aquests carbohidrats es produeixen uns àcids que disminueixen el pH de la superfície dental. Quan el pH descendeix per sota d’un llindar crític es produeix una pèrdua de mineral o desmineralització. Aquesta pèrdua de mineral es recupera quan torna a pujar el pH produint-se una remineralització. En absència de malaltia dels processos de desmineralització i remineralització s’alternen al llarg del dia.

Quan es trenca l’equilibri entre els dos processos i augmenten els processos de desmineralització es produeix una pèrdua de mineral. El resultat de la pèrdua de mineral és l’aparició o la progressió de la lesió de càries.

Quin aspecte tenen les càries?

El primer senyal és l’aparició d’un canvi de color en la dent que es torna blanquinós i sense brillantor. En aquesta fase inicial de taca blanca la lesió és encara reversible podent-se evitar la cavitació.

Si la lesió persisteix s’observa una vora de color groc, marró o negre a nivell de la zona acarada. En la fase més avançada es produeix ja una pèrdua de teixit dental i l’esmalt s’acaba trencant apareixent una cavitat en la dent.

Com es diagnostiquen la càries?

El diagnòstic es realitzarà mitjançant la inspecció visual, utilitzant un mirall i una sonda dental, així com amb l’ajuda una exploració radiològica, que ens donarà més informació sobre l’extensió de la càries i sobre les lesions interproximals.

Quins símptomes produeixen les càries?

Quan les càries són petites i només afecten l’esmalt no produeixen dolor. Però si la càries s’estén cap a l’interior de la dent, la ingesta de dolços o les begudes fredes o calentes pot provocar molèsties i fins i tot dolor.

Quan la infecció progressa el dolor pot ser intens i continu i aparèixer complicacions com els flemons dentals o infeccions més greus.

Com es tracten les càries?

Quan les càries són petites s’elimina el teixit infectat i s’obtura mitjançant un empaste. Quan la lesió és extensa i afecta el teixit pulpar és necessari realitzar el tractament del nervi.

Si la càries ha provocat una gran destrucció de la dent, s’han de col·locar unes corones metàl·liques per restituir la funcionalitat de la dent.

Quan no hi ha més remei que extreure una dent de llet, s’ha de col·locar un mantenidor d’espai per evitar la pèrdua d’espai necessària per l’erupció de la dent definitiva.

Com es poden prevenir les càries?

La prevenció es basa en aquestes mesures específiques:

  • L’eliminació de la placa dental mitjançant el raspallat dental diari de les dents després de cada àpat.
  • Evitar la ingesta dels aliments amb alt potencial cariogènic com llaminadures, refrescos, sucs industrials, brioixeria, cereals ensucrats, galetes, xocolata o patates xips
  • Evitar picar entre àpats.
  • Augmentar la resistència de les dents mitjançant l’ús del fluor i els segelladors de fissures.

Per què s’han d’arreglar les dents de llet?

Mantenir la salut dental en els nens és necessari per tenir una bona salut general i una bona qualitat de vida.

El deteriorament precoç de les dents de llet afectarà de manera negativa en la masticació dels aliments impedint una correcta digestió i assimilació de nutrients.

Un motiu suficient per tractar les càries dels nens és evitar que es produeixin processos infecciosos així com evitar el dolor associat.

Les càries no tractades o la pèrdua primerenca de les dents de llet produeixen la pèrdua d’espai per a l’erupció de les dents definitives.

La infecció en les dents de llet que no es tracta de forma adequada pot produir que les dents definitives erupcionen amb taques o malformacions secundàries a la infecció.

 

Revisió i actualització al maig de 2016

Dra. Sira Herrera Martínez

Servei d’Odontopediatria