Es coneix com icterícia al color groc de la pell i mucoses (conjuntiva dels ulls) causada per l’excés de bilirubina (més de 5 mg/dl) en sang. La bilirubina és una substància groga que el cos produeix quan es destrueixen els glòbuls vermells vells. El fetge ajuda a descompondre la bilirubina i l’elimina per la femta.
La icterícia apareix quan la bilirubina s’acumula a la sang perquè el fetge del nadó no és capaç de descompondre i eliminar-la amb la suficient rapidesa, hi ha més renovació i destrucció de glòbuls vermells, per tant major producció de bilirubina que s’acumula a la pell i mucoses i és el que donarà el color groc de la pell i mucoses. La coloració és descendent i apareix de forma progressiva primer a la cara, després al tòrax i finalment en els membres superiors i inferiors.
Hi ha dos tipus d’icterícia en el nounat. La icterícia fisiològica que està present en el 60% dels nounats. Apareix entre el segon i quart dia de vida i desapareix entre la primera i la segona setmanes de vida. El nivell màxim considerat com fisiològic és de 15 mg/dl.
Els nadons prematurs presenten icterícia amb major freqüència ja que tarden més a regular eficaçment l’excreció de la bilirubina. Els nivells de bilirubina de control i tractament són més baixos.
Els nadons que són amamantats poden presentar dos tipus d’icterícia: la icterícia associada a la lactància materna que es presenta quan no ingereix suficient llet, a causa de dificultats amb la lactància o la no pujada de llet, i la icterícia associada a la llet materna. Aquesta última està provocada per determinades substàncies presents en la llet materna que fan que augmenti els nivells de bilirubina en sang. Apareix entre els tres i els cinc primers dies de vida i sol normalitzar-entre la tercera i dotzena setmana. Es considera una prolongació normal de la icterícia fisiològica. La majoria de les icterícies fisiològiques són benignes, no causen malaltia i es resolen espontàniament.
La icterícia patològica es produeix per infeccions, malalties genètiques sanguínies, alteracions hepàtiques o per anèmies. La més freqüent és per incompatibilitat de grup sanguini o de Rh i es produeix quan el nadó té un grup sanguini diferent al de la seva mare i és possible que la sang materna produeixi anticossos que destrueixin els glòbuls vermells del nen provocant una acumulació sobtada de bilirubina a la sang.
La icterícia pot aparèixer des del primer dia de vida o perllongar-se més de quinze dies i els nivells de bilirubina són molt alts. Aquest problema es pot prevenir prenatalment administrant a la mare immunoglobulina Rh en la setmana 28 de gestació o durant les primeres 72 hores postpart.
El tractament més comú en els nadons amb nivells alts de bilirubina és la fototeràpia. Consisteix en un llum amb llums blaus especials que ajuden a descompondre la bilirubina a la pell. El nadó es col·loca sota aquesta llum en incubadora amb bolquer i amb protecció dels ulls per no danyar-los. L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana seguir amb la lactància materna durant la fototeràpia, a ser possible.
La presència de nivells molt alts de bilirubina en el nadó podria produir un dany neuronal (kernícterus). No obstant això aquesta situació gairebé sempre es diagnostica abans d’aquests nivells alts puguin produir aquest trastorn.
En casos greus d’icterícia amb nivells molt elevats de bilirubina es realitza una exanguinotransfusió reemplaçant la sang del nadó completament.
En termes generals, la icterícia és un problema freqüent però no és perillós en els nadons a terme i per la resta sans.
Dr. Jose Mª Pérez Fernández, juny 2016.
