L’hipospàdies és una malformació del penis, que se sol detectar al naixement, encara que es pot detectar molt més tard si la pell del prepuci està correctament formada i només afecta el gland (la part final del penis, oculta per la pell).
La principal característica del hipospàdies és que no es forma la part final del conducte del cos per on surt l’orina en el penis (la uretra), de manera que l’orifici per on surt l’orina no arriba a la punta del penis. Pot quedar-se en qualsevol punt, des de just gairebé a la punta, fins al mateix escrot, o fins i tot més avall. Es poden veure fins i tot dos orificis, però només un és real, el que està més a prop del cos (a no ser que sigui una “duplicitat uretral”, o uretra doble, molt més rara que l’hipospàdies).
Al hipospàdies també és molt freqüent que la pell del prepuci no es formi tancada de forma circular, com un cilindre complet, sinó que neix oberta, en part o fins on està l’orifici de l’orina.
I finalment, el penis pot estar més o menys corbat cap avall, sobretot en erecció.
Aquestes tres característiques poden ser molt lleus o molt severes, de manera que hi ha tot tipus de combinacions.
En els nens amb hipospàdies cal comprovar, a més, que els testicles hagin arribat fins a l’escrot, i que no hi hagi altres problemes de l’aparell urinari, sobretot si l’orifici de l’orina està sota, molt a prop del cos. Això últim es comprova amb una ecografia de l’abdomen.
És freqüent l’hipospàdies?
El hipospàdies no és infreqüent. 1 de cada 140 nens pot tenir l’orifici en qualsevol punt del gland, fins a la base del mateix. Els casos en on l’orifici de la uretra està a la base del penis, a l’escrot, o fins i tot al perineu són molt més rars, amb 1 cas per cada 3.500 nens, aproximadament.
Com es tracta l’hipospàdies?
El tractament és quirúrgic. Cal reconstruir el tros d’uretra que falta fins a la punta del penis. No existeixen materials sintètics amb els quals es pugui completar el conducte, així que cal fer-ho amb teixit del propi cos, del propi penis, de la pell del prepuci, o fins i tot del llavi inferior. També cal redreçar el penis, corregint aquesta corba cap avall. I finalment cal donar una solució a la pell del prepuci que està oberta, o treint-la o bé reconstruint perquè sembli de nou un cilindre.
No hi ha una única tècnica quirúrgica per tractar el hipospàdies: no és el mateix reconstruir uns mil·límetres d’uretra que tota la uretra del penis. Per tant, cal indicar en cada nen el tipus de cirurgia que necessita. I no és estrany que el cirurgià no sàpiga quina tècnica definitiva necessita fins que en quiròfan tingui corregida la curvatura del penis, i pugui calcular els centímetres definitius d’uretra que falten. Així que tot cirurgià que tracti a aquests nens ha de conèixer les diferents tècniques, per poder donar solució a qualsevol tipus de hipospàdies.
En els nens amb hipospàdies està totalment contraindicada la circumcisió abans que s’hagi resolt quirúrgicament el problema, ja que en ocasions és necessària la pell del prepuci per a la cirurgia reconstructiva. El no disposar d’aquesta pell, per haver-la extirpat prèviament, pot obligar a altres tècniques quirúrgiques més complexes i amb pitjors resultats.
A quina edat s’intervenen quirúrgicament els hipospàdies?
L’edat de l’operació ha canviat molt els últims 20 anys. Cada vegada s’operen abans, ja que el nen petit ho tolera molt millor. Avui en dia es pot operar a partir de l’any d’edat. El fet de portar bolquers no afecta la cirurgia. El penis es deixa embenat, i el pipí es surt a través d’una sonda (un petit tub de plàstic), que cal deixar uns dies, depenent del tipus d’intervenció que s’hagi fet. Quan es treu l’embenat i la sonda, el nen ja es pot anar a casa.
Gràcies a l’embenat i als analgèsics, és una cirurgia que no fa mal durant el postoperatori. Pot ser que la bufeta faci “espasmes” (són contraccions), però amb medicació desapareixen.
El cirurgià li explicarà detalladament la intervenció i el postoperatori durant la visita mèdica.
Tot i que no s’operi al naixement, si val la pena contactar amb el cirurgià que tractarà el nen, per valorar el hipospàdies, fer els estudis que siguin necessaris, i planificar la data d’intervenció. En alguns nens, amb un penis fi i petit, pot ser necessari un tractament hormonal abans de l’operació, que el cirurgià indicarà si cal.
Quines complicacions poden associar-se a la intervenció del hipospàdies?
L’objectiu del tractament és aconseguir l’orifici de la punta del glande i que no sigui estret, que no hi hagi orificis en el conducte nou per on s’escapi el pipí (anomenats fístules), que el penis estigui el més recte possible, i que l’aspecte estètic sigui el més natural possible. Com més sever és el hipospàdies, més complicacions poden aparèixer, però cal aconseguir solucionar les que apareguin. Per això és important controlar a aquests nens fins que arribin a la pubertat, perquè amb el creixement del penis amb els anys poden anar apareixent petites complicacions, que cal vigilar.
Durant el postoperatori immediat es pot inflamar, aparèixer hematomes, infectar o aparèixer una fístula. És important el control mèdic els primers dies després de l’alta de l’hospital, per corregir el que pugui anar sorgint. Si apareix una fístula però és petita, es pot tancar sola. Si no és així, cal esperar uns mesos, perquè baixi bé la inflamació del teixit, i fer després una petita cirurgia per tancar-la.
