Guia d’higiene dental

· Com raspallar-se les dents
· Quan ens hem de raspallar les dents?
· Quin és el raspall de dents més adient?
· Quina és la pasta de dents més adient?
· Com es fa una raspallada de dents correcte?
· Raspallat de la cara externa de les dents
· Raspallar la cara interna de les dents
· Raspallar la cara mastegadora de les dents
· Com podem eliminar la placa bacteriana de les superfícies de contacte entre dent i dent?
· Com comprovar si la tècnica de raspallada és eficaç?
· Per què hem de tenir cura de les dents de llet si cauen?
· Quina cura requereix el raspall de dents?

Com raspallar-se les dents

Si volem que la raspallada de les dents sigui eficaç, cal realitzar-la regularment i de manera quotidiana després dels àpats i abans d’anar-se’n a dormir. És molt important tenir una acurada tècnica de raspallada ja que, en cas que la raspallada de les dents no es realitzi correctament, no s’acompleix la finalitat i pot ser perjudicial, malmetent les dents i irritant les genives. És per aquest motiu que és bàsic que els pares coneguin la tècnica correcta per poder-se-la ensenyar els seus fills.

 

Quan ens hem de raspallar les dents?

La funció de la raspallada de les dents consisteix a eliminar la placa bacteriana, una pelolícula transparent fina formada per restes d’aliment, saliva i cèlolules descamades de l’interior de la boca on trobem gèrmens que, al degradar els sucres procedents dels aliments elaborant unes substàncies àcides que deterioren la superfície de les dents. És per aquest motiu que la raspallada després de cada àpat és fonamental.

 

 

Quin és el raspall de dents més adient?

L’elecció del raspall de dents és molt important ja que l’eficàcia de la higiene depèn de les seves característiques.

La mida del raspall s’ha d’adaptar a l’edat del nen amb un capçal que pugui arribar bé als espais interdentals. Les fibres no han de ser molt dures per tal de no fer malbé les genives ni massa toves ja que, en aquest cas, no serien útils per eliminar la placa bacteriana.

El raspall s’ha de canviar amb regularitat (cada 3-4 mesos) perquè si les fibres estan gastades perd tota la seva utilitat.

La raspallada dental es pot començar quan surten les primeres dents amb un raspall de fibres toves i sense utilitzar pasta de dents fins els 2 anys.

 

Quina és la pasta de dents més adient?

Qualsevol pasta de dents va bé encara que les elaborades per ús infantil són preferibles ja que són menys abrasives, de gustos agradables i amb el contingut de fluor adient.

Com es fa una raspallada de dents correcte?

Una acurada tècnica de raspallat inclou:

1) Raspallat de la cara externa de les dents.
2) Raspallat de la cara interna de les dents.
3) Raspallat de la cara mastegadora de les dents.

 

Raspallat de la cara externa de les dents

La cara externa de les dents és la cara que està en contacte amb els llavis i és més accessible al raspallat.

La raspallada de les dents superiors s’ha d’iniciar posant el raspall en el límit de la geniva amb la dent i dirigir-se, amb un moviment d’escombrada, de dalt a baix.

En el cas de les dents inferiors, la raspallada també s’ha d’iniciar en el límit de la geniva amb la dent i dirigir-lo de baix a dalt.

L’acció s’ha de repetir diferents cops a cada sector, tant a les dents superiors com a les inferiors.

 

Raspallar la cara interna de les dents

Aquesta és la part més complexa i, sovint, es descuida. La cara interna s’ha de raspallar des del límit de les dents amb la geniva cap al límit lliure, amb un moviment d’escombrada mitjançant un gir de canell.

 

Raspallar la cara mastegadora de les dents

Per fer una neteja correcta hem de recolzar el raspall sobre la cara mastegadora de les dents i, mitjançant moviments circulars, aconseguir que les fibres del raspall penetrin els solcs i fissures dels molars i premolars.

El procediment s’ha de fer a totes les peces inferiors i superiors de la dentadura.

 

Com podem eliminar la placa bacteriana de les superfícies de contacte entre dent i dent?

En nens grans (a partir dels 7-8 anys) mitjançant fil de seda dental o utilitzant microraspalls que s’introdueixen entre dent i dent, amb un moviment de serra, aconseguim que es desenganxi la placa dental.

 

Com comprovar si la tècnica de raspallada és eficaç?

Al mercat hi ha unes pastilles colorants que es dissolen a la boca i tenyeixen la placa bacteriana dipositada on no s’ha raspallat correctament. D’aquesta manera, el nen pot descobrir les zones on no arriba o on no insisteix gaire amb el raspall i millorar la seva tècnica.

 

Per què hem de tenir cura de les dents de llet si cauen?

Cada dent de llet ocupa un espai a la dentadura que posteriorment se substitueix per una peça dental permanent. Si la dent de llet cau o s’ha d’extreure prematurament per una càries, el més probable és que el seu espai sigui ocupat per les peces del costat i, quan arribi el moment de l’erupció de la dent permanent, no trobi el lloc corresponent per situar-s’hi. Aquesta és una de les causes més comunes de mala disposició dental que es pot evitar si es cuiden millor les dents de llet.

Quina cura requereix el raspall de dents?

Hi ha unes recomanacions generals que cal seguir:

1) Després del raspallat, aclarir el raspall dental acuradament amb aigua corrent, deixar-lo assecar a l’aire i guardar-lo en posició vertical, amb les fibres cap amunt. Si diferents raspalls comparteixen el mateix pot, s’ha d’evitar el contacte entre ells.
2) No cal mullar els raspalls dentals amb solucions desinfectants o col-lutoris bucals. Aquesta pràctica pot provocar la contaminació entre raspalls si la solució es fa servir durant un període llarg o si diferents usuaris la comparteixen.
3)Tampoc cal fer servir dispositius de microones o raigs ultraviolats per desinfectar els raspalls de dents. Aquestes mesures els poden malmetre.
4) No guardar els raspalls a recipients tancats. Sota aquestes condicions apareix més freqüentment el creixement bacterià que a l’aire lliure.
5) Canviar el raspall de dents cada 3-4 mesos o abans si les puntes de les fibres estan gastades o doblegades.
6) No compartir mai els raspalls de dents ja que augmenta el risc de contraure infeccions.


Revisat i actualitzat el Novembre del 2007