Exploració oftalmològica: el fons d’ull

En el departament de Oftalmo-Pediatria recomanem la realització d’un fons d’ull en tots els nens sans a partir dels 18 mesos de vida.


 

Què és un fons d’ull?

L’examen de fons d’ull és una tècnica indolora que ens permet observar, a través de la pupil·la, l’interior del globus ocular i valorar totes les seves estructures (nervi òptic, màcula, retina i gots). Gràcies a aquesta exploració podem descartar algunes malalties greus (molt poc freqüents amb molt baixa incidència), com el retinoblastoma, que no presenten signes inicials d’advertència.

Què necessitem per poder realitzar el fons d’ull?

Per poder dur a terme el fons d’ull és necessari aplicar unes gotes en tots dos ulls que provoquen una midriasi de la pupil, és a dir, el que anomenem “dilatació” de la pupil·la i també una paràlisi del procés d’acomodació o cicloplegia.

Aquest grup es classifica en medicaments anticolinèrgics (atropina, tropicamida i ciclopentolato) o simpaticomimètics (fenilefrina). La diferència està en què la fenilefrina provoca la dilatació sense perdre el reflex d’acomodació. Les gotes que solem usar són:

  • Ciclopentolato: sol produir una sensació de cremor a l’aplicar-lo. Cal aplicar-lo en tots dos ulls i esperar uns 40-50 minuts per a l’exploració. El millor que té és que la recuperació es produeix molt abans que l’atropina, de 6 a 24 hores segons la sensibilitat del pacient.
  • Tropicamida: té una instauració dels seus efectes més ràpida i amb una durada dels efectes més curta. Podem notar recuperació al cap de 4-6 hores.

 

 

No fem servir a la clínica diària ni la fenilefrina ja que no produeix efecte cicloplègic ni tampoc l’atropina ja que el seu efecte cicloplègic es produeix al cap de 2 hores i el seu efecte pot durar fins a 1 setmana- 10 dies.

Amb l’efecte cicloplègic podem dur a terme la retinoscòpia. És un test objectiu que ens permet determinar i quantificar els diferents defectes refractius que presenta el pacient amb l’acomodació totalment paralitzada. Es realitza mitjançant la projecció d’un feix de llum sobre l’ull, que ha de ser neutralitzat amb diferents vidres correctors. La graduació del vidre que neutralitzi el reflex de la llum quan aquesta és moguda per l’explorador indica el nombre de diòptries que necessita l’ull del pacient. Fem servir aquesta tècnica per diagnosticar hipermetropies latents, miopia, astigmatisme, estrabismes acomodatius, espasmes d’acomodació entre molts en nens menors de 15 anys. Amb aquesta tècnica no necessitem la col·laboració del pacient així que ens permet explorar als més petits i poder prescriure les ulleres amb total seguretat i garantia.

Els nens presenten una gran plasticitat cerebral que els permet, fins als 8 anys, poder corregir defectes oftalmològics que dificulten el correcte desenvolupament visual, com ara l’ull gandul, ocasionats per l’absència de correcció òptica. D’aquí la importància d’aplicar aquestes gotes per poder fer una bona exploració abans que sigui massa tard.

Quins efectes secundaris donen aquestes gotes? Quant dura el seu efecte?

Normalment aquestes gotes provoquen dificultat per a la visió de prop, gran sensibilitat a la llum, cert grau de somnolència i poden arribar a tenir més set.