El grup dels enterovirus humans és ubic, de transmissió entèrica i está format per: els poliovirus i els enterovirus anomenats no poliovirus. Aquest darrer grup a la vegada està format per Coxsackievirus, Echovirus i enterovirus numerats. Del grup dels no poliovirus ni hi ha més de 100 serotips diferents, és a dir varietats diferents.
En els darrers 3 mesos a Catalunya s’ha presentat un brot de malalties produïdes per aquests enterovirus no poliovirus amb manifestacions neurològiques.
Què podem dir dels enterovirus?
Es tracta de virus dels quals l’unic reservori és l´home. La seva distribució és arreu del món, encara que amb implantació variada segons els diferents serotipus. Les seves vies de disseminació entre la població son la fecal-oral i respiratòria entre la població infantil i adulta. Una característica epidemiològica important és la seva possible llarga supervivència a joguines o superficies on contacti.
A la nostra zona climàtica la seva època habitual de presentació és la primavera fins a inici de la tardor. La transmissió per via respiratòria acostuma a ser a l’inici de la simptomatològia i acostuma a durar entre 1 a 3 setmanes segons les diferents formes de presentació. Una vegada arriba a eliminar-se per les femtes des del pocs dies de la infección pot fer-ho durant setmanes o mesos.
Amb quines malalties es manifesta?
Habitualment son benignes, molt variades i amb una evolució lleu, autolimitada i sense seqüeles. En els lactants de pocs mesos, poden ser greus, en formes similars a les sèpsies bacterianes i miocarditis, però en edats superiors poden ser en forma de manifestacions:
- respiratòries com catarros vies respiratòries altes, faringitis, herpangina, bronquiolitis, pneumònia o pleurodinia.
- cutànies en forma d’exantemes, malaltia boca-ma-peu o onicomadesi.
- neurològiques en forma de meningítis, habitualment, de bona evolució, encefalitis o paràlisis flàccides.
- gastrointestinals en forma de dolor abdominal, vòmits, diarrees, hepatitis, pancreatitis.
- oculars com conjuntivitis hemorràgiques i uveítis.
- cardíaques com les esmentades miocarditis.
- musculars com miositis.
Des de fa uns anys existeixin 2 serotips amb manifestacions greus. El enterovirus 71 associat en pocs casos a malalties neurològiques com encefalomielitis o pàràlisis, a la vegada que edema pulmonar/hemorargia o col·lapse cardiopulmonar i amb presentació fonamental al sud est asiàtic.
L’altre és el D68 fonamentalment amb presentació a Canadà i Estats Units i amb esporàdiques presentacions a països europeus. La seva presentació clínica habitual és formes greus de malaltia respiratòria i formes clíniques similars a la poliomielitis.
Els immunodeprimits, transplantats o pacients amb neoplasies son els que acostumen a desenvolupar manifestacions més greus.
Com acostumen a iniciar aquestes malalties?
No totes son iguals, però el seu inici pot ser molt similar en forma de febre, manifestacions catarrals, alguns vòmits o alguna erupció cutània puntiforme. Com es pot veure tot molt inespecífic i molt semblant a l’inici de moltes altres infecciones produides per virus.
Quines són les manifestacions clíniques que han d’alarmar a la família amb necesitat de visita pediàtrica?
Quan es presentin alteracions del sensori, irritabilitat manifesta, dificultat per calmar els plors o la inquietud amb les pràctiques habituals, somnolència exegerada, alteracions en l’articulació de les paraules, dificultat en deglutir, apnees, alteracions del ritme respiratori, alteracions en la marxa, dificultat per sostenir l’equilibri, pèrdua de força a les extremitats, ampliació de la base de sustentació al fer la deambulació, convulsions, moviments oculars anòmals , estrabisme fins aleshores inexistents, com a manifestacions fonamentals.
Moltes vegades aquestes poden ser les primeres que la família aprecii i d’altres al cap d’unes hores de l’inici de les manifestacions inespecífiques abans esmentades.
Quin acostuma a ser el seu període d’incubació?
De 3 a 6 dies, excepte en les conjuntivitis hemorràgiques que pot ser de 24-72 hores.
Quines mesures d’aïllament cal prendre per part de les famílies?
Cal evitar l’escolarització durant el període febril i preferible que la tornada a la vida escolar o social no es realitzi fins la total desaparició de la simptomatologia de la malaltia.
Quines serien les mesures preventives?
Higièniques especialment a l’hora del canvi de bolquers en els lactants, rentat de mans dels nens infectats i de les persones del seu entorn després d’anar al lavabo, recordant la durada de l’eliminació fecal del virus.
Fer mesures de protección respiratoria durant els primers dies, en que poden existir manifestaciones d’esternuts o tos. Cal cobrir-se en tossir o esternudar amb un mocador d’un sol ús o la part interna del colze, no amb les mans.
Netejar i desinfectar freqüentment les superfícies que puguin haver estat contaminades així com les joguines dels malalts.
Hi ha vacunes o medicaments específics per aquestes malalties?
En aquests moments no.
Dr. Martínez Roig. Maig del 2016
