Durant l’embaràs les ecografies que se li fan a la mare són molt importants ja que avui en dia els avenços tecnològics han permés detectar problemes que abans no se sabia que existien fins que el nadó arribava al món i se li realitzava una revisió.
Les malformacions renals congènites són freqüents i juntament amb les malformacions de les vies excretores renals, són la principal causa d’insuficiència renal crònica.
L’ ectàsia pièlica fetal afecta gairebé el 4% dels fetus i s’observa amb freqüència en l’ecografia prenatal. El seu interès està en la possibilitat de ser un marcador d’algunes malformacions morfològiques renals (refluxe vesicoureteral, estenosi pieloureteral, estenosi). Èctasi prové del grec ektasis, que significa dilatació, d’un òrgan buit o d’un got.
L’èctasia pièlica en els nadons pot estar causada per la relaxació del múscul llis del tracte urinari pels alts nivells d’hormones maternes circulants o per l’increment de la diüresi fetal. El seu maneig depèn de les dimensions de la mateixa. Pediatres, neonatòlegs, nefròlegs, uròlegs i radiòlegs no s’han posat d’acord en com valorar l’ ectàsia pièlica i quina actitud s’ha de prendre, atès que l’ecografia d’alta resolució permet detectar graus de dilatació de la pelvis que poden oscil·lar entre variants temporals de la normalitat anatòmica i signes patològics indicatius de malformacions.
L’ecografia mesura la grandària de la pelvis renal fetal. Si en el tercer trimestre de la gestació el seu diàmetre anteroposterior és menor de 7 mm es considera normal. Entre 7 i 9 mm es parla de dilatacions lleus. De 9 a 15 es consideren moderades i per sobre de 15 mm dilatacions greus.
Als nadons amb dilatació prenatal lleu o moderada se’ls practicarà una ecografia renal entre les 2 i 4 setmanes de vida. Si la dilatació és major de 15 mm l’ecografia se’ls ha de fer en els primers dies de vida mentre estan a l’hospital.
Si en l’ecografia renal del nadó no hi ha dilatació no es farà cap prova més. Si la dilatació és menor de 10 mm es recomana vigilància, en canvi si la dilatació és entre 10 i 20 mm necessitarà un seguiment de forma individualitzada per l’uròleg i aquest decidirà fer altres proves d’imatge (cistografia miccional seriada, renograma isotòpic o gammagrafia renal), per buscar les causes que necessitin cirurgia i per valorar la funció renal.
Hem de recordar que la majoria dels casos la dilatació es manté estable o es resol en el període neonatal. En un 15 o 20% dels casos pot existir una obstrucció de la via urinària o reflux vesicoureteral que requeriran seguiment i estudis addicionals.
Dr. Jose Mª Pérez Fernández, juny 2016.
