Què és la dermatitis atòpica?
La dermatitis atòpica és una erupció cutània crònica, recidivant i pruriginosa que es caracteritza per reaguditzacions intermitents. Afecta aproximadament a un 20% de la població infantil sense diferència entre sexes. Acostuma a aparèixer durant el primer any de vida i sol empitjorar durant els mesos freds.
Quina és la seva causa?
Es creu que és una malaltia d’origen multifactorial. A més d’una predisposició genètica, factors ambientals, fisiològics i immunitaris semblen influir en el desenvolupament de la dermatitis atòpica. El tabaquisme durant l’embaràs i la lactància augmenten el risc de patir la malaltia.
La forma crònica es caracteritza per sequedat de la pell. Durant els primers anys de vida, aquesta sequedat és més evident a cara, front, cuir cabellut i zones extensores de les extremitats. En edats més tardanes, l’afectació es localitza preferentment a plecs i superfícies extensores. En la fase aguda, les zones afectades piquen i es presenten envermellides, descamades i supuren (eccemes). Les lesions de rascat i les crostes també són habituals. Plaques blanques rodones (sovint confoses amb fongs) són també una forma de presentació de la fase crònica.
Com es diagnostica?
Per fer el diagnòstic no sol ser necessari realitzar cap estudi complementari. De vegades, si es volen identificar els factors desencadenants, es poden realitzar proves d’al·lèrgia específiques i proves de provocació.
Quins són els factors desencadenants dels brots aguts?
Els factors irritants com els sabons, els teixits sintètics i de llana o la suor poden desencadenar una agudització de la dermatitis atòpica. L’estrès i algunes infeccions poden ser-ne també responsables. Les al·lèrgies alimentàries només són responsables de dermatitis atòpica en un 10-20% dels casos, sobretot en lactants i nens petits.
En primer lloc, cal evitar el contacte amb els elements irritants. Els nens amb dermatitis atòpica han de dur preferentment roba de cotó, fil o lli i han d’evitar els banys perllongats.
La base del tractament de la dermatitis atòpica és la hidratació de la pell amb una crema emolient que caldrà aplicar al menys 2 cops al dia sobretot després del bany diari, quan el nen encara presenta la pell humida.
Els corticoides tòpics de diversa potència són el tractament indicat per al control dels episodis d’agudització. Cal evitar el seu ús perllongat pels possibles efectes secundaris locals (atròfia de la pell) i, més tardanament, sistèmics com el retard de creixement (evitant també sentir corticofòbia). Tractaments més nous com el tacrolimus o el pimecrolimus en crema, solen ser de segona línia, encara que es fan servir i tenen pocs efectes adversos. La sobreinfecció bacteriana de les lesions de dermatitis ha de ser tractada amb antibiòtic tòpic, en cas d’infecció lleu, o sistèmic si l’infecció és més important. Els antihistamínics orals poden ajudar a controlar la pruïja en les fases agudes.
Es cura, la dermatitis atòpica?
La condició atòpica és una característica pròpia de la persona i es manté tota la vida. L’expressió a la pell és més pròpia de la infància, de forma que aproximadament el 50% dels nens no en tornen a tenir símptomes a partir dels 5 anys.
Revisat i actualitzat al juliol de 2015
