Definició: Malaltia respiratòria aguda que provoca la inflamació dels bronquíols (part terminal i més estreta dels bronquis). Sol produir dificultat respiratòria. Afecta a nens/es menors de 2 anys, fent un pic entre els 3 i 6 mesos. Causa: Es vírica, sent el virus sincicial respiratori (VRS) el causant del 60-80% dels casos. Solen produir-se epidèmies cada any durant els mesos freds , d’octubre a març. Contagi: Per via aèria, inhalant les secrecions nasals o gotetes emeses per les persones malaltes o per contacte directe amb superfícies o mans contaminades per aquestes secrecions. És molt important el rentat de les mans si estem refredats o en contacte en persones malaltes. L’ infecció per VRS en un adult es manifesta com un refredat. Clínica: És una malaltia autolimitada que comença com una infecció de vies respiratòries altes amb mucositat nasal, esternuts, el nen/a pot tenir febrícula i el que no falta mai es la tos, seca, que augmenta de forma progressiva. El augment de la tos va acompanyat de dificultat respiratòria (taquipnea o augment de la freqüència respiratòria, enfocament del espai intercostal al respirar i respiració abdominal). Aquesta fase aguda dura uns 3-4 dies per millorar progressivament en 7-10 dies. Sovint la tos així com la normalització de l’auscultació pot allargar-se 15 dies, temps que triga el bronquíol en recuperar-se de l’ inflamació i eliminar la mucositat. Complicacions: La més freqüent i que justificarà l’ ingrés del nen/a és la dificultat respiratòria important, amb saturacions d’oxigen (nivells d’oxigen en sang) inferiors al 95%. Sol anar acompanyada de mal estat general, dificultat en alimentar-se i taquipnea o freqüència respiratòria alta. Hi ha un percentatge de malats que tenen més possibilitat de complicació, solen ser nens/es amb factors de risc: Antecedents de prematuritat; lactants amb edat inferior als 3 mesos; lactants amb una malaltia de base (cardiopatia congènita, immunodeficiència o defenses baixes, fibrosi quística…). Un percentatge alt dels nens/es que han tingut una bronquiolitis presenten una hiperreactivitat bronquial o tendència a fer bronquitis en els proper anys, principalment si hi han antecedents familiars d’asma o atòpia.. Diagnòstic: Per la clínica, és el primer episodi agut de dificultat respiratòria amb sibilants “xiulets” que presenta un nen/a. Es pot detectar la presencia de VRS analitzant la mucositat nasal del nen/a. és una proba ràpida i fiable (sensibilitat del 80-90%). La pulsioximetria, mesura la concentració d’oxigen a sang, és un mètode no invasiu (una pinça col·locada al dit ens dona els valors) i de gran utilitat. Tractament: Serà simptomàtic:
Treball elaborat el Gener del 2011. | ||||||
