Tot

	Lletra A

ABDOMEN: Part del cos compresa entre el tòrax, separat d’aquest pel diafragma i la pelvis, que conté al seu interior les vísceres abdominals.

ABDOMINÀLGIA: Dolor a l’abdomen.

ABSCÉS: Acumulació de pus localitzat arreu del cos produït generalment per una infecció. Quan s’infecta una zona d’un teixit, el nostre cos és capaç d’aïllar la infecció i així evitar que s’estengui, i es produeix d’aquesta forma un abscés.

ACÒLIA: Absència o disminució de la secreció biliar que produeix una falta de pigmentació de la femta, i apareixen aquestes de color blanquinós. Pot presentar-se en malalties hepàtiques com l’hepatitis i en malalties obstructives de les vies biliars.

ACUFEN: Sorolls o zum-zum en una o dues orelles percebuts solament per l’individu que ho pateix, sense cap font real sonora o física que els produeixi.

ADENITIS: Inflamació d’un gangli limfàtic, que es manifesta per l’augment de la grandària, dolor i elevació de la temperatura local, generalment de causa infecciosa.

ADENOIDES: Massa de teixit limfàtic situada a la part posterior del nas. Intervenen com a part del sistema immunològic en la lluita contra les malalties en etapes primerenques de la vida. El seu augment de volum per infeccions respiratòries freqüents produeix obstrucció de la via respiratòria acompanyat de símptomes com obstrucció nasal, respiració bucal, mucositat nasal i respiració sorollosa, veu ennasada i roncs.

ADENOÏDECTOMIA: Extirpació quirúrgica de les adenoides. La seva extirpació no produeix disminució de les defenses en el nen. Quan són operades altres teixits limfàtics de l’organisme supleixen la seva funció.

ADENOPATIA: Augment de la grandària d’un gangli limfàtic, independentment de la causa que ho provoqui.

AFEBRIL: Absència de febre.

AFTA: Petita úlcera d’aspecte blanquinós que apareix a la mucosa oral i faríngia.

AL·LERGEN: Substància capaç de produir una resposta al·lèrgica. Els àcars, pol·lens d’algunes plantes o fins i tot el pèl d’alguns animals són exemples molt habituals d’al·lergens.

AL·LÈRGIA: Fenomen d’hipersensibilitat en què una substància externa denominada al·lergen ocasiona una resposta en l’individu sensibilitzat en forma d’anticossos. Aquests anticossos ocasionen l’alliberament d’unes substàncies que són responsables de les malalties al·lèrgiques.

AMAUROSI: Ceguesa. Pèrdua del sentit de la vista.

AMÍGDALES: Masses de teixit limfàtic, ovals i carnoses, que estan a la paret lateral de l’orofaringe a cada costat de la gola. Intervenen com a part del sistema immunològic en la lluita contra les malalties en etapes primerenques de la vida.

ANAMNESI: Conjunt de dades d’un pacient i de les seves malalties obtingut mitjançant l’interrogatori mèdic.

ANÈMIA: És la disminució del nombre de glòbuls vermells en la sang per sota del normal, usualment mesurada per la reducció en la quantitat d’hemoglobina. Les causes d’aparició d’anèmia en el nen pot ser per reducció en la capacitat de producció de glòbuls vermells per insuficiència de la medul·la òssia com malalties de la medul·la, medicaments, infeccions per virus, càncer; per estats deficitaris com el dèficit de vitamina B6, B12, ferro; per hemòlisi o destrucció dels glòbuls vermells, i per hemorràgies agudes o cròniques.

ANESTÈSIA: L’anestèsia és un procediment mèdic utilitzat per a eliminar la sensibilitat al dolor causat en un acte quirúrgic o quan es requereix immobilitzar el nen per a realitzar un procediment mèdic com exploracions endoscòpiques, radiològiques o d’imatge, etc. Hi ha tres classes d’anestèsies: local, regional i general. L’anestèsia local consisteix a aplicar una substància anestèsica que elimini els impulsos nerviosos a la zona injectada. Amb aquest procediment es realitzen sutures de ferides petites. L’anestèsia regional consisteix a introduir la substància anestèsica en zones on passen nervis grans que innerven determinades zones o parts del cos. Mitjançant el bloqueig d’aquests nervis, s’obté l’anestèsia de les zones que es desitja intervenir; per exemple l’anestèsia peridural, l’anestèsia caudal, etc. L’anestèsia general consisteix en l’aplicació d’un anestèsic, ja sigui intravenós o inhalat, que produeix una hipnosi controlada gràcies a la qual es pot operar el pacient amb tota seguretat.

ANESTÈSIC: Substància que elimina la sensibilitat, generalment dolorosa, d’una part (anestèsic local o regional) o de tot el cos (anestèsic general).

ANORÈXIA: Manca de gana. Inapetència.

ANORÈXIA NERVIOSA: Alteració de la conducta alimentària provocada pel temor a augmentar de pes, que duu a la distorsió de la pròpia imatge corporal. Qui la pateix, es veu gros, a pesar que el seu pes estigui molt per sota del recomanable. Deixa de menjar i posa en perill la seva vida.

ANTICÒS: Substància secretada pel sistema immunològic, la funció del qual és defensar-nos davant la presència d’un antigen.

ANTÍDOT: Substància que contraresta els efectes d’una altra substància potencialment tòxica, mitjançant la seva inactivació o per oposició a la seva acció.

ANTIEMÈTIC: Fàrmac amb acció per a tractar o prevenir les nàusees i els vòmits.

ANTIGEN: Substància que en entrar en contacte amb el nostre organisme i ser reconeguda com a potencialment nociva pel sistema immunològic, indueix la formació d’anticossos. Poden actuar com a antígens substàncies químiques, virus, bacteris i fongs, entre d’altres.

ANTIPIRÈTIC: Veure Antitèrmic 

ANTISÈPTIC: Substància que impedeix el desenvolupament i la proliferació de gèrmens a la zona on s’aplica.

ANTITÈRMIC: Substància farmacològica l’acció principal de la qual és disminuir la temperatura corporal en presència de febre. Els antitèrmics són medicaments que tracten la febre d’una forma simptomàtica, sense actuar sobre la causa que provoca la febre. Les mesures físiques com els draps mullats en aigua freda sobre el cos del malalt o els banys d’aigua tèbia, són una bona mesura antitèrmica. Els antitèrmics més freqüentment usats en pediatria són el Paracetamol i l’Ibuprofèn.

ANTITUSSIGEN: Fàrmac per a tractar o calmar la tos.

APARELLS FIXOS: Aparells utilitzats en ortodòncia que es fixen a les dents i no poden ser manipulats pel pacient. S’usen brackets, bandes i arcs per a la correcció de la posició dentària. Aquests aparells han de ser controlats periòdicament per l’especialista.

APARELLS REMOVIBLES: Aparells utilitzats en ortodòncia que poden ser retirats de la boca pel pacient. Estan formats per una base d’acrílic o resina i uns ganxos. Requereixen controls freqüents per l’especialista i una neteja minuciosa.

ARÍTMIA: Alteracions del ritme dels batecs cardíacs. Cada batec es produeix per l’estímul elèctric generat en el mateix cor per un node anomenat node sinusal. Si existeix alguna anormalitat en la seqüència d’estímuls elèctrics que arriben al cor, es produeix una arítmia.

ARTRÀLGIA: Dolor en una articulació, generalment de causa traumàtica, infecciosa o reumàtica.

ATRÈSIA: És la falta de perforació o oclusió d’un orifici o conducte normal del cos humà, generalment de causa congènita.

ASTRINGENT: Substància o aliment que produeix sequedat i constricció en els teixits orgànics, disminuint així la secreció.

ARTRITIS: Inflamació d’una articulació, acompanyat de dolor, envermelliment i rigidesa, generalment de causa traumàtica, infecciosa o reumàtica.

ATRÒFIA: Disminució de la grandària d’un òrgan o teixit, amb disminució de la seva funció, ocasionada generalment per inactivitat o degeneració cel·lular.

	Lletra B

BALANITIS: És una inflamació del prepuci i del gland del penis, generalment ocasionada per una higiene deficient i en penis afectes de fimosi.

BALANOPOSTITIS: Veure Balanitis 

BILIRUBINA: És una substancia resultant del metabolisme de l’hemoglobina. En ser destruïts els glòbuls vermells ja vells, l’hemoglobina continguda en ells es descompon i es metabolitza convertint-se en bilirubina. La bilirubina a través del fetge es conjuga i és excretada per la bilis a l’intestí, i és eliminada per la femta. Un increment excessiu de bilirubina per mal funcionament hepàtic o destrucció excessiva de glòbuls vermells provoca la icterícia.

BLEFARITIS: Inflamació de la vora de les parpelles, acompanyat de picor, dolor suau, sensació de cos estrany, llagrimeig i envermelliment amb caspa pegada a les pestanyes i vora palpebral, de causa generalment al·lèrgica, parasitària o infecciosa.

BRONQUIOLITIS: Malaltia respiratòria aguda que clínicament es defineix com un primer episodi de dificultat respiratòria, que afecta lactants menors de dos anys i preferentment en els primers sis mesos de la vida. El procés s’inicia amb un catarro de vies altes que progressa a una dificultat respiratòria de grau variable, fet que duu a alteracions en el descans del nen i rebuig de l’aliment. Ampliar la informació 

	Lletra C

CARIES: Destrucció localitzada de l’esmalt dental que, sense tractament, va aprofundint i ampliant la destrucció de la dent.

CARRALL: Concreció dura de naturalesa calcària i coloració groguenca o marró que es forma i diposita sobre la placa dental,i s’adhereix fermament a l’esmalt de les dents.

CEFALOMETRIA: Són els traços o mesuraments cranials que es realitzen en una radiografia de perfil de crani del pacient amb fins de tractament ortodòntic o quirúrgic.

CELIAQUIA: És una intolerància permanent al gluten. Produeix una atròfia de les vellositats de l’intestí que comporta una mala absorció dels nutrients (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, sals minerals i vitamines). El seu tractament és l’exclusió per a tota la vida d’aliments amb gluten en la dieta. És la malaltia crònica intestinal més freqüent a Espanya.

CIANOSI: Coloració blavosa de la pell i mucoses a causa d’una falta d’oxigenació sanguínia, generalment produïda per alteracions de la funció pulmonar, cardíaca, obstrucció venosa o exposició al fred.

CÒLIC DEL LACTANT: Episodi molt freqüent consistent en crisi de plor agut recurrent en lactants sans i ben alimentats. Aquest fenomen s’acompanya de congestió de la cara del bebè i flexió de les cames sobre l’abdomen sovint tibant i bombat. És habitual entre el primer i quart mes de vida i és més freqüent cap a les últimes hores de la tarda. Ampliar informació 

CONSTIPACIÓ: Veure Restrenyiment 

CONVULSIÓ FEBRIL: Es defineix com a crisis convulsives desencadenades per un procés febril agut i en relació amb l’edat, sense evidència d’infecció del sistema nerviós o altra causa intracranial definida. Ampliar informació 

COPROCULTIU: Cultiu d’una mostra de femta per al seu estudi bacteriològic.

CROSTA LÀCTIA: Dermatitis seborreica infantil que afecta el cuir cabellut. Apareix en els lactants entre la segona i la desena setmana de vida, i el seu nom fa referència al període d’edat que apareix sense que tingui cap relació amb el tipus d’alimentació. Pot continuar al llarg de la vida encara que sol desaparèixer espontàniament en el transcurs del primer o segon any de vida. Afecta un 12% dels nounats. Ampliar informació 

	Lletra D

DERMATITIS SEBORREICA: Es caracteritza per ser una erupció eritematosa (la pell està enrogida), descamativa o crostosa, que afecta principalment les àrees amb una alta concentració en glàndules sebàciques, com són: cuir cabellut, cara, regions retroauriculars (darrere de les orelles), zona central del tòrax, esquena i plecs (aixelles, colzes i genolls).

DIABETIS: És una malaltia crònica metabòlica, de tipus autoinmune, en què es va produint un augment progressiu de la glucosa en la sang (glucèmia), per un defecte en la secreció d’insulina pel pàncrees o bé perquè l’insulina no pot exercir la seva acció, degut al fet que existeix una situació de resistència.

DIARREA: augment del nombre de les deposicions que es fan normalment i/o una disminució de la consistència d’aquestes, produïda per la inflamació de l’intestí. Ampliar informació 

DRENATGES TRANSTIMPÀNICS: Són cànules fenestrades amb dilatacions a les extremitats que faciliten la seva retenció en la membrana timpànica amb la finalitat d’impedir el tancament d’aquesta membrana, perquè l’oïda mitja estigui permanentment ventilada. Estan fets de diferents materials, formes i grandàries, i la col·locació d’un tipus o un altre dependrà de la durada que es desitgi que aquests romanguin en el timpà. 

	Lletra E

EMPASTAMENT: Farciment de les cavitats d’una dent ocasionades per les càries.

ENDODÒNCIA: Recurs terapèutic necessari quan la càries arriba a la polpa dental infectant-la i provocant una pulpitis. Conegut popularment amb l’expressió “matar el nervi”. En primer lloc s’administra anestèsia local i després es trepa la corona de la dent per a poder extreure la polpa dental infectada, s’eixamplen els conductes de l’arrel i s’elimina el nervi. Una vegada netejats i esterilitzats els conductes, s’obtura la cavitat.

ENZIM: És una proteïna capaç de catalitzar una reacció química. Per a la seva activitat els enzims requereixen molècules que els ajudin a aquesta activitat; en el cas de molècules orgàniques reben el nom de coenzims, en el cas de metalls inorgànics (generalment oligoelements) es diuen cofactors i es troben generalment en el centre actiu de l’enzim.

EPILÈPSIA: Malaltia caracteritzada per la presència de crisi o atacs epilèptics repetits, que són produïts per una activitat exagerada en les neurones (cèl·lules del cervell) i que no estan relacionats amb febre o processos aguts que afectin el cervell (infeccions, traumatismes…). Ampliar informació 

ERITEMA: és una lesió caracteritzada per envermelliment de la pell o mucoses, limitada o extensa, permanent o passatgera, a causa de la congestió de petits gots sanguinis.

ERITRÒCIT: Veure Glòbul vermell 

ESCARLATINA: Malaltia infectocontagiosa causada per un bacteri, “Streptococ pyogenes”, productor de toxina estreptocòccica, i caracteritzada per febre alta d’inici sobtat, mal de coll, cefalea, erupció cutània, dolor abdominal, i en ocasions vòmits. 
L’erupció cutània és característica. Té aspecte de “paper de vidre”, rugós i vermell, i apareix generalment de 12 a 48 hores després que hagi començat la febre. Apareix primer al coll i al tronc, i després s’estén a extremitats i zona genital. Si no es tracta, passats uns 7 a 21 dies, l’erupció cutània deixa pas a un procés descamatiu de la pell que també és característic.

ESMEGMA: Material blanquinós i cremós procedent del recanvi cel·lular del gland i la porció interna del prepuci, que juntament amb el greix procedent de les glàndules de Tyson, s’acumula en l’espai entre gland i prepuci. És causant amb freqüència de balanitis.

ESQUINÇ: Estrip incomplet de la càpsula articular o lligaments d’una articulació ocasionada per un moviment forçat més enllà dels seus límits normals o en un sentit no propi de l’articulació.

ESTENOSI: Estrenyiment patològic de la llum d’un orifici o conducte, tant d’origen congènit com adquirit. Alguns exemples són l’estenosi de l’aorta o l’estenosi del pílor.

ESTOMATOLOGIA: Part de la medicina que s’ocupa de les malalties de la boca.

	Lletra F

FEBRE: Elevació anormal de la temperatura corporal causada per mecanismes de diferent origen i afectació de l’estat general de grau variable. En l’ésser humà es considera febre les temperatures superiors a 37ºC mesurades a l’aixella. Constitueix una resposta corporal normal enfront de la infecció, i juga un paper important en la lluita contra ella, perquè activa els sistemes immunes de l’organisme.

FIMOSI: És la dificultat o impossibilitat per a la retracció del prepuci, amb la qual no s’aconsegueix la visualització completa del gland. La fimosi suposa un problema tant funcional (impossibilitat per a mantenir una relació sexual satisfactòria) com, fonamentalment en els nens, d’higiene.

FOTOFÒBIA: Dolor o sensibilitat ocular extrema a la llum. Símptoma que apareix freqüentment en malalties i infeccions oculars, meningitis, i com a efecte advers d’alguns medicaments.

FUNDA: Estructura que simula la corona de la dent, fabricada amb diferents materials i indicada en dents destruïdes de forma severa, per a protegir la resta de la dent. També està indicat el seu ús en dents sotmeses a endodòncia o que seran suport de ponts o aparells removibles.

	Lletra G

GINECOMÀSTIA: Augment del volum de les mames en l’home.

GINGIVITIS: Inflamació aguda o crònica de les genives generalment de causa infecciosa o traumàtica.

GLAND: Part distal del penis coberta pel prepuci, i que en el seu extrem es troba el meat urinari.

GLÒBUL VERMELL: Cèl·lula més comuna de la sang, amb el seu interior replet d’hemoglobina, amb la funció del transport d’oxigen als diferents teixits del cos. Els eritròcits tenen una forma oval, aplanada, amb una depressió al centre. Aquest disseny està optimitzat per a l’intercanvi d’oxigen amb el mitjà que l’envolta. Les cèl·lules són flexibles per la qual cosa poden travessar els capil·lars, on alliberen la càrrega d’oxigen. Els glòbuls vermells són produïts contínuament en la medul·la òssia dels ossos llargs i viuen al voltant de 120 dies.

GLUTEN: El gluten és una proteïna que es troba present en alguns cereals com el blat, l’ordi, el sègol, l’espelta, el kamut, el triticale i possiblement la civada. Aquests cereals no han de ser consumits per malalts celíacs.

	Lletra H

HEMATIES: Veure Glòbul vermell 

HEMOGLOBINA: És una proteïna de color vermell característic que es troba dintre dels glòbuls vermells i que és capaç de transportar l’oxigen des dels pulmons a la resta de l’organisme.

HIPERTÈRMIA: Veure Febre 

HIPOACÚSIA: És l’alteració de la funció auditiva en forma de privació o disminució considerable del sentit de l’oïda en una o ambdues orelles. Ampliar informació 

	Lletra I

IBUPROFÈN: És un medicament amb acció antiinflamatòria, analgèsica i antitèrmica. És utilitzat freqüentment per a l’alleugeriment simptomàtic del mal de cap, dolor dental, dolor muscular, molèsties de la menstruació, febre i dolor després de cirurgia. També s’usa per a tractar quadres inflamatoris, com els que es presenten en artritis i malalties reumatoides en general.

ICTERÍCIA: Color groguenc de pell i ulls a causa d’un augment en sang de la bilirubina. La icterícia fisiològica és el nom per a la icterícia normal que comunament s’observa en bebès sans, mentre que la icterícia patològica és el nom donat quan aquesta condició presenta un risc per a la salut, ja sigui a causa del seu grau o de la seva causa. Aquesta última poden patir-la nens i adults, i s’origina per moltes raons, incloent-hi incompatibilitats sanguínies, malalties de la sang, síndromes genètiques, hepatitis, cirrosi, obstruccions del conducte biliar, altres malalties hepàtiques, infeccions o medicaments.

IMPETIGEN: Infecció superficial de la pell, molt contagiosa, produïda per bacteris. Es produeixen generalment sobre erosions de la pell, ferides, picades, herpes, i apareixen lesions vesiculopustuloses amb eritema al voltant i mínim edema, que són fràgils i es trenquen ràpidament cap a la formació de crostes gruixudes, humides, de color groguenc daurat, de grandària variable de 1-2 mm fins a 1-2 cm, no doloroses, i són ben tolerades. Van creixent progressivament. Les lesions no deixen cicatriu. Es localitzen principalment a la cara, al voltant d’orificis naturals, aixelles i extremitats.

INFECCIÓ: Colonització en un organisme hoste de gèrmens patògens, virus, bacteris o fongs, capaços de desenvolupar-se en el seu interior provocant alteracions en el funcionament normal d’aquest i fins i tot posar en perill la seva supervivència. En tota infecció es produeix una lluita en què l’organisme infectant tracta d’utilitzar els recursos de l’hoste per a multiplicar-se, a costa d’ell.

INFESTACIÓ: És la invasió d’un organisme viu per paràsits. El terme infecció té un significat similar, encara que el seu ús ha de restringir-se a l’acció de bacteris i virus.

INSULINA: És un polipèptid (proteïna) segregat pel pàncrees i constituït per dues cadenes d’aminoàcids, en forma helicoïdal i que es troben unides per dos ponts que contenen sofre i que estabilitzen la molècula. La insulina ajuda que els sucres obtinguts a partir de l’aliment que ingerim arribin a les cèl·lules de l’organisme per a subministrar energia. El seu dèficit provoca la diabetis. Inicialment va ser descrita per Nicolás Paulescu en un treball que s’ha ignorat, i posteriorment van ser Banting i Best, a Canadà, els primers que la van utilitzar per a tractar la diabetis tipus 1 d’un adolescent. La unitat d’insulina es defineix com la quantitat necessària per a disminuir la glucèmia en dejú d’un conill de 2 quilos, des de 120 fins a 45 mg/dl.

	Lletra L

LACTOSA: és el carbohidrat o sucre principal de la llet. Només és produïda per la glàndula mamària dels mamífers. Ampliar informació 

LLÈMENA: És l’ou dipositat en el pèl per part del poll adult. D’aspecte ovalat i color blanquinós es troba fortament adherit al pèl; passa a nimfa aproximadament en 7 dies.

	Lletra M

MALALTIA PERIODONTAL: Trastorn inflamatori crònic dels teixits que envolten les peces dentals i les fixen a l’os maxil·lar. Sense tractament és causa amb el temps de la caiguda prematura de les dents.

MANTENIDOR D’ESPAI: És un aparell ortodòntic fix o removible que s’utilitza per a impedir el desplaçament de les dents i amb això evitar la pèrdua d’espai per la caiguda prematura de dents de llet.

MEDICAMENT: És un fàrmac integrat en una forma farmacèutica i destinat a la seva utilització en les persones o en els animals, amb propietats per a prevenir, tractar, alleujar o guarir malalties o dolences o per a actuar sobre funcions corporals o a l’estat mental, tot això per mitjà d’administració indicada, i amb el dosatge més adequat en cada cas.

MELSA: És una víscera situada en el costat superior esquerre de la cavitat abdominal. Ocupa funcions immunitàries amb la producció d’anticossos i de filtre que destrueix els glòbuls vermells vells o anòmals.

MENARQUIA: És la primera menstruació.

MENINGITIS: És una inflamació de les meninges que són unes membranes que recobreixen l’encèfal o cervell i la medul·la espinal. Aquesta inflamació meníngia pot ser deguda a una gran varietat d’agents, alguns de benignes però uns altres de potencialment greus. Aquests agents poden ser virus (freqüent), bacteris (freqüent), micobacteris (menys freqüent), fongs (rar) i paràsits (molt rar i a causa d’una reacció toxoal·lèrgica secundària a la toxina alliberada pel paràsit). Ampliar informació 

MIGRANYA: Es caracteritza per episodis de dolor moderat o sever d’un sol costat del cap, acompanyat freqüentment de nàusees, vòmits, i fotofòbia. Els símptomes i la seva durada varien considerablement de pacient a pacient, i també d’un atac a un altre. Ampliar informació 

	Lletra O

 OBESITAT INFANTIL: És l’acumulació excessiva de greix corporal. L’obesitat es manifesta per un augment de pes major al 20% del pes ideal per a la talla, edat i sexe. Ampliar informació 

OBTURACIÓ: Veure Empastament 

ODONTÀLGIA: Dolor de les dents.

ODONTOLOGIA: Estudi de les dents i de les seves malalties.

OÏDA MITJANA: És una cavitat aèria que té uns ossos petits encarregats de transmetre a l’oïda interna el moviment timpànic produït pel so. Es comunica amb la mastoide i, mitjançant la trompa d’Eustaqui, amb l’orofaringe.

ORQUITIS: Inflamació d’un o ambdós testicles generalment de causa infecciosa o traumàtica.

ORTODÒNCIA: Tractament de la malposició dentària mitjançant aparells fixos o removibles amb l’objectiu final de la restauració de la posició idònia de les dents i una aparença estètica òptima.

ORTOPANTOMOGRAFIA: També dita “radiografia panoràmica de la boca”. Consisteix en una imatge radiogràfica obtinguda per fora de la boca amb un aparell que gira al voltant del cap del pacient, i que mostra de forma clara les dents i les estructures de suport dental.

OTITIS MITJANA AGUDA : És una inflamació de la mucosa de l’oïda mitjana, generalment de causa infecciosa. Els símptomes poden variar segons la intensitat del quadre i l’edat del nen que la pateix. Els lactants poden tenir símptomes generals importants (febre, decaïment, irritabilitat, plors inexplicables, rebuig als aliments o diarrees). La compressió de la part anterior del pavelló auricular pot ser dolorosa. El dolor i la disminució en l’audició acostumen a ser símptomes acompanyants importants en nens grans. Ampliar informació 

OTOEMISSIONS ACÚSTIQUES EVOCADES: Són sons produïts per les cèl·lules ciliades externes de la còclea en presència o absència d’estimulació sonora. Estan abolides quan hi ha una pèrdua auditiva significativa superior a 30 decibels. Estan presents en totes les oïdes normals. Són les que s’utilitzen habitualment en la pràctica clínica. La seva determinació posseeix una alta especificitat i una bona sensibilitat en la detecció de la hipoacúsia. Ampliar informació 

OXIÜR: L’oxiür (Enterobius vermicularis) és un cuc blanquinós d’uns 4 a 8 mm de longitud que paràsita el tram final de l’intestí prim i el tram inicial del colon dels humans. Després de l’aparellament el mascle mor, i la femella emigra cap a l’anus, on emergeix (normalment durant la nit) per a dipositar entre 10.000 i 20.000 ous en la zona que envolta l’anus. A més, la femella segrega una substància que provoca una forta sensació de picor, que incita a l’hoste a gratar-se a la zona i així transmetre alguns dels ous als dits. Després, si accidentalment els ous són ingerits, llavors eclosionen i les larves creixen fins a arribar a la seva maduresa als 30-45 dies.

OXIÜROSI: Infestació per oxiürs.

	Lletra P

 PÀNCREES: És un òrgan situat darrere de la part inferior de l’estómac; de la grandària de la mà, allargat, i de forma cònica. Segrega insulina, glucagó, polipèptid pancreàtic i somatostatina per a regular la quantitat de glucosa en sang. També produeix enzims que ajuden a la digestió dels aliments.

PARACETAMOL: És un medicament amb propietats analgèsiques i antitèrmiques, però sense propietats antiinflamatòries. En l’actualitat és un dels analgèsics i antitèrmics més utilitzats perquè és bastant segur i no interacciona amb la gran majoria dels medicaments.

PARÀSIT: És aquell ésser viu que passa una part o la totalitat de la seva vida a l’interior o exterior d’un altre ésser viu de diferent espècie dit hoste, a costa del qual es nodreix, i li produeix o no dany i lesions. Els paràsits més freqüents en el nostre mitjà són la pediculosi (infestació per polls) i l’oxiürosi (infestació per uns cucs intestinals nomenats oxiürs).

PARÈSIA: Paràlisi incompleta o lleugera, de grau variable, d’un múscul o extremitat del cos.

PEDICULOSI: Infestació per polls. Ampliar informació 

PERIODÒNCIA: És el tractament i cura de les genives i de l’os de suport de les dents.

PÍLOR: Obertura inferior de l’estómac. Vàlvula que comunica l’estómac amb l’intestí prim, a través de la qual passen els aliments després de la digestió.

PIORREA: Veure Malaltia periodontal 

PLAQUETES: Les plaquetes són cèl·lules produïdes per la medul·la òssia que circulen per la sang i tenen un paper molt important en la coagulació. Formen nusos en la xarxa de fibrina, alliberen substàncies importants per accelerar la coagulació i augmenten la retracció del coàgul sanguini.

PNEUMÒNIA: Consisteix en la inflamació del teixit pulmonar que s’acompanya de condensació i organització de secrecions als espais alveolars. Existeixen diferents terminologies depenent de la seva localització en el parènquima pulmonar. D’aquesta manera quan es parla de pneumònia lobular ens indica que la pneumònia està localitzada en un o diversos lòbuls del pulmó (regions o segments en què es divideixen els pulmons; així el pulmó dret està format per tres lòbuls i l’esquerre per dos). Ampliar informació 

PNEUMONITIS: És el terme general que designa la inflamació del pulmó que pot o no estar associada a condensació.

POL·LACIÚRIA: Consisteix en miccions freqüents no associades a un augment del volum d’orina. Suggereix inflamació vesical produint una distensió moderada amb una pèrdua d’elasticitat de les seves parets, cosa que provoca una disminució funcional. Les malalties que més freqüentment cursen amb pol·laciúria són les infeccions urinàries i cistitis, entre altres.

POLLS: Són insectes petits, de 2-3 mm, sense ales amb tres parells de potes que acaben en una ungla adaptada per a adherir-se a tomb. Parasiten a l’ésser humà de forma exclusiva, s’alimenten de la sang i ponen ous. El seu cicle vital és de 4-6 setmanes i solament poden viure fora de l’ésser humà de forma autònoma 24 hores. La fase d’incubació és d’una setmana. En cada posta d’ous es calcula que ponen de 50-300 ous, nomenats llémenes. El cicle de jove (nimfa) a adult és de 9 dies. Ampliar informació 

PREPUCI: El prepuci és la pell que recobreix el gland del penis i que s’extirpa en la circumcisió.

PROLACTINA: És una hormona segregada por la hipòfisi responsable de que les cèl·lules de la glàndula mamaria produeixin llet.

PRONACIÓ DOLOROSA: És un bloqueig del moviment de pronosupinació, que resulta dolorós a causa d’una subluxació traumàtica quan el lligament anul·lar llisca del cap del radi i s’interposa entre ell i el còndil humeral. El procés ocorre quan un adult porta el nen de curta estatura de la mà, dóna una estirada brusca cap a dalt d’una manera sobtada, o quan se l’aixeca enèrgicament estirant-lo de la mà quan ofereix resistència a caminar.
El nen es nega a moure el braç i manté el colze en extensió, mostra dificultat en la mobilitat d’aquesta extremitat i la manté enganxada al cos.

PUBARQUIA: Indica l’aparició de borrissol pubià.

PUBERTAT: És l’etapa de transició entre la infància i l’edat adulta de maduresa sexual en què es realitzen els canvis morfològics i funcionals de l’organisme que condueixen a l’inici de la fertilitat.

PUBERTAT PRECOÇ: Aquest terme és general i significa que els signes de desenvolupament puberal, mames en les nenes i borrissol pubià i augment del volum testicular en els nens, comencen a aparèixer abans de l’habitual. Això és, dels 8 anys en les nenes i dels 9 anys en els nens. Ampliar informació 

	Lletra Q

QUEIXAL DEL SENY: També dit queixal cordal o tercer molar.

	Lletra R

REFLUX VESICOURETERAL: És el pas d’orina, en sentit retrògrad, des de la bufeta al tracte urinari superior a traves dels urèters. Apareix en el 50% dels lactants amb infecció del tracte urinari i en un 30% dels nens majors, amb més freqüència en nenes. Es poden trobar cinc graus de reflux vesicoureteral depenent de la localització i de l’alteració estructural observada. Ampliar informació 

RESTRENYIMENT: Es defineix com la dificultat en l’evacuació de la femta; les deposicions a més d’escasses són dures i difícils d’expulsar. Ampliar informació 

	Lletra S

SIGNE: Alteració objectiva d’una malaltia que el metge pot percebre en un examen físic.

SIMPTOMA: És la percepció o canvi subjectiu que es pot reconèixer com a anòmal o causat per una malaltia. Exemples de símptomes són el dolor, nàusees, marejos, etc. El símptoma és un avís útil que la salut pot estar amenaçada

SINUSITIS: És la inflamació dels sinus paranasals que són buits que es troben a l’interior dels ossos de la cara i que es comuniquen entre ells i drenen cap al nas. Generalment de causa infecciosa o al·lèrgica, es caracteritza per cefalea, congestió nasal i en ocasions febre.

	Lletra T

TARTRECTOMIA: Coneguda popularment com “neteja de boca”. Tècnica de neteja utilitzada per l’odontòleg per a l’eliminació del carrall dental.

TELÀRQUIA: És l’inici del creixement mamari en les nenes.

TICS: Són moviments o vocalitzacions involuntàries, repetits i ràpids, que imiten determinats moviments o sons (són estereotipats), tals com el parpalleig, gratat, gargamelles, etc. S’incrementen en les situacions de tensió o de concentració i desapareixen durant el somni. Ampliar informació 

TINNITUS: Veure Acufen 

TROMBÒCITS: Veure Plaquetes 

	Lletra U

ÚLCERA: És la pèrdua de substància d’un revestiment d’epiteli cutani o mucós que s’acompanya de lesions més o menys profundes del teixit subjacent i que fa que es dificulti la cicatrització.

	Lletra V

VACUNES: Les vacunes són preparats que es realitzen a partir de certs microorganismes que produeixen determinades malalties. L’administració d’aquestes vacunes estimula el sistema immunològic a produir anticossos (defenses) contra aquesta malaltia. Més informació 

VEGETACIONS: Veure Adenoides 

VIRUS: Agent biològic patogen compost d’àcid nucleic que pot ser ADN o ARN, embolicat per proteïnes. Aquesta estructura pot a la vegada estar embolicada per una capa lipídica, depenent del virus. El cicle vital d’un virus sempre necessita de la maquinària metabòlica d’una cèl·lula per a poder replicar el seu material genètic, produint moltes còpies del virus original. En aquest procés resideix la capacitat destructora dels virus, ja que perjudiquen notablement la cèl·lula infectada.

VÒMIT: És l’expulsió coordinada i forçada del contingut de l’estómac a través de la boca, que es produeix per la relaxació del múscul gàstric i la seva unió amb l’esòfag, més un augment de la pressió dintre de l’abdomen per contracció de la seva paret muscular. La majoria de les vegades va precedit per nàusea i és un símptoma molt freqüent de malalties gastrointestinals, i de vegades extraintestinals a l’infància. Com a tal sols és un símptoma, sempre secundari a un problema de base, i de la solució d’aquest problema dependrà la suspensió del vòmit. Per tant, excepte indicació expressa del metge, no és aconsellable administrar medicaments per a suprimir el vòmit.

BIBLIOGRAFIA
– EL NIÑO DE LA A A LA Z. 2003.
– TRATADO DE PEDIATRÍA. Nelson W. E. Ed. McGraw-Hill. 16ª ed. 2000.
– DICCIONARIO TERMINOLÓGICO DE CIENCIAS MÉDICAS. Ed. Masson. 13ª ed. 2004.