 | Lletra I |
 | |
IBUPROFÈN: És un medicament amb acció antiinflamatòria, analgèsica i antitèrmica. És utilitzat freqüentment per a l’alleugeriment simptomàtic del mal de cap, dolor dental, dolor muscular, molèsties de la menstruació, febre, i dolor després de cirurgia. També s’usa per a tractar quadres inflamatoris, com els que és presenten en artritis, i malalties reumatoides en general.
ICTERICIA: Color groguenc de pell i ulls a causa d’un augment en sang de la bilirubina. La ictericia fisiològica és el nom per a la ictericia normal que comunament s’observa en bebès sans, mentre que la ictericia patològica és el nom donat quan aquesta condició presenta un risc per a la salut, ja sigui a causa del seu grau o de la seva causa. Aquesta última poden patir-la nens i adults, i s’origina per moltes raons, incloent incompatibilitats sanguínies, malalties de la sang, síndromes genètiques, hepatitis, cirrosi, obstruccions del conducte biliar, altres malalties hepàtiques, infeccions o medicaments.
IMPETIGEN: Infecció superficial de la pell, molt contagiosa, produïda per bacteris. Es produeixen generalment sobre erosions de la pell, ferides, picades, herpes, i apareixen lesions vesiculo —pustuloses amb eritema al voltant i mínim edema, que són fràgils i es trenquen ràpidament cap a la formació de crostes gruixudes, humides, de color groguenc daurat, de grandària variable de 1-2 mm fins a 1-2 cm, no doloroses, i són ben tolerades. Van creixent progressivament. Les lesions no deixen cicatriu. Es localitzen principalment en la cara, al voltant d’orificis naturals, aixelles i extremitats.
INFECCIÓ: Colonització en un organisme hoste de gèrmens patògens, virus, bacteris o fongs, capaços de desenvolupar-se en el seu interior provocant alteracions en el funcionament normal del mateix i fins i tot posar en perill la seva supervivència. En tota infecció es produeix una lluita en què l’organisme infectant tracta d’utilitzar els recursos de l’hoste per a multiplicar-se, a costa del mateix.
INFESTACIÓ: És la invasió d’un organisme viu per paràsits. El terme infecció té un significat similar, encara que el seu ús ha de restringir-se a l’acció de bacteris i virus.
INSULINA: És un polipèptid (proteïna) segregat pel pàncrees i constituït per dues cadenes d’aminoàcids, en forma helicoïdal i que es troben unides per dos ponts que contenen sofre i que estabilitzen la molècula. La insulina ajuda que els sucres obtinguts a partir de l’aliment que ingerim arribin a les cèl·lules de l’organisme per a subministrar energia. El seu dèficit provoca la diabetis. Inicialment va ser descrita per Nicolás Paulescu en un treball que s’ha ignorat, i posteriorment van ser Banting i Best, a Canadà, els primers que la van utilitzar per a tractar la diabetis tipus 1 d’un adolescent. La unitat d’insulina es defineix com la quantitat necessària per a disminuir la glucèmia en dejú d’un conill de 2 quilos, des de 120 fins a 45 mg/dl.
BIBLIOGRAFIA
– EL NIÑO DE LA A A LA Z. 2003.
– TRATADO DE PEDIATRÍA. Nelson W. E. Ed. McGraw-Hill. 16ª ed. 2000.
– DICCIONARIO TERMINOLÓGICO DE CIENCIAS MÉDICAS. Ed. Masson. 13ª ed. 2004.
|
